Info/gràfica

Suplements 25/09/2021

L’arribada del sufragi femení

Aquesta setmana farà 90 anys que les dones van aconseguir el dret a vot a l’Estat gràcies a la lluita de moltes sufragistes, i especialment de Clara Campoamor. Repassem l’evolució històrica i per països del sufragi femení, un dret fonamental amb què les dones van passar a ser subjectes polítics

1 min

Dècada en què cada país adopta el sufragi femení Eduard Forroll

L’1 d’octubre del 1931 –aquesta setmana entrant farà 90 anys– les dones van aconseguir el dret a vot a Espanya. Una fita que es va aconseguir gràcies a la lluita de les sufragistes als carrers però també gràcies a la batalla política que va lliurar una dona tenaç i convençuda que les dones eren subjectes de ple dret: Clara Campoamor. Gràcies a la convicció i la perseverança d’aquesta advocada i diputada, pionera en la lluita pels drets de les dones, es va aconseguir que Espanya se sumés a la llista de països majoritàriament europeus o americans, com els EUA i el Canadà, on les dones ja podien votar.

Clara Campoamor, advocada, política i gran defensora dels drets de les dones, va ser una de les responsables d'aconseguir el sufragi femení a l'Estat. CC

Aquell 1 d’octubre del 1931 Campoamor va fer un discurs davant d’un arc parlamentari eminentment masculí –només hi havia 3 diputades– i va voler deixar clar que la República no es podria construir sense comptar amb les dones. I així va ser. Tot i que els membres del seu partit, el Partit Republicà Radical, no li van donar suport, la llei va tirar endavant i les dones van guanyar el dret fonamental del vot.

El primer vot. Litografia publicada a 'The Sphere' el 21 de desembre de 1918. CC

L'arribada del sufragi femení

1893

Nova Zelanda

1902

Austràlia (a excepció de les dones aborígens; els aborígens, homes i dones, no van tenir dret a vot fins al 1962)

1906

Finlàndia

1907

Noruega (subjecte a condicions especials, relacionades amb béns i ingressos)

1915

Dinamarca i Islàndia

1917

Canadà (només dones euroamericanes de les forces armades i parentes pròxims de soldats; es va ampliar encara més el 1918, però els indis canadencs, tant homes com dones, no van poder votar fins al 1960), Rússia, Armènia i Estònia

1918

Àustria, Alemanya, Polònia, Regne Unit (però només les dones de més de 30 anys que eren mestresses de casa, esposes de propietaris, ocupants de propietats amb una renda anual de 5 lliures o graduades de les universitats britàniques; el sufragi femení universal es va aconseguir el 1928), Irlanda (com al Regne Unit), Letònia, Hongria (sufragi limitat), Lituània, Kirguizistan, Geòrgia i Azerbaidjan

1919

Països Baixos, Zimbàbue (només dones europees. Es va estendre gradualment a les dones negres entre el 1957 i el 1978), Kènia (només dones europees; el 1956 es va estendre a les dones africanes, i el 1963, a tots els kenians, sense restriccions per raça ni cap altre factor), Bèlgica (només viudes i mares de militars assassinats a la Primera Guerra Mundial, viudes i mares de ciutadans afusellats o assassinats pels presos polítics enemics i dones que havien sigut detingudes per l'enemic. Es va estendre a totes les dones el 1948), Luxemburg i Bielorússia

1920

Estats Units (excepte les dones natives americanes), Líbia, Albània i Txecoslovàquia (inclou Txèquia i Eslovàquia)

1921

Suècia

1922

Birmània

1924

Kazakhstan, Mongòlia i Tadjikistan

1925

Trinitat i Tobago (només les dones de més 30 anys; el 1945 es va concedir el sufragi universal a les dones)

1927

Turkmenistan

1929

Moldàvia (subjecte a condicions especials; la igualtat en el dret de vot entre homes i dones es va concedir el 1940) i Equador

1930

Sud-àfrica (dones exclusivament blanques; les dones índies van guanyar el dret a vot el 1984, i les dones condemnades per algun delicte, el 1994)

1931

Espanya (dret perdut durant la dictadura de Franco de 1936-1976), Portugal (només dones que havien cursat estudis secundaris o superiors) i Sri Lanka

1932

Brasil, Maldives, Uruguai i Tailàndia

1934

Cuba i Turquia

1937

Filipines

1938

Bolívia (només dones alfabetitzades i amb cert nivell d'ingressos) i Uzbekistan

1939

El Salvador

1941

Panamà (només per a dones amb estudis superiors) i Indonèsia

1942

República Dominicana

1944

França, Bulgària, Jamaica i Bermuda

1945

Itàlia, Japó, Iugoslàvia (inclou Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Sèrbia, Kosovo i Montenegro), Senegal i Togo

1946

Libèria, Veneçuela, Romania, Guatemala, Corea del Nord, Djibouti, Camerun i Vietnam

1947

Argentina, Mèxic, Pakistan, Xina, Malta i Tuvalu

1948

Israel, Corea del Sud, Níger i Surinam

1949

Síria (només dones que havien assolit el nivell d’estudis de primària; totes les restriccions educatives es van retirar el 1953), Costa Rica i Xile

1950

Índia, Barbados i Haití

1951

Nepal, Sierra Leone, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Kitts i Nevis, Grenada, Dominica, Antigua, Saint Lucia, illes Verges, Montserrat i Anguilla

1952

Grècia, Líban i Costa d'Ivori

1953

Guyana i Bhutan

1954

Colòmbia, Ghana i Belize

1955

Hondures, Perú, Nicaragua, Etiòpia, Cambodja i Eritrea

1956

Egipte, Tunísia, Mauritània, Somàlia, Mali, Gabon, Comores i Benín

1957

Malàisia i Singapur

1958

Iraq (el govern derrocat durant l'estiu del 1958, abans de qualsevol elecció amb participació femenina; les dones van tornar a guanyar el vot el 1980), Nigèria (només dones a la regió del sud; les dones de la regió del nord van obtenir el vot el 1976), Paraguai, Laos, Guinea, Txad i Burkina Faso