ALIMENTACIÓ
Balears 29/04/2017

La desigualtat alimentària: una nova escletxa

El 44% de la població de l’Estat no es pot permetre una dieta sana

Anna Vidal
3 min
PRODUCTES PROCESSATS  Les vendes dels productes processats han augmentat el 43,7% en només tretze anys. L’etiquetatge és complex i, per això, des de Justícia Alimentària Global reclamen sistemes per identificar de manera clara el contingut nutricional del producte.

PalmaAlimentar-se malament no és una elecció personal, és un tema estructural, social i polític. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Viatge al centre de l’alimentació que ens emmalalteix, de VSF Justícia Alimentària Global, que analitza els impactes econòmics, socials i ambientals de l’actual sistema agroalimentari.

“Hem constatat que el que més ens emmalalteix és la mala alimentació”, assegura Javier Guzman, director de l’ONG. Segons aquest informe, cada any moren a l’Estat 90.000 persones com a conseqüència de la mala alimentació. “El 55% de les cardiopaties i el 45% de la diabetis de tipus B tenen a veure amb una alimentació insana, rica en greixos, sucres afegits i sal”, afirma.

Aquests estudis també mostren que les malalties associades a una mala alimentació tenen un clar component de classe social. Les dades indiquen que les persones amb nivells socioeconòmics més elevats tendeixen a tenir més esperança de vida i menys malalties cròniques. “A Barcelona, l’esperança de vida en un barri ric és onze anys superior a la d’un barri treballador”, alerta Javier Guzman.

La mala alimentació afecta més les classes populars i, especialment, les dones, que tenen pitjors condicions laborals i, a més, pateixen una sobrecàrrega de feina perquè s’ocupen, normalment, de les tasques domèstiques i de tenir cura de la família. El col·lectiu que té pitjors índexs d’alimentació és la població infantil. “Som el país europeu amb més obesitat, i el segon en l’àmbit mundial, després dels Estats Units”, lamenta Guzman.

El preu de menjar bé

Un 44% de la població de l’Estat no pot seguir les recomanacions nutricionals a causa del seu cost. Segons el director de Justícia Alimentària Global, és més econòmic menjar productes processats que aliments frescos. “Els preus dels aliments processats estan a nivells del 1990, mentre que els preus dels aliments frescos i saludables han augmentat entre un 50 i un 90% les darreres dècades”. L’estudi mostra que hi ha 1,4 euros de diferència per persona i dia entre una dieta sana i una altra d’insana, rica en aliments processats. Per a una família, això pot suposar més de 100 euros per setmana. “Aquest cost addicional representa un autèntic obstacle per a moltes famílies”, apunta Guzman.

Desaparició de l’agricultura local

Javier Guzman alerta que s’ha passat de tenir un sistema agrícola basat en l’agricultura familiar i sostenible a un sistema d’agricultura industrial amb efectes altament negatius, tant socials com ambientals. “Les polítiques agràries no ajuden el petit agricultor”, assegura Guzman. Segons aquest sociòleg, “els principals cultius subvencionats per la Política Agrària Comunitària (PAC) són els relacionats amb cereals, sucre, carn i oli, de manera que afavoreix que la gran indústria aconsegueixi matèria primera a bon preu”. En canvi, afegeix, “no s’inverteix en llegums o fruita”.

Propostes

“Exigim polítiques públiques dures”, afirma Guzman, qui considera que ara mateix les administracions “no estan a l’altura de la situació”. Entre d’altres coses, l’ONG demana una regulació pública de la publicitat infantil, com ja fan altres països com Anglaterra, que prohibeixi els anuncis d’aliments insans adreçats a la població infantil. “Quatre de cada cinc anuncis sobre menjar processat es digireix a infants”, assegura Guzman. També exigeixen una fiscalitat alimentària, com per exemple un impost al sucre, que fomenti el consum d’aliments frescos. “No pot ser que una xocolatina tingui el mateix IVA que una poma”. Finalment, demanen un etiquetatge clar i intuïtiu, “com el sistema del semàfor nutritiu que utilitzen a Anglaterra, on, segons el nivell nutricional del producte, el semàfor és verd, taronja o vermell”, explica Javier Guzman.

‘Enverina’m’, la nova campanya

‘Enverina’m’és la nova campanya de VSF Justícia Alimentària Global per conscienciar la societat dels problemes de salut i de qualitat de vida que comporta el consum generalitzat d’aliments processats, rics en sucres afegits, sal i greixos. “És un problema global”, recorda Javier Guzman”

La campanya, que s’ha presentat aquesta setmana a Palma, en el marc de les activitats prèvies a la XI Diada d’agricultura ecològica i les varietats locals de cereals, que té lloc avui a Porreres, posa de manifest que hi ha alternatives a aquesta alimentació.

“Existeix un sistema alimentari alternatiu, cada vegada més reconegut per la societat, basat en produccions d’agricultura familiar i social, de proximitat, amb aliments de temporada, poc processats i altament nutritius”, recorda Javier Guzman, director de Justícia Alimentària Global.

Des de la campanya també s’ha impulsat la creació de l’Aliança per una alimentació saludable, una inciativa pionera a l’Estat en la qual organitzacions de defensa dels consumidors, del món de la salut, agràries, ecologistes i també associacions de pares i mares s’han unit per afrontar aquesta problemàtica des d’una perspectiva mai abordada i aportar alternatives des de cada un dels àmbits.

stats