Publicitat
Publicitat

ALERTA SOCIAL

A Mallorca també reviu l’extrema dreta?

Amb la crisi en marxa i el recent precedent de França, l’espai illenc més enllà del PP es resitua

‘Noves idees per a una nova Espanya’ és un eslògan d’aparença gairebé innòcua; ‘Família, feina, justícia’ fa sospitar un poc més; però ‘Abans musulmà que puto català’ defineix amb claredat qui l’ha escrit. Els dos primers són de fullets repartits la setmana passada en bústies de Palma per part de membres del “nacional revolucionari” Movimiento Social Republicano (MSR); el darrer és una pintada feta fa pocs dies dins l’institut Madina Mayurqa de Ciutat, firmada per les Juventudes de la Falange Balear, que fa uns mesos s'han reactivat.

Tot això ha passat després de la presentació a Palma, el 20 de març, de Vox, el nou partit de l’expopular Aleix Vidal-Quadras, que té el suport de Blas Piñar Pinedo, nét del fundador de Fuerza Nueva. Piñar compartiria amb el seu avi la nostàlgia del franquisme. Aquestes darreres setmanes també s’ha refundat l’MSR a Mallorca, un col·lectiu xenòfob i autoritari homenatja feixistes com Ramiro de Ledesma i amb membres que no dubten a reivindicar símbols i dirigents nazis a les xarxes socials. Tot plegat, a més, ocorre gairebé a la vegada que la fusió en el col·lectiu Youth Firm RCDM, a finals de febrer, dels grups d’ultres del futbol Potter Boys i Joves de s’Illa, vinculats als Supporters Mallorca.

L’èxit recent del Front Nacional de Marine Le Pen, que ha passat d’un 1% dels vots i una batlia a un 9% i a controlar onze ajuntaments, fa que calgui enfocar la vista a la ultradeta autòctona. Més encara tenint en compte la intenció d’exmembres de la Plataforma per Catalunya (PxC) declarada fa més d’un any -i incomplerta- de desembarcar a les Balears. Ara serà difícil que ho facin, perquè el partit que havia anat creixent a Catalunya pateix una greu crisi interna.

Perill autòcton

A l’Arxipèlag, el laberint de grupuscles d’extrema dreta, lligat a dinàmiques estatals, s’alia i dissenteix segons com bufa el vent i és gairebé inexistent fora de Mallorca. Tot i que és actiu a internet i a vegades a les parets, no deixa de ser un món marginal: cada col·lectiu aplega com a molt unes desenes de militants. Però això pot canviar: fa una temporada que han començat a revifar.

D’uns mesos ençà, han començat a aparèixer pintades d’extrema dreta al centre històric de Palma, a la plaça del Tub, a zones properes a la via de cintura i fins i tot dins o a les parets exteriors d’instituts. En altres llocs, com a Can Alcover o al local d’Arran -col·lectiu hereu de Maulets-, se’n fan periòdicament des de fa anys. En l’últim mes, l’MSR també ha repartit propaganda i ha enganxat cartells a l’Arenal i en alguns barris perifèrics de Palma.

El sociòleg i president de la Fundació Gadeso, Antoni Tarabini, i el psicòleg social i director de l’Institut Balear d’Estudis Socials, Gonzalo Adán, descarten que cap d’aquests grups marginals tingui possibilitats d’aconseguir representació política. A les Balears no hi tenen presència ni la PxC o la seva marca estatal, la Plataforma por la Libertad, ni España 2000, els dos partits d’extrema dreta que fins ara han aconseguit una representació institucional significativa.

Fragmentació política

L’historiador Xavier Casals, doctorat amb una tesi sobre l’evolució dels neonazis a Espanya, veu molt poc probable que l’extrema dreta estatal emergeixi a les eleccions europees perquè té una oferta “fragmentada i territorialitzada”. Alguns sectors com La España en Marcha han tornat a la nostàlgia franquista, en lloc de fer servir un discurs renovat com el de PxC o la valenciana España 2000.

El sector ultra, recorda Casals, continua molt lluny dels 380.000 vots que va aconseguir Fuerza Nueva l’any 1979, malgrat que hauria pogut treure rèdit de la crisi econòmica. Explica que manté un discurs “arcaic, arrelat als anys trenta, ultracatòlic i defensor del mite de la hispanitat”; s’arrela al passat franquista i és incapaç d’actualitzar-se.

Segons Adán, a més, a l’Estat “ha calat” el discurs de l’etapa Zapatero, segons el qual “als immigrants els cal ajuda i els espanyols ho havien estat”, per això és difícil que qualli la xenofòbia com ha passat en alguns altres països d’Europa. Insisteix que “no es pot confondre un augment de la crispació al carrer amb un augment de les possibilitats electorals de l’extrema dreta”, encara que tot el laberint de grupuscles ultres s’aliï, perquè cada col·lectiu perdrà vots pel camí. A les eleccions autonòmiques del 2011, l’MSR just va presentar quatre llistes i una va ser a les Illes Balears; tan sols hi va recollir 298 vots.

