Balears, en risc "real" de patir un tsunami
El director de la Xarxa Sísmica Nacional de l'Institut Nacional de Geografia ha declarat que la Mediterrània és la zona de l'Estat amb més probabilitats de rebre l'onada gegant
PalmaEl director de la Xarxa Sísmica Nacional de l'Institut Nacional de Geografia, Emilio Carreño, ha declarat aquest dijous a una tertúlia pel Geoforo de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs (ICOG) que Espanya afronta un "risc real" de patir un tsunami, i en especial el Mediterrani. Balears es trobaria entre els llocs de l'Estat més exposats, com la badia de Cadis, Huelva i el litoral mediterrani.
Tot i així, Carreño, que s'encarrega de la supervisió de la Xarxa Nacional d'Alerta de Tsunami, ha recordat que la recurrència de sismes marins de gran intensitat és de 1.200 a 1.500 anys. El sistema, a més de fer simulacions per conèixer quan, on i a quina altura arribarà l'onada, es nodreix de dades en temps real subministrades per les boies i mareògrafs de Ports de d'Espanya i Portugal, de manera que passarien menys de cinc minuts entre la detecció i l'avís de tsunami.
Malgrat la probabilitat més alta que l'onada gegant es registri al Mediterrani, tindria més gravetat si passàs a l'Atlàntic. Això es deu al fet que els terratrèmols que afectarien la Mediterrània es generen a la zona d'Algèria, on les falles són més petites que les del Banc de Gorringe, a uns 300 quilòmetres al sud-oest del cap de Sant Vicent (Portugal).
A la tertúlia també hi ha assistit Juan Vicente Cantavella, cap del Servei de Sismologia de l'IGN, que ha assegurat que al llarg de la història s'han pogut produir cinc tsunamis de gran magnitud. De fet, la major catàstrofe natural que ha patit Espanya va ser el tsunami causat pel terratrèmol de 1755, en què varen morir 1.200 persones a la badia de Cadis.
A la Mediterrània s'han registrat també tsunamis de menys intensitat al 1790, 1804, 1954, 1980 i 2003, generalment provocats per terratrèmols a la costa d'Algèria.
La xarxa espanyola d'alerta de tsunamis s'integra dins del projecte NEAMTWS (Sistema d'Alerta Primerenca de Tsunami a l'Atlàntic Nord i la Mediterrània), que es va posar en marxa quan, després del tsunami de Sumatra de 2004, es va constatar la necessitat de disposar de xarxes d'alerta similars a la ja existent en l'oceà Pacífic en altres regions, principalment al mar Carib, l'Índic i el sistema Atlàntic i Mediterrani.
