Publicitat
Publicitat

90 milions de passes per l’educació

La marxa reivindicativa acaba amb unes set mil persones vestides de verd al Born de Palma exigint canvis en la política educativa de Bauzá

Algunes cares de son, nervis entre els membres l’organització i una mínima idea de la participació prevista iniciaren, ahir a les deu, la marxa per l’educació. “S’havien inscrit cinc-cents marxaires per partir d’Inca, però ja des del primer moment els participants han estat més dels que es preveien”, explicaren els organitzadors durant l’aturada per dinar que feren a Maria.

De fet, els que iniciaren a Inca la ruta, que els va menar fins al passeig del Born de Ciutat, varen tenir la primera gran alegria en entrar a Binissalem. “Els balcons eren plens de gent que aplaudia, que alçaven camisetes verdes i, a més, els xeremiers ens han acompanyat un bon bocí”, explicava abans de dinar Biel Bauçà, un alumne que va participar de la caminada amb el seu pare i alguns companys de classe.

I és que els marxaires es multiplicaren cada vegada que l’expedició entrava en un poble dels que formaven la ruta fins a Palma. “A Consell s’han afegit a caminar més de dues-centes persones i quan hem arribat a Maria, en total, ja n’hem comptades unes tres mil”, explicava des de l’organització Miquel Àngel Tortell.

La participació a la marxa d’ahir va superar totes les previsions que havien fet els organitzadors. “Havíem demanat a la gent que s’hi inscrivís i comptàvem que unes 2.500 persones arribarien a Palma, però es veu que ens han volgut sorprendre”, afegí Tortell. I és que quan la marxa entrà al parc de les Estacions, el verd ja ho envaïa tot. Unes set mil persones arribaren a peu al Born des del pont del tren, que a l’horabaixa es va convertir durant alguns instants en un mirador privilegiat per contemplar la immensa taca verda que els marxaires escampaven a mesura que entraven a Ciutat.

72.000 Km

“Si sumam el que hem fet entre totes les set mil persones que hem arribat a peu a Palma, el resultat són 90 milions de passes per l’educació i 72.000 quilòmetres caminats”, explicaren eufòrics els organitzadors en arribar al Born. “Hem demostrat que podem arribar molt lluny i que no ens aturaran”, afegiren.

En arribar al centre de la ciutat es repartiren exemplars del còmic Els tentacles de les tenebres, editat especialment per a la marxa d’ahir. La història gràfica, que protagonitza un pop, critica durament i des de l’humor la política educativa del Govern Bauzá. El còmic es divideix en dos capítols. El primer relata l’etapa en què Rafel Bosch va estar al capdavant d’Educació i el segon, titulat ‘El fanatisme en el poder’, se centra en el mandat de Joana Maria Camps com a consellera.

Pacte educatiu

Des del cadafal del Born, Iñaki Aicart, el portaveu de l’Assemblea de Docents, va ser l’encarregat de llegir la Declaració en defensa de l’educació. “Hem de millorar i donar estabilitat al nostre sistema educatiu, al marge de l’alternança política, i per això convocam la comunitat educativa, la societat en general i els partits en particular a posar-se d’acord per aconseguir una educació entesa com a servei públic, de qualitat i compensadora de les desigualtats socials”, sentencià Aicart i rebé un sonor aplaudiment.

El document que es llegí, de fet, l’havien preparat conjuntament les associacions de directors de centres escolars, l’Associació d’Inspectors d’Educació, les Cooperatives d’Ensenyament, la Federació d’Associacions de pares i mares d’alumnes, la plataforma Crida, les assemblees de Docents, la de Mestres i Professors de Català, la de Docents desConcertats i els sindicats. A més de demanar un pacte per l’educació “que sigui fruit del consens”, els docents reclamaren des del Born “que s’afavoreixi la participació efectiva de les famílies en el procés educatiu. I per retornar l’autonomia que és pròpia dels centres educatius, exigim la rectificació de les lleis que ho impedeixen”, clamà Aicart.

Per acabar, els participants a la marxa exigiren “una nova regulació de l’ensenyament de les llengües, dissenyada per experts amb l’assessorament de la UIB, consensuada, dotada de recursos suficients, adaptable a cada centre i que aconsegueixi que els alumnes dominin les llengües en què han estudiat”.