El cementeri de Son Real recupera el seu aspecte original

Santa MargalidaEl cementeri talaiòtic de Son Real, un espai únic a la Mediterrània occidental, ha recuperat la seva monumentalitat després de tres anys seguits de treballs en què, entre d’altres tasques, s’han excavat els espais entre tomba i tomba recuperant-ne l’altura i la visió del conjunt en general. Jordi Hernández, codirector de l’excavació, indicà ahir que es calcula que en tres anys més o manco es podria donar per finalitzada. A partir d’ara s’obren tres nous reptes: la musealització del jaciment, la seva conservació i la recerca d’una solució per minimitzar els efectes que un gran temporal pot tenir damunt les tombes.

Hernández féu aquesta valoració ahir, en el darrer dia de la campanya d’enguany. Un equip de vint persones, entre professionals, estudiants i voluntaris, han fet feina al jaciment durant tres setmanes. Les tasques s’han concentrat sobretot en dues zones. Una d’elles és el sector sud-est, on s’han restaurat una sèrie de tombes de l’època més recent, col·locades en bateria. Bernat Burgayas, un dels dos restauradors que hi han fet feina, destacà que el conjunt estava molt malmès i s’ha hagut de fer una tasca exhaustiva de recuperació, identificació i col·locació de les pedres. L’altra és el sector nord, una font de “molta informació”, segons Hernández. S’hi han trobat dues noves tombes monumentals i, per primera vegada, una ossera. Enguany també s’ha produït la troballa d’una cinquantena de peces de plom per fer collarets, que estaven situades en una terrera de la zona sud-est que s’ha eliminat.

El cementeri talaiòtic de Son Real inclou 134 tombes excavades que corresponen a tres èpoques. Durant els segles VI i V aC, les sepultures imiten la forma dels talaiots. Durant el segle V passen a imitar les navetes i del IV al II aC perden monumentalitat i passen a ser adossades i en bateria.

L’Ajuntament tot sol

Les tasques d’excavació s’han hagut de tornar a fer amb l’únic finançament de l’Ajuntament, que hi ha aportat 17.000 euros. Durant els darrers anys aquesta ha estat l’única institució que s’ha implicat en la conservació del jaciment. El batle del municipi, Antoni Reus, lamentà ahir que ni Consell (que té les competències de Patrimoni) ni Estat (que n’és propietari perquè està a la zona de Costes) se’n preocupi. “Nosaltres no en tenim l’obligació moral, però sí legal”, digué.

El jaciment de Son Real és especialment fràgil perquè està fet de marès, al costat de la mar i rep la visita d’una gran quantitat de persones cada any que o bé hi van a posta o bé fan el passeig de costa verge entre Son Serra i Can Picafort. Segons indicà ahir l’equip d’arqueòlegs i restauradors, el tancament del jaciment no seria una solució per garantir-ne el manteniment. “Quan va estar tancat va ser el seu pitjor moment”, digué ahir Hernández, ja que es va provocar un “efecte crida” cap als espoliadors, un altre dels problemes d’aquest indret únic.