"Gràcies, Verge, per haver-me concedit dedicar-me al contraban sense cap impediment!"
Al segle XIX, el 80% de la població del Masnou es dedicava a algun dels oficis relacionats amb la construcció de vaixells i la navegació, tal com es pot veure al Museu Municipal de Nàutica
BarcelonaEl Museu Municipal de Nàutica del Masnou va néixer als anys 60 del segle XX com a Museo Arqueológico del Masnou. Des d’aleshores, l’element marítim hi ha anat guanyant pes, gràcies sobretot a les aportacions de familiars de mariners. Hi ha boniques pintures i maquetes de vaixells. La majoria de capitans tenien una maqueta i un quadre del seu vaixell, i els seus descendents els han donat. Hi trobareu un munt de peces singulars. Per exemple, diversos sextants i octants, temps enrere instruments imprescindibles per a la navegació. També hi ha una farmaciola portàtil en forma d’estoig amb medicaments homeopàtics, que solia dur-se als vaixells (l’equipament mèdic a les embarcacions era ben senzill: a més de productes homeopàtics, constava d’ampolles d’aigua de Rubinat, sal de Madrid, aigua de Carabanya, iode, gases hidròfiles i cotó hidròfil, és a dir, per als primers auxilis i prou; eren el capità o el pilot els que atenien els malalts: a bord normalment no hi havia cap metge). Destaca també un curiós exvot d’un armador que agraeix a la Verge haver-li permès dedicar-se al contraban. És una pintura a l’oli amb un veler en primer terme i la vila emmurallada de Tossa de Mar al fons. "Exvoto de un piadoso armador a la Virgen por haberle concedido durante 6 años dedicarse al contrabando sin ningún impedimento", diu el text.
Al Masnou, el segle XIX és el segle d’or. En aquesta centúria hi succeeixen moltes coses, en aquest municipi maresmenc. El 1825 s’independitza de Teià i el 1846 d’Alella. Poc després hi passa el primer tren de la Península, el Barcelona-Mataró. El 1860 s’hi crea l’Escola de Nàutica del Masnou, que tindrà una vida efímera. Mireu les assignatures que s’impartien en aquesta escola: aritmètica i àlgebra, geografia, geometria, trigonometria, logaritmes, cosmologia i pilotatge, maniobra, col·lecció de taules per a diversos usos de la navegació i física. Els alumnes hi ingressaven molt joves (de 12 a 14 anys) i els estudis duraven tres cursos.
Segle d'esplendor
El segle XIX és també el de més esplendor al Masnou pel que fa a la navegació. Hi havia quatre drassanes a les platges, i el 80% de la població estava vinculada a oficis relacionats amb la construcció de vaixells i amb la navegació. Quan va desaparèixer la demanda de fer veles per a vaixells, la potent indústria de fabricació de veles del Masnou va continuar utilitzant el savoir faire fent productes similars: tendes per a l’exèrcit, baques per a carruatges...
"El Masnou va arribar a tenir més de 400 vaixells que feien ruta cap a Amèrica (el 1876 n’hi ha documentats 200 navegant alhora). I el nombre de capitans va arribar quasi als vuit-cents", m’explica la Inés Carballal, tècnica del Museu Municipal de Nàutica del Masnou, que m’ofereix una visita guiada per aquest equipament. La primera impressió que tinc és que té una museografia antiga, però que no ha envellit.
Mentre recorrem el museu, la Inés repassa algunes de les grans nissagues de mariners, com els Millet. D’aquesta família era Lluís Millet, fundador i director de l’Orfeó Català. "El seu pare, el seu avi, el seu besavi i quatre dels sis germans, oncles i cosins, es van dedicar a la marina", detalla la Inés. A les reunions familiars, el músic devia trobar-se una mica desplaçat, penso.
M’aturo una bona estona davant d’un magnífic quadre de la façana marítima del Masnou, de tinta sobre paper. És la primera il·lustració que es conserva del municipi. Hi ha uns quants vaixells navegant i altres damunt la sorra de la platja. L’obra és de l’any 1846, dos anys abans que hi arribés el ferrocarril. A la part esquerra del quadre hi ha un tren, que fa una bona fumera. Va cap al Masnou, però encara no hi ha arribat. A molta gent de l’època aquella màquina que treia fum i que passava a gran velocitat no els va fer gens ni mica de gràcia. Per anar del Camí Ral a la platja tenien un nou entrebanc. L’anomenaven el dimoni de fum, o també el dimoni de foc o de ferro.
LES ÀMFORES QUE TRANSPORTAVEN VI 'DOLENT'. Cal Ros de les Cabres és una vil·la romana del Masnou que funcionava com un centre productor de vi i ceràmica. Les àmfores fetes a Cal Ros s’utilitzaven per transportar per mar el famós vi de la Laietània. Famós, però diuen que de mala qualitat.
EL VIATGE RODÓ. Al segle XIX, els vaixells sortien de Barcelona amb vi, oli i fruita seca cap a Montevideo o Buenos Aires. A Río de la Plata carregaven el tasajo (carn de bou salada i seca) per als esclaus de les plantacions cubanes. De tornada duien cafè, sucre, tabac i cacau.
