Publicitat
Publicitat
image-alt

OPINIÓ

ANTONI TROBAT

Què hi ha a l’esquerra del país de Guillem Balboa?

Hi ha els que, potser sense saber-ho, no volen avançar. Els que varen néixer retuts. O passadors de pena patològics. Els que han comprat sempre la narració, fins i tot de si mateixos, elaborada per...

L’esperança feminista

Els que feim nostres aquelles cites gramscianes que ens han acompanyat sempre i sabem que “Viure vol dir prendre partit” i que cal, ni que sigui eufemísticamnet, “odiar els indiferents” hem vist com, els...

El gonellisme ha estat i és supremacisme

Va ser fa una setmana? Ni ho sé. Això de la immediatesa i l’actualitat no és el meu fort. Però diria que no fa els quinze dies, encara. Ho va anunciar IB3. Crec que el seu director, Andreu Manresa, a les...

Que no ens passin la mà per la cara

Els fets són coneguts. Els pressupostos de Rajoy per al 2017 depenen d’un vot. Negocia fort un diputat canari, Pedro Quevedo, electe a la carrera de San Jerónimo per Nueva Canarias, petita formació...

Grunge, neoliberalisme i una platja veneciana

La fotografia, fixa, d’aquell jorn, l’he verbalitzada mil pics, tot fent memòria. El curs 94/95 feia vuitè d’EGB. En tenia tretze. Perquè som tardà. Tardà de la tardor. El meu col·legi era molt progre o...

Europeistes, com Zweig o Varoufakis

Europa i la Mediterrània, la Mediterrània i Europa, són els dos àmbits on sempre m’he sentit còmode, de natural. L’europeisme, més enllà de la bandera  barroera que els dos grans partits espanyols del règim...

Equivocar-se d’enemic –i lloança d’Illencs–

Darrerament un para l’orella i s’espanta. De tot. Però, sobretot, del que sent a les xarxes socials. No fa gaires dies un 'troll' esbojarrat d’aquests que volten per la galàxia de Twitter i el llibre de...

El capitalisme, contra el petit comerç

Informava la premsa illenca aquests dies que l’emblemàtic bar Cristal, símbol del centre de Palma, és a la corda fluixa. Que, molt probablement, tancarà les seves portes. Es parla d’una cadena...

Una llista de llibres

Ja som a Sant Jordi. Un any més. Que la nostra petita cultura, de deu milions de parlants, sigui portadora d’una festa tan excepcionalment bella ens hauria de fer sentir orgullosos. Aquí van les lectures...

El capellanet, el fatxa i el poeta

Tenc un bon amic que mai s’està de recordar-me que en aquest país hem perdut molt de temps aguantant la impunitat de determinats individus. La dels fatxes i la dels que deien no ser-ho. La de l’espanyolisme...

Desacomplexar-se, la valentia i Toni Noguera

Posaria la mà al foc que és a l’admirat Damià Pons a qui he sentit explicar una anècdota més que representativa d’un estat de la qüestió, d’un marc mental, molt estès. Contava el professor i exconseller de...

Llibertaris

No som anarquista. No venc de cultura llibertària. Tota la vida, però, han estat a prop meu. Són part indissociable, elles i ells, de la meva educació sentimental i política. Des dels catorze. Quan amb...

Extirpam el rotllo identitari? Xerrem de classe i de Palma

És un debat que es mou entre la novetat i allò vell. Una cançoneta que pot arribar a esgotar. Però que és en boca de tothom. Malgrat els excel·lents resultats electorals de MÉS a les autonòmiques del 2015,...

Fer de la mallorquinitat líquida una arma política

Ens ho va dir, a la meva companya i a mi, l’estiu passat, tot sopant, l’estimada Helena Miguelez-Carballeira, professora i investigadora gallega resident a Gal·les: “Em feis molta gràcia, els mallorquins....

Elogi de la Mallorca col·lectiva

Em puc errar. Però crec que ho verbalitza el pintor Miquel Barceló a 'Perquè la vida no basta', la biografia magnífica que li va fer el jove nord-americà Michael Damiano fa un parell d’anys. El raonament és...

