Obrir-se amb el Taipí d’Herman Melville

Quid Pro Quo ja havia recuperat Les Encantades, d’Herman Melville, en magnífica traducció de Pep Julià, un volum sublim que l’admirat escriptor J. L. Badal m’havia recomanat amb èmfasi i amb raó. Ara l’estimada editorial pollencina insisteix en aquesta feliç operació de recuperació amb un Melville que convé llegir més enllà de Moby Dick, una meravella més que merescudament cèlebre que ha assolit fortuna universal. Tanmateix, Melville és molt més que Moby Dick: es tracta d’un dels grans bastions de la literatura nord-americana moderna, un autor capaç de trasmudar l’aventura, el viatge, la mar, la natura, la violència i el xoc entre cultures en matèria literària suprema. Taipí, el seu primer llibre publicat, escrit a partir d’experiències viscudes durant els anys de navegació pels mars del Sud, convida a retrobar la potència d’un geni que ja des dels inicis posseïa una capacitat literària sobradament ambiciosa.

Taipí és una formidable narració d’aventures, però seria injust reduir-la a només això. Herman Melville construeix un relat en què l’experiència d’un món exòtic es reajusta com a profunda exploració de xoc entre sistemes culturals. L’escriptor observa els costums, els rituals, les jerarquies, la sensualitat i la violència d’aquest nou món amb una combinació fascinant de curiositat, ironia i capacitat descriptiva, i converteix l’estranyament en un laboratori de desplaçament radical de la mirada. Hi ha aquí un Melville encara jove, però ja posseïdor d’una facultat espaordidora per fer que la peripècia externa es transformi en un aprenentatge moral i intel·lectual. La traducció de Teresa Bauçà Bosch té el mèrit de mantenir viva tal energia, de fer fluir un text que demana agilitat però també precisió, i de conservar la tensió entre l’exuberància descriptiva, el sentit aventurer i les inquietuds que marquen l’obra. Bauçà Bosch –que ja ha traduït autors com Wells, Tagore, Turguénev, Hawthorne, Emerson, Mary Shelley i Dickens– torna a demostrar aquí marcada solvència.

Cal defensar amb entusiasme aquesta literatura, la que duu lluny, la que apropa a territoris desconeguts i, sobretot, la que canvia la nostra manera de mirar. Taipí pertany a l’estirp de llibres que ajuden a re-cor-dar per què llegim clàssics: no perquè siguin excelses peces museístiques sinó perquè interpel·len, emocionen, ensenyen. Quid Pro Quo, que ha bastit bona part del seu catàleg a partir d’una aposta decidida per recuperar tòtems que mantenen un fèrtil diàleg contemporani, ofereix una nova i genial ocasió per tornar a l’immens Melville. Gaudir Taipí és penetrar altres vides, diferents i colpidores, una possibilitat creativa i empàtica que confirma un món enorme, complex, contradictori i bell, just el que necessitam en aquests caòtics temps plens de por i d’odi absurds.