Entenguem-nos, per favor
Ramon Llull és un dels autors fundacionals, i primordials, de la literatura catalana i, encara en aquest caòtic i apassionant segle XXI, tant la seva figura com la seva obra ens conviden a diàlegs fèrtils que no renuncien, en cap cas, a la prolígera conflictivitat. Les persones que formen part de l’equip de l’Editorial Barcino ho saben, i per això han volgut que dos creadors contemporanis i absolutament imprescindibles del panorama d’ara, talment Sebastià Alzamora i Vicenç Llorca, perpetuïn i engrandeixin els llegats de lo foll i hi parlin de tu a tu. L’il·lustre llucmajorer recupera una versió preciosa del Llibre d’amic i amat que incorpora un epíleg d’Arnau Vives. En el cas de l’escriptor nat a Barcelona, connectat a les poètiques del Besòs i establert al Maresme, arriba Entenguem-nos per amor, volum que s’enlaira a partir de seixanta-cinc versicles lul·lians per bastir 'assaigs lírics', admirables excuses que configuren un llibre intel·lectualment estimulant i emocionalment colpidor.
En aquesta obra, Vicenç Llorca traça una conversa íntima i meditativa amb una de les veus fonamentals de la nostra tradició literària i hi estableix tota una sèrie de felices complicitats en què no falten altres convidats: des de Pessoa fins a Verdaguer passant per Foix. A partir de breus peces en prosa d’una elevada densitat poètica, s’investiga sobre l’amor, la fe i la literatura en una època marcada per la dispersió i el desconcert. El resultat és una xerrada imaginària que aconsegueix caçar la llum de l’esperança i la bellesa de la creació enmig del furiós brogit actual. Ben igual que altres vibrants assajos de Llorca, com el que va dedicar al mestre i amic Màrius Sampere, Entenguem-nos per amor acaba esdevenint un exercici equilibrat, un dels tributs més deliciosos que es poden consagrar a la força de la poesia com a despertadora d’ànimes i pilar d’existències. D’aquesta manera, l’escriptor construeix un pont entre segles i eres, un lligam que ens permet assentar afinitats entre la saviesa antiga i la sensibilitat moderna. Aquestes pàgines alenen una profunda admiració per la paraula com a camí de revelació i com a instrument per entendre l’alteritat, i ja va dir Simone Weil que entendre l’altre, empatitzar-hi, és un acte d’amor.
En efecte, gràcies a aquest intercanvi simbòlic, l’amor esdevé potència creativa i principi d’unitat, brúixola que ens orienta davant la fragilitat del món. La lectura s’obre així com un espai d’encontre i reconeixement. Amb una escriptura clara i intensa, Vicenç Llorca aconsegueix fer del pensament mesurat, i tanmateix exaltat, un acte diví. Entenguem-nos per amor és un llibre magnífic que ens recorda que reviure la tradició continua sent un repte inspirador, un acte de responsabilitat i una autèntica victòria humana en temps confusos.