El bisbe, la UIB, Isern i altres batles del PP reclamen al Govern que dialogui

PalmaEl mateix dia que els diputats del PP han aprovat al Parlament l'aplicació del decret que limita el català a les aules, tot sols i aplaudint-se a ells mateixos, s'han multiplicat les veus que reclamen al Govern que dialogui i cerqui el consens amb la comunitat educativa. El bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, insta al seu blog "a totes les parts implicades que és necessari començar de nou el diàleg". El president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, Toni Terrasa, també ha demanat diàleg sobre el conflicte amb una reunió amb el batle de Palma, Mateu Isern, segons fonts municipals.

De fet, el propi Isern ha dit que és necessari que es reprenguin les converses com més aviat millor i "sense condicionants previs". "És necessari que el diàleg es torni a posar en marxa, no s'hauria hagut d'interrompre", ha insistit, segons l'agència Efe. Això sí: també ha dit que perquè es reprengui els vaguistes no poden exigir "com a condició inexcusable" la retirada del decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL).

Segons Salinas el problema, davant d'una reforma educativa com la del TIL, apareix "quan l'experiència dels docents no connecta amb les lleis que legítimament cal complir i dur endavant". I troba que cal una "crida iniciar de nou el diàleg que sempre serà difícil, però que és l'únic camí per trobar una situació". Recorda, a més, que "els docents tenen l'experiència educativa com a element de discerniment del que cal fer. I això s'ha de valorar".

Aquest dimarts mateix la Universitat de les Illes Balears (UIB) s'ha sumat oficialment al rebuig al TIL en un comunicat en què constata "precipitació" en la introducció del TIL i afegeix que "no hi ha garanties que la formació dels professors sigui l'adequada". També destaca la manca de consens entre l'administració i la comunitat educativa que l'ha d'aplicar. "Hi ha evidències que demostren que un elevat nivell de consens és una de les condicions bàsiques per aconseguir l'èxit de les reformes educatives", afegeix.

Batles díscols

Isern ha fet les ha fetes el mateix dia que batles com els de Llucmajor, Sóller, Marratxí, Pollença i, entre altres, la major part de responsables municipals d'Eivissa, han demanat a la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, i al secretari autonòmic Guillem Estarellas que facin un esforç de diàleg amb els representants dels docents per intentar desencallar el conflicte educatiu i que es desconvoqui la vaga.

A més, ahir mateix l'equip de Govern de Maó, en una carta signada pel regidor d'Educació de la ciutat i exconseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, el consistori menorquí diu que dóna suport "a la crida al diàleg de la Conselleria d'Educació així com també per part de la comunitat educativa a continuar el diàleg per tal d'aconseguir entre tots una millora del sistema educatiu".

Pot semblar una paradoxa que Gornés digui que la Conselleria i la comunitat educativa criden al diàleg quan estan més enfrontades que mai -com a mínim el regidor menorquí admet que la comunitat educativa està bàsicament unida en contra del Govern, no com els membres de l'Executiu-, però no ho és. Totes dues parts diuen que és l'altra que no vol negociar. Però de fet la consellera Camps i el propi president no es cansen de repetir que no estan disposats a discutir la reclamació principal dels mestres, professors, pares i alumnes que es mobilitzen: l'aplicació del TIL. No és que exigeixin a Bauzá que hi renunciï del tot per asseure's a la taula -tot i que ho firmarien-, sinó que estigui disposat a ajornar-ne l'aplicació, com a mínim per enguany, mentre es discuteix un model amb més consens.

Brou de cultiu per la mesa sectorial

Els qui protesten se senten més carregats de raó que mai després de la suspensió per part del TSJIB del calendari d'aplicació del TIL, que el Govern ha esquivat amb el decret llei validat avui al Parlament. El tribunal, previsiblement, dirà aquesta setmana si, independentment del decret llei, s'ha de complir la interlocutòria que suspenia l'aplicació del TIL. L'espasa de Dàmocles del Tribunal Superior, sumada a unes posicions clarament enfrontades entre els dos bàndols i a les peticions de diàleg que comencen a mostrar cruis dins mateix del PP, són el brou de cultiu amb què s'ha de reunir demà la mesa sectorial d'Educació convocada pel Govern, irònicament, per parlar de l'aplicació del TIL a partir del curs 2014-2015.

De fet, és molt probable que la mesa no dugui enlloc. Entre altres coses perquè el Govern ni tan sols hi ha convocat la principal entitat impulsora de la vaga, l'Assemblea de Docents. Tot i amb això, el sindicat conservador ANPE, que també s'ha acabat sumant a la vaga de docents, ha fet una proposta per començar les converses que passa per la reincorporació dels tres directors d'institut de Maó suspesos de sou i feina; l'aplicació del TIL aquest curs "de manera experimental i generalitzada a Infantil i 1r de Primària"; i la "implantació voluntària a 3r, 5è i 1r d'ESO, en els centres que disposin de recursos materials i humans per desenvolupar-lo, sempre que els seus Consells Escolars aprovin aquest projecte educatiu". A més, també demana obrir "un vertader procés de negociació", fer un pla de formació del professorat i refer el calendari d'aplicació.