Agustí Jansà: “Em fa por el que encara no sabem del canvi climàtic”

El menorquí Agustí Jansà va deixar de ser delegat de l’Aemet el maig de 2012. Des de llavors, i encara que ja està jubilat, les seves ensenyances, criteris i punts de vista continuen sent importants en àmbits molt diversos -científics, professionals, amateurs, divulgatius, etc.- que el consideren un referent en l’estudi del clima i la meteorologia mediterrània. Ell ho resumeix d’aquesta manera: “Estic fent coses que m’agraden i em puc permetre no fer coses que no m’agraden”.

Les temperatures suaus d’aquest hivern corroboren una tendència global de canvi climàtic?

Un fet aïllat no és mai demostració del canvi climàtic, però pot servir com a exemple o il·lustració si aquest fet està en línia amb el que es pot esperar del nou clima. El que hem tingut enguany és el toc d’atenció que es podria esperar segons les projeccions? Jo diria que no del tot. Gener i febrer han estat càlids aquí perquè el predomini absolut de situacions de ponent ha impedit les entrades fredes polars. La nostra anomalia tèrmica i la gran activitat ciclogenètica atlàntica estan relacionades i ambdues tenen a veure amb la reiterada presència a l’Atlàntic d’un intens corrent en raig (o jet stream ) a latitud relativament baixa. El canvi climàtic no sembla apuntar cap a corrents en raig intensos a baixa latitud, sinó més aviat cap a una contracció del corrent en raig i depressions associades cap a latituds més altes; per tant, aquest no seria un any exemplar del canvi climàtic.

U n hivern amb temperatures suaus predisposa a una primavera també més càlida?

Fa temps que em va cridar l’atenció l’especialment intensa tendència a l’escalfament que han patit a les Illes certes èpoques de l’any, particularment maig i juny. Amb la gent del Grup de Meteorologia de la Universitat i amb gent de l’Aemet volem aprofundir en el tema. Sobre la relació entre temperatures d’hivern i primavera, no crec que es pugui dir res.

Els estius, en el futur, cada cop seran més llargs a la Mediterrània climatològicament parlant?

L’escalfament intens de maig i juny (i també d’octubre) està, de fet, allargant l’estiu o escurçant i desvirtuant la primavera (i un poc la tardor). Sobre com continuarà evolucionat tot això en el futur, hi ha incerteses, però sembla clar que l’estiu ha de guanyar intensitat i possiblement durada.

Estam prou conscienciats pel canvi climàtic o trobau que la crisi econòmica ha deixat en segon pla aspectes d’interès mediambiental que eren prioritaris fa deu anys?

És possible que els greus problemes socials i econòmics que vivim ens hagin fet perdre un poc de consciència mediambiental en general i amb relació al canvi climàtic en particular. No hauríem de descuidar el tema, perquè és un risc, sobretot per les societats més desfavorides i en particular per les incerteses que encara hi ha. Em fa més por el que encara no sabem del canvi climàtic que el que ja sabem.

Existeix un “clima mediterrani” com a tal? I en seu cas, quines característiques té?

El clima mediterrani no sols existeix, sinó que està escampat per la regió mediterrània i per zones de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica o Austràlia. A la nostra regió el clima mediterrani ve matisat per una geografia peculiar, una mar tancada, envoltada de muntanyes, la qual cosa permet engegar pertorbacions autòctones singulars i de vegades perilloses, com determinats temporals de pluja o vent.

Quina es la relació dels fenòmens meteorològics violents amb el canvi climàtic?

Aquest és un dels punts més complexos i importants que té plantejats l’estudi del canvi climàtic. Així com sembla clar que la durada i intensitat de les ones de calor augmentarà, sobre altres fenòmens extrems hi ha molta incertesa. Sembla que les sequeres també poden augmentar de freqüència i durada i, en contrast, podria haver-hi més temporals intensos i alguns podrien ser més extrems. A la Mediterrània, per exemple, la idea podria ser: menys temporals, menys freqüència, però alguns de molt intensos.

A Balears podríem arribar a tenir temporals com els que pateixen les zones tropicals?

Supòs que es refereix als medicanes o petits ciclons mediterranis de característiques quasi tropicals. Alguns han passat sobre Mallorca, no sobre les altres illes, encara que això és casualitat. Crec que el més espectacular va ser el de 2 d’octubre de 1986 sobre Palma. Altres han passat a prop. No són un fenomen freqüent, però sí que es pot repetir. Si amb vista al futur, amb el canvi climàtic, hi ha o no una tendència a l’augment de freqüència dels medicanes, és un tema sota investigació. Romu Romero i Maria Tous (de la UIB), per exemple, hi estan fent feina.

A la UIB tenen molts d’investigadors especialitzats en l’estudi del clima. Podem parlar d’una “escola balear”?

Això ve de bastant abans de la creació de la UIB, i el mèrit principal de la seva gestació s’hauria de donar al meu pare, el meteoròleg Josep Maria Jansà Guardiola, tot i que Joaquim Carreras i Maurici Hernández, ambdós menorquins, podrien ser antecedents més antics. Jansà Guardiola va ser figura senyera de la meteorologia científica espanyola i es pot dir que el gran profeta de la meteorologia mediterrània a Espanya, amb Eduard Fontserè. Ell va tenir molta influència sobre meteoròlegs balears més joves. Els de la meva generació hem procurat un bona entesa i col·laboració entre l’Aemet i la UIB. Afortunadament, darrere nostre n’hi ha de molt bons. Crec que sí que hi ha hagut un encadenament de coneixements i d’influències. Per això està bastant justificat parlar “d’escola balear” de meteorologia mediterrània.

Aviat farà dos anys que vàreu deixar de ser delegat de l’Aemet a Balears. Ho enyora?

El càrrec de delegat de l’Aemet no el vaig deixar jo. Em van cessar i jo no crec que hi hagués motius professionals justificats pel cessament, de manera que poc després d’aquest canvi vaig decidir demanar la jubilació anticipada. Enyor el contacte regular amb els companys, amb els mitjans de comunicació, amb els col·laboradors; però el càrrec en si ja no l’enyor. Vaig tenir la fortuna de ser acollit per la UIB, com a col·laborador honorífic, i he anat mantenint una activitat científica. Entre altres coses, tenc un llibret sobre el clima de Balears a punt d’editar.

Quants cops miràreu el cel al llarg del dia?

És clar que em mir el cel amb freqüència, m’agrada, m’intriga, em mou a la curiositat. Però no som el més “viciós” del món en aquest sentit. Jo sé que hi ha bons afeccionats bastant més pendents del cel que jo. Som membre d’honor d’un col·lectiu que representa aquestes persones, la Societat d’Observadors de Meteorologia de les Illes Balears (SOMIB). Per cert, els observadors professionals estan cada vegada més tecnificats, pendents de la teledetecció i dels sistemes electrònics desplegats pel territori.