Pollença reviu el simulacre de Moros i Cristians el dia gran de la Patrona
This browser does not support the video element.
"Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos, que els pirates són aquí!" El crit de Joan Mas ha tornat a ressonar aquest diumenge pels carrers de Pollença i ha donat inici al simulacre de Moros i Cristians, l'acte central de la Patrona i una de les representacions històriques més emblemàtiques de Mallorca. Milers de persones han omplert el centre històric per seguir una nova recreació de la defensa de la vila davant l'atac corsari del 1550, en una jornada que ha tornat a convertir el poble en un escenari a cel obert.
La plaça Major escalfa motors
Tot i que la jornada havia començat de matinada amb l'Alborada i havia continuat amb els actes religiosos i institucionals, l'ambient s'ha intensificat a partir de l'horabaixa. La plaça Major s'ha anat omplint de pollencins i visitants per recollir les tradicionals camisetes del simulacre mentre la Banda de Música de Pollença interpretava les primeres peces de la tarda.
Les camisetes enlairades al ritme de la música han deixat una de les imatges més característiques de la prèvia de la batalla. Mentrestant, els bars i les terrasses del centre acabaven d'omplir-se i els carrers es tenyien del blanc dels cristians i dels colors vius dels vestits dels moros.
Mentre la plaça respirava ambient de festa, els protagonistes ultimaven els preparatius. Cap a les 17.50 h, Rafel Morro es vestia de Dragut al pati de l'Ajuntament envoltat de familiars i amics. Mitja hora més tard, un emocionat Daniel Pérez arribava a la casa des d'on, seguint la tradició, surt Joan Mas abans d'iniciar el recorregut cap al carrer Major.
El crit que encén la batalla
Puntualment, a les 19.00 h, Joan Mas ha aparegut a la finestra, davant un carrer Major completament ple. Després de trobar-se amb Dragut, ha pronunciat el crit que cada 2 d'agost marca l'inici del simulacre: "Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos, que els pirates són aquí!".
A partir d'aquell instant, el centre de la vila s'ha convertit, un any més, en l'escenari d'una batalla que els pollencins coneixen de memòria, però que continuen vivint amb la mateixa emoció. La representació ha recorregut els espais habituals, des de la plaça de l'Almoina fins a can Escarrinxo, passant pel carrer Major, can Nogués i la plaça de Sant Jordi, davant milers d'espectadors que ocupaven balcons, portals i qualsevol racó des d'on seguir el combat.
Una representació que continua mobilitzant tot un poble
Els papers principals del simulacre han recaigut enguany en Daniel Pérez, com a Joan Mas, i Rafel Morro, com a Dragut. Els han acompanyat Marc Llompart com a lloctinent, Miquel Alfonsín com a abanderat i Toni Cànaves Llobeta, Biel Bauzà Manresa, Martí Cladera Cifre i Tolo Villarreal Polar com a Ajuntament Vella.
La interpretació dels càrrecs ha estat seguida amb expectació des del primer moment i ha rebut l'aplaudiment del públic al llarg de tot el recorregut, especialment en alguns dels instants més emblemàtics de la representació.
La preparació del simulacre comença molt abans del 2 d'agost. Els assajos, la confecció dels vestits i la posada a punt del material formen part d'una feina discreta que s'allarga durant setmanes, perquè, quan arribi el dia, cada detall respongui a una tradició que es transmet de generació en generació. Com recorden sovint els mateixos participants, a Pollença no es parla de disfresses, sinó de vestits, una manera d'entendre la festa que posa l'accent en el respecte per la història i el significat del simulacre.
Més enllà del combat, el simulacre encara és el gran punt de trobada dels pollencins. Famílies senceres, infants, antics càrrecs i visitants comparteixen una jornada que transforma completament el centre de Pollença i que, any rere any, converteix els carrers del poble en un espai de memòria col·lectiva.
Quan la batalla acaba, els carrers conserven durant una estona les petjades del simulacre: restes de pintura sobre l'empedrat, olor de pólvora i de mesclat, espases davall el braç i vestits que tornen a casa després d'una jornada intensa. És una imatge que es repeteix cada 2 d'agost i que resumeix l'essència d'una festa que va molt més enllà de la representació històrica. Per als pollencins, el simulacre és patrimoni, identitat i una tradició que continua passant de generació en generació.