Publicitat
Publicitat
image-alt

OPINIÓ

ANTONI TROBAT

El carrer és de qui defensa els drets humans

Hi ha mites que han sobrevolat eternament el panorama social i polític mallorquí. Un, el més present, amb tota seguretat, és el de l’oasi. Alguns han afirmat que el conservador illenc era antropològicament...

Camargo no em fa empegueir

Laura Camargo, portaveu de Podem al Parlament de l’arxipèlag, sembla que ha perdut les primàries internes dels morats enfront d’una candidatura encapçalada per una senyora que es diu Mae de la Concha. Em...

Tres veus de dona i l'1-O

Es diuen Coni, Sandra i Rosa. Són tres dones. Tres dones diferents. Tres espais del temps dels meus darrers dies. Setmana i escaig anterior. Dia caòtic. T'aixeques al matí amb la notícia de la detenció...

El franquisme que no vàrem aniquilar

Semblava que vivíem en un oasi. Queixar-se era “fer el colló” –odio aquesta illenca expressió!– o ser un insensat egoista. “No sabeu el que teniu”, ens deien, amb una certa raó materialista. Els de la meva...

Fins aquí hem arribat! Necessitam una República

Venim de lluny. D’una història focalitzada als marges i a les tangents. De lluites i resistències. De molta gent que ha anat aportant el seu granet d’arena per construir una Mallorca lliure i justa....

L’1-0 i els indepes mallorquins

Catalunya s’acosta, l’1 d’octubre, a un referèndum d’autodeterminació que alguns hem desitjat durant anys i que, per ventura, si Madrid fos Londres, hauria pogut preparar-se diferent. Hi ha qui voldrà...

Francina, la irresponsable, i el català a la sanitat

Tenc un respecte quasi reverencial pels professionals de la salut. És així. Des de sempre. M’ho han ensenyat a casa. M’admira la gent, siguin metges o infermers o derivats diversos, que dediquen la seva...

La islamofòbia i Mallorca

Han passat ja suficients dies des de la tragèdia barcelonina per poder parlar-ne amb una certa serenor. Barcelona, la rosa de foc que sempre reneix, i Catalunya, el territori més germà que tenim, han tornat...

Ateu Martí, un punk de fa 80 anys

La matinada que va del 5 al 6 d’agost ha fet 81 anys d’un crim execrable. Una matinada com la d’aquesta nit passada, segurament no tan xafogosa, de vuit dècades i un any enrere, el 1936, uns falangistes...

Un equador que fa passar pena

Havia d’arribar. Amb l’estiu calorós, cada cop més africà, esperonat pel canvi climàtic que devers Washington encara neguen, ja el tenim aquí. És l’equador de la legislatura. Dos anys, ja. Com passa el...

Una màtria d’Arnaus Amers

Vivim a un país que a vegades és un deliri. Amb una relació estranya amb la seva gent. Un país on, tòpic a banda, les seves filles i fills més altruistes, entregats i solidaris –quina paraula més preciosa i...

Aliem-nos: la ciutat per a qui l’habita

No és una singularitat palmesana. Va passar arreu. El moviment veïnal, nascut a les acaballes del franquisme, va ser una palanca democratitzadora determinant. Gràcies a les associacions de veïns els millors...

Era la classe, amics

Cada llar és un món. A cada casa hom desenvolupa, en l’àmbit familiar, un llenguatge propi, quasi dialectal, un pidgin singular. Únic. Dites, mots i frases fetes que defineixen universos diversos. A ca...

Valorar les batalles que hem guanyat

La memòria encara no és fugissera. Eren els anys d’infantesa i preadolescència. El camí de cada dia cap a l’escola. Cap a Pius XII. Travessar sempre els mateixos carrers. Rodejar l’Escorxador quan era un...

Mirar Ferragut amb ulls universals

Mallorca ha estat un país de silencis i de secrets a veus. Les illes mediterrànies ja són això. Hi ha aquella cita de Pla que diu que vivim a les ribes d’una mar carregada de fel on la presència dels altres...

