Els reptes d'ètica laboral que planteja la IA
BarcelonaNo hi ha dubte que les tecnologies relacionades amb la IA (intel·ligència artificial) s'estan desenvolupant amb una rapidesa tan gran que encara és difícil calibrar el seu impacte, sobretot en l'àmbit laboral. En general, la IA pot ajudar molt en la realització de feines mecàniques i feixugues, però ja existeixen sectors concrets que se senten perjudicats. Hi ha el cas per exemple dels traductors, que ja fa temps que competeixen amb programes de traducció cada vegada més sofisticats. En realitat, els traductors ja fa anys que treballen amb aquestes eines i es beneficien de la tecnologia, però el que es denuncia és que cada vegada la seva tasca es limita més a la postedició de textos que prèviament ha generat un traductor automàtic, cosa que repercuteix tant en els seus ingressos (les empreses paguen menys que per la traducció des de zero) com en la seva satisfacció professional (no és el mateix crear un text que corregir-lo).
Més complex és el debat que s'ha obert en el camp de l'art i del disseny sobre les obres creades mitjançant tècniques d'IA. Els professionals i els artistes es troben cada cop més amb dissenys o obres seves que han estat modificades per IA i que es presenten com a noves. És sabut que la IA no crea partint de zero, sinó que actua sobre dissenys preexistents, de manera que es produeix un debat ètic (i econòmic) sobre els drets d'autor i el copyright. No hi ha dubte que els poders públics han d'intervenir per evitar que la IA acabi sent una via per saltar-se els drets de propietat intel·lectual, amb el consegüent perjudici per al talent humà.
Això, però, és només el principi. Sovint s'acusa els professionals que es queixen per la manera com els afecta la introducció de noves tecnologies com la IA, d'actuar com els ludites del segle XIX, treballadors que destruïen les màquines perquè consideraven que els prenien la feina i servien per saltar-se les normes laborals. Aquí no es tracta tant d'anar contra la tecnologia com de regular-ne els possibles efectes perversos. En el cas de la IA es plantegen temes de gran profunditat, com per exemple el dret que tenim com a consumidors a saber si un producte determinat (una traducció, una il·lustració, una imatge, etc.) ha estat creada per una persona concreta o generada mitjançant la IA. I, sobretot, com protegim els drets d'autor i evitem que es faci passar per obres d'art el que són només variacions sobre una idea preexistent. La IA sobrepassa el cervell humà en capacitat de realitzar determinades operacions a gran escala, però no aprèn ni crea ni pensa com una persona.
En tot cas, el que és segur és que, a pesar de la crida feta per un grup de científics, el progrés de la IA serà molt difícil de frenar i cada cop anirà penetrant en més espais de la nostra vida. Normalment per facilitar-nos-la, com en el cas dels assistents, però en d'altres potser per devaluar la nostra feina o per substituir-nos subreptíciament. I més val que aquest moment ens agafi després d'haver reflexionat i aprovat regulacions clares en aquest àmbit.