Però això no vol dir que no calgui estar alerta. “Fins ara, per alguns, els immigrants podien ser més o manco molestos perquè eren diferents, però eren companys de feina”, recorda Tarabini, “ara n’hi ha que els veuen com a competidors, enemics, a l’hora de cercar feina”, i això, afegeix, “és molt perillós”, perquè deixa les portes obertes als grups que vulguin fer demagògia.

La Policia Nacional espanyola ha denegat la sol·licitud de l’ARA Balears per saber quina feina fa la Brigada d’Informació per vigilar i controlar aquesta mena de grups extremistes a Mallorca i quin és el risc real que suposen.

Queda temps

Per Adán, el punt més crític no és quan la crisi ha tocat fons, sinó quan els indicadors de confiança augmenten i els diaris duen bones notícies, però la vida de la majoria no millora. I és el que tot just comença ara. “Si sembla que hi ha una recuperació econòmica però no més justícia social ni regeneració democràtica, augmenta la insatisfacció”, diu. Aquest, explica, “és el moment més perillós”, tal com s’ha vist a França, “però encara no hi som”; pot arribar en un any o un any i mig.

A més, Casals recorda que l’extrema dreta és “un àmbit gairebé en recomposició permanent” i, malgrat la crisi de PxC, que afecta la seva marca estatal, alerta que encara no se sap si tindrà repercussions electorals ni com evolucionarà el partit. L’historiador preveu una recomposició del mapa polític estatal; més endavant, una “implosió” amb l’epicentre a Catalunya i “l’eventual inici d’una gran onada populista”. L’extrema dreta més nostàlgica en quedaria a banda, però en podrien formar part els corrents més renovadors com PxC o partits a mitjan camí amb el PP, com ara Vox.

La Diada

A les Balears, el perill de revifada de l’extrema dreta ja es podia endevinar el 30 de desembre en l’escridassada tradicional durant l’ofrena al rei En Jaume amb motiu de la festa de l’Estendard. Els militants ultres cridaven aquesta darrera Diada contra el català braç a braç amb els gonelles del Grupo d’Acció Baléà, i eren més que no en anys anteriors.

Les joventuts de Democracia Nacional relataven a la seva web que el 30 de desembre havien aplegat 200 persones -de fet, eren devers mig centenar- per protestar per “la sorprenent conversió proindependista del PSOE a l’Arxipèlag i contra el menfotisme còmplice del PP”. Asseguraven que des dels anys vuitanta no reunien tanta gent a Palma. Alguns duien pancartes i eslògans com ‘Glòria als de Blanquerna’, en referència als qui l’11 de setembre varen assaltar la llibreria Blanquerna de Madrid, enmig d’un acte institucional de la Generalitat de Catalunya. Les pancartes les firmava La España en Marcha, plataforma que va fer l’atac i que agrupa grups com Alianza Nacional, La Falange (FE) i el Movimiento Católico Español. Democracia Nacional també en formava part, però l’ha acabat deixant.

No era el primer avís ni venia de nou. A finals de l’any passat varen aparèixer a Palma pintades en favor del partit neonazi grec Alba Daurada i un grup d’extremistes fins i tot va enregistrar a Palma un homenatge a dos morts del partit grec (vegeu-ne el vídeo). L’estiu de 2011, grups ultradretans ja havien intentat treure rèdit dels incidents al barri de Son Gotleu originats per la mort d’un jove nigerià.

Ultres del futbol

Un paper més complicat de definir en la trama illenca de grupuscles d’extrema dreta és el dels seguidors més ultres del Reial Mallorca. A Palma no hi manquen pintades contra la directiva de l’equip ni les de sigles com SM ’99, dels Supporters Mallorca, o Youth Firm RCD. Però, són grups ultradretans?

L’historiador Carles Viñas, autor de Tolerància zero, la violència en el futbol, explica que aquests col·lectius no tenen una “relació orgànica” amb partits i que els seus membres solen tenir una formació política escassa. “Com a molt fan pseuodopolítica” a força de crits o mostrant banderes. Explica que els Supporters són els successors dels Ultras Mallorca, que fins i tot varen ser vinculats amb les neofeixistes Bases Autónomas i continuen amb la seva línia anticatalanista.

Gonzalo Mazarrasa, mallorquinista i autor del blog Fútbol y pasiones políticas, considera que els ultres del Mallorca són “pocs, amb escassos vincles ideològics i moguts més per un rebuig al catalanisme que per aspiracions nazis”. Ara els Supporters tenen més de trenta anys i els més actius són els joves de Youth Firm. Viñas avisa que “sovint els joves solen ser els més bel·ligerants: encara no tenen antecedents i s’han de fer valer davant dels altres”. Alguns membres d’aquests grups tenen contacte habitual amb els més polititzats. 17 dels 91 seguidors a Twitter de les joventuts falangistes illenques, per exemple, també segueixen algun dels grups de radicals del futbol.