Què hi ha a l’esquerra del país de Guillem Balboa?

Hi ha els que, potser sense saber-ho, no volen avançar. Els que varen néixer retuts. O passadors de pena patològics. Els que han comprat sempre la narració, fins i tot de si mateixos, elaborada per...

L’esperança feminista

Els que feim nostres aquelles cites gramscianes que ens han acompanyat sempre i sabem que “Viure vol dir prendre partit” i que cal, ni que sigui eufemísticamnet, “odiar els indiferents” hem vist com, els...

El gonellisme ha estat i és supremacisme

Va ser fa una setmana? Ni ho sé. Això de la immediatesa i l’actualitat no és el meu fort. Però diria que no fa els quinze dies, encara. Ho va anunciar IB3. Crec que el seu director, Andreu Manresa, a les...

Que no ens passin la mà per la cara

Els fets són coneguts. Els pressupostos de Rajoy per al 2017 depenen d’un vot. Negocia fort un diputat canari, Pedro Quevedo, electe a la carrera de San Jerónimo per Nueva Canarias, petita formació...

Grunge, neoliberalisme i una platja veneciana

La fotografia, fixa, d’aquell jorn, l’he verbalitzada mil pics, tot fent memòria. El curs 94/95 feia vuitè d’EGB. En tenia tretze. Perquè som tardà. Tardà de la tardor. El meu col·legi era molt progre o...

Europeistes, com Zweig o Varoufakis

Europa i la Mediterrània, la Mediterrània i Europa, són els dos àmbits on sempre m’he sentit còmode, de natural. L’europeisme, més enllà de la bandera  barroera que els dos grans partits espanyols del règim...

Equivocar-se d’enemic –i lloança d’Illencs–

Darrerament un para l’orella i s’espanta. De tot. Però, sobretot, del que sent a les xarxes socials. No fa gaires dies un 'troll' esbojarrat d’aquests que volten per la galàxia de Twitter i el llibre de...

El capitalisme, contra el petit comerç

Informava la premsa illenca aquests dies que l’emblemàtic bar Cristal, símbol del centre de Palma, és a la corda fluixa. Que, molt probablement, tancarà les seves portes. Es parla d’una cadena...

Una llista de llibres

Ja som a Sant Jordi. Un any més. Que la nostra petita cultura, de deu milions de parlants, sigui portadora d’una festa tan excepcionalment bella ens hauria de fer sentir orgullosos. Aquí van les lectures...

El capellanet, el fatxa i el poeta

Tenc un bon amic que mai s’està de recordar-me que en aquest país hem perdut molt de temps aguantant la impunitat de determinats individus. La dels fatxes i la dels que deien no ser-ho. La de l’espanyolisme...

Desacomplexar-se, la valentia i Toni Noguera

Posaria la mà al foc que és a l’admirat Damià Pons a qui he sentit explicar una anècdota més que representativa d’un estat de la qüestió, d’un marc mental, molt estès. Contava el professor i exconseller de...

Llibertaris

No som anarquista. No venc de cultura llibertària. Tota la vida, però, han estat a prop meu. Són part indissociable, elles i ells, de la meva educació sentimental i política. Des dels catorze. Quan amb...

Extirpam el rotllo identitari? Xerrem de classe i de Palma

És un debat que es mou entre la novetat i allò vell. Una cançoneta que pot arribar a esgotar. Però que és en boca de tothom. Malgrat els excel·lents resultats electorals de MÉS a les autonòmiques del 2015,...

Fer de la mallorquinitat líquida una arma política

Ens ho va dir, a la meva companya i a mi, l’estiu passat, tot sopant, l’estimada Helena Miguelez-Carballeira, professora i investigadora gallega resident a Gal·les: “Em feis molta gràcia, els mallorquins....

Elogi de la Mallorca col·lectiva

Em puc errar. Però crec que ho verbalitza el pintor Miquel Barceló a 'Perquè la vida no basta', la biografia magnífica que li va fer el jove nord-americà Michael Damiano fa un parell d’anys. El raonament és...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >