MÚSICA
Cultura 26/09/2017

Música clàssica sense cadires ni faristols

¿Qui diu que les obres de Mozart, Vivaldi, Rossini i Bizet s’han de tocar asseguts i sense fer ganyotes? L’Orquestra de Cambra de l’Empordà desafia aquestes i altres idees

N.j.
2 min
Un moment de Desconcerto, que acull el Teatre Condal.

Barcelona¿Qui diu que les obres de Mozart, Vivaldi, Rossini i Bizet s’han de tocar asseguts i sense fer ganyotes? L’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE) desafia aquestes i altres idees preconcebudes lligades a la música clàssica amb Desconcerto, que obre la temporada del Teatre Condal i s’hi instal·la fins al 8 d’octubre. Sota la direcció artística de Jordi Purtí, els tretze membres de la formació encomanen la passió pels grans compositors del gènere amb un muntatge que fusiona la interpretació musical i la teatral.

L’OCE va començar a jugar amb les pautes escèniques de la música clàssica el 2014 al Festival Còmic de Figueres, on va estrenar Concerto a tempo d’Umore. Després de portar el muntatge pel Festival Fringe d’Edimburg, el Festival d’Avinyó i altres ciutats d’arreu del món, ara l’orquestra tensa una mica més les cordes de la interpretació escènica. A Desconcerto els músics no tenen ni cadires ni faristols i estan en moviment constant. L’espectacle és, interpretativament, un repte rere un altre: mentre segueixen la partitura de memòria, els artistes salten, ballen en una coreografia conjunta i, fins i tot, van en bicicleta a ritme de la Dansa del sabre de Khatxaturian i del cancan d’Offenbach, entre altres peces.

“Hem escollit diferents autors clàssics que la gran majoria de la gent coneix”, explica Purtí. Per a la posada en escena, els músics han dut a terme una sèrie d’assajos i de classes teatrals que els han permès “unir el virtuosisme amb els gestos, les coreografies i l’humor”, diu el director artístic, que defineix l’espectacle com “un treball d’artesania construït gest a gest”. El fil que lliga Desconcerto és una trama narrativa que relata la lluita d’uns músics rebels contra un director que demana obediència i que interpreta Carles Coll. Mentre ell fa tot el possible per posar ordre, els artistes donen corda a les interpretacions més esbojarrades en un muntatge sonor i alhora visual. “L’espectacle no arriba a ser mai un concert tal com el tenim entès”, destaca Purtí, i puntualitza que la voluntat de Desconcerto és fer arribar la música clàssica a un ampli perfil de públic. “He pensat l’espectacle perquè agradi a un nen, a un melòman, a qui no li agrada la música i a un japonès. La intenció és que sigui universal”, afirma el director.

stats