Pacte –de progrés– i sopes –mallorquines–

Ja ho sabeu. No us he d’explicar res de nou. La consecució del Pacte de Progrés primerenc va ser una xamba. Segurament la recompensa a l’esforç d’una fornada de persones demòcrates, d’esquerra i...

Emili Darder, Valtonyc i la República que ens cal

L’escriptor Antoni Serra –un intel·lectual mallorquí de la generació dels setanta, compromès i bon vivant, que la meva generació no reivindica prou– té una novel·leta deliciosa, 'Carrer de l’argenteria,...

Posar fi al masclisme vellard

Anem al gra. Dos actes, dues conferències públiques, dues taules rodones, el darrer any i escaig. A Barcelona. Públic de gent progressista, crítica, conscienciada del dolor d’aquest món, imbuïda de valors...

No afrontar la complexitat és de covards

Ho hem dit altres cops. El renou, massa vegades, ens impedeix saber què volem, cap on anam. Col·lectivament, em referesc. Si feim una ullada a la nostra realitat més propera, veurem com passa en tot. Amb...

En la mort de Macià Manera

Finien els anys vuitanta. Dels diumenges horabaixa d’infantesa tornant d’Algaida a Palma, en record com un nus a la panxa. Passar del paradís que semblava etern del cap de setmana al fatídic retorn escolar...

1945-2017: un dolor infinit

Feia feredat. A inicis d’aquesta setmana el ciberespai n’anava ple. La mort, per càncer –maleïda epidèmia del segle XXI a la qual per sort estam guanyant molts, moltíssims, combats– d’una model...

Ser d’esquerres

Passo realment gust de sopar, a un tuguri gallec de Poble Sec descobert recentment, amb en Miquel, vell amic de l’escola, tants anys allunyat físicament però no d’esperit. Un autèntic “amic de pell”, com a...

Ensenyat i els extremenys

Només tenc un amic extremeny. En Jonatham, el setembre de 2013 –recordau una manifestació simultània a Palma, a Eivissa, a Formentera i a Maó, aquells dies?– em va escriure per demanar-me si podia redactar...

IB3 és important

Una mica abans de les festes, IB3 va sotmetre a votació popular quina sèrie de ficció volien els illencs que el canal televisiu emetés properament. Hi havia tres opcions, tres capítols pilot. El resultat...

Sobre Alep, les esquerres i el dubte

M’havia dit a mi mateix, en encetar aquestes col·laboracions setmanals, que miraria de parlar essencialment del nostre país. Amb perspectiva oberta i una mirada tan global com fos possible, fugint de...

El 31-D de na Mariela i na Piera

Una setmana completa. El 31 de desembre és, sembla que ja amb quasi total seguretat i formalment, per al Consell de Mallorca, la Diada de les mallorquines i els mallorquins. La raó i la lògica apuntaven cap...

Vindicació de l’heterodòxia

Heterodòxia pot no significar res. O moltes coses. Pot ser reivindicar, des d’aquesta tribuna humil, un dels meus autors palmesans favorits, de llinatge Llop Carratalà, i la seva narrativa decimonònica,...

Més sobiranisme i menys sociolingüística

Aquest cap de setmana s’han celebrat, a Inca, les jornades de debat i d’estudi 'Un esborrany de país', organitzades per l’Ateneu Pere Mascaró i per la Fundació Emili Darder. Es tracta, segons la crida, prou...

Mantenir el llegat xueta per entendre’ns

Tenia uns catorze anys. Bob Dylan, Els Pets, Oasis i Negu Gorriak –visca l’heterodòxia!– m’interessaven bastant més que el futbol o l’handbol –a la meva escola hi havia i hi ha, encara, crec, tradició...

Podem i (nova) política

En una setmana curulla de males noves electorals, fins i tot en l’àmbit planetari, ahir se’n sumava una altra: el fet que Podem de Valent, candidatura que he seguit de prop, encapçalada per Aligi Molina,...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >