Publicitat
Publicitat

Nacho Vegas, Delorean i Mojave 3 van encapçalar un cap de setmana gratuït

La Plaça Odissea inaugura la temporada de festivals a l'aire lliure

Un aiguat que no va impedir els concerts de Maika Makovski i Nacho Vegas dijous va saludar la cinquena edició del festival La Plaça Odissea al Maremàgnum, un cap de setmana de música indie , gratuïta i oberta a tothom que dóna el tret de sortida a la temporada de festivals a l'aire lliure. Un cop escampada la pluja, tot ja va anar sobre rodes. El cartell era prou atractiu per congregar una nodrida massa d'aficionats a la música, però també de despistats i curiosos amb ganes de passar-ho bé. Cal dir que de la programació i la producció del festival se n'encarrega cada any la gent del Depósito Legal de l'Hospitalet de Llobregat, un important focus de creació i difusió de la música independent des de fa una bona colla d'anys.

El vespre de divendres, ja sense aigua però amb un airet que obligava a cordar-se la jaqueta, va començar amb l'electricitat desfermada dels madrilenys Edredón i va continuar amb Los Massieras, un grup hispanofrancès que inclou un petit set de percussió i una flauta travessera en la seva electrònica de ball. Mentre l'esplanada ondulada es convertia en una mena de club a l'aire lliure, al centre comercial abaixaven persianes i apagaven llums.

El plat fort de la jornada eren els Delorean, que sortien ja amb un ple considerable i els espectadors amuntegant-se per protegir-se de la fresqueta i la humitat de la nit. Hi havia qui venia preparat de casa, amb begudes i entrepans, i els que no, escalfaven l'esperit a les barres instal·lades a la plaça; un ambient més que propici per a les cançons de Subiza (2010), la fusió entre rock i música house balear que han inventat aquests joves guipuscoans establerts a Barcelona. La combinació entra molt bé -d'aquí l'èxit internacional del grup-, i el mar de caps, emulant els pals de veler que es gronxaven darrere l'escenari, va onejar per sobre la plaça.

Dissabte va començar amb els concerts de dos grups locals. Partido, a primera hora, van suscitar l'interès de Neil Halstead, que no va voler perdre's el concert. Litoral, una mena de Fleet Foxes mediterranis, van protagonitzar un xou acústic que encaixa a la perfecció amb el nou folk català que encapçalen Anímic, El Petit de Cal Eril i La Brigada, per no parlar de Manel. Després, els californians The Dodos -que en aquesta ocasió duien un segon guitarrista- van deixar fluir la seva psicodèlia de tall anglosaxó, de vegades més noise i d'altres més post-punk . Finalment van aparèixer sobre l'escenari els Mojave 3 de Neil Halstead, que van oferir un meravellós concert de folk hipnòtic lluminós com aquella brillantor tènue de les primeres hores del matí. Per acabar-ho d'arrodonir i recordant la seva època a Slowdive, Halstead va interpretar una versió acústica d' Allison , que alguns nostàlgics van reconèixer i corejar.