La venjança del judaisme
BarcelonaEl judaisme no posseeix la mateixa mansuetud, magnanimitat i caritat que el cristianisme (ara). El mahometisme tampoc. Una lectura de la Bíblia hebrea o de l’Alcorà ho demostra perfectament: hi ha religions conciliatòries i n’hi ha de venjatives. L’estat d’Israel no està al marge de molts principis morals de la religió d’una part dels seus habitants —n’hi ha que no són practicants, però el judaisme, a més de ser una religió, és una cultura imponent i aclaparadora—, i els partits ultraortodoxos continuen tenint a Israel una sèrie de privilegis i exempcions a més d'una influència política eficaç i innegable. Israel és una democràcia tan defectuosa com gairebé totes, però, a més, coneix la fèrula de tot el que es desprèn d’uns continguts polítics i morals que són tan antics com Moisès i el Pentateuc, que és torà, la Llei. Això és una constant en la història del poble jueu, per molt que les comunitats hebrees visquessin en territoris —des de la diàspora— amb unes normes democràtiques, liberals i pacificadores.
Així va succeir amb Spinoza després que manifestés la seva filosofia —atea per a uns, politeista per a uns altres, però mai acordada amb la Revelació— als cenacles cultes d’Amsterdam, lloc on va néixer jueu, fill de l’exili forçat tant del regne d’Espanya com de Portugal. Les seves idees sobre l’existència de Déu —que ell assimila a tota realitat—, sobre què hem de creure del que diuen els profetes o sobre els miracles —que considera falòrnies—, li van valer la maledicció més severa que es podia aplicar a un home de la seva religió, no solament dels rabins, sinó també de la comunitat jueva de la ciutat: el herem.
La fórmula amb què va ser expulsat de la societat hebrea l’any 1656 deia això: “Expulsem, execrem i maleïm Baruch de Spinoza davant els Sants Llibres de la Llei amb les seves setanta-tres prescripcions, amb l’excomunió amb què Josuè va excomunicar Jericó, amb la maledicció amb què Eliseu va maleir els seus fills i amb totes les execracions escrites a la Llei. Maleït sigui de dia i maleït de nit; maleït quan es fiqui al llit i maleït quan es llevi; maleït sigui quan surti de casa i maleït quan hi torni. Que el Senyor no el perdoni. Que la còlera i l’enuig del Senyor es desfermin contra aquest home i llancin sobre seu totes les malediccions escrites al Llibre de la Llei. Manem que ningú no es comuniqui amb ell, ni oralment ni per escrit, que ningú no li faci cap favor i que ningú no llegeixi res escrit o transcrit per ell”. L’estat d’Israel encara no l’ha rehabilitat.
Sort que Amsterdam era una ciutat amb un gran sentit de la llibertat individual i Spinoza va sobreviure. En uns altres temps podria haver estat mort —ho van intentar—, com feia amb els jueus la Inquisició cristiana.
