Elena Gadel: "Tinc una obsessió amb les mantellines"

T'interessa la moda?

— En el meu dia a dia com a Elena, la moda no és primera plana. De fet, porto els nens a l'escola vestida bastant regular... Hi ha amigues que em diuen: "Posa't una mica mona". Però no ho faig. Penso que per a mi és important intentar equilibrar-ho. Viure el dia a dia sense preocupar-me gaire per la meva estètica perquè en el món de l'actuació i l'espectacle ja es posa molta pressió a la imatge.

Sents molt aquesta pressió?

— Qualsevol dona, pel fet de ser dona, té aquesta pressió. De fet, vaig escriure una cançó que es diu La dona que em vesteix, que parla d'això: de l'esgotament que tenim les dones de fer veure que tot funciona. Paral·lelament, pel fet de ser coneguda tampoc vull estar obligada a anar estupenda. L'estètica és un tema molt personal, encara que penso que la manera com estàs per dins és com estàs per fora.

Al llarg d'aquest temps la figura de l'assessor de moda ha estat present en el teu dia a dia. T'has quedat algun dels seus consells?

— La meva mare sempre deia que en una entrevista de ràdio, quan no es gravaven en imatge, també havia d'anar ben arreglada. En aquest cas, encara que aparentment no hi ha una pressió d'imatge perquè els oients només m'estan sentint, el fet d'estar vinculat amb la feina penso que ja és important que vagi neta, polida i bé. Perquè ja no és l'Elena-persona dels texans, és algú que es posa a dalt dels escenaris o la televisió.

Quin paper ha jugat la marca Menchén Tomàs a l'hora de vestir-te en aquestes ocasions amb més visibilitat?

— Els vaig descobrir amb l'Oh happy day, allà em van deixar un vestit vermell, amb roses i l'esquena descoberta, molt flamenc. Em va enamorar. Vaig adonar-me que la seva roba em feia sentir molt segura i encaixava amb l'estètica de les meves cançons. Molta culpa del fet que escollís Menchén Tomàs és l'acompanyament que em fan. L'Olga Menchén busca els dissenys que més em poden encaixar per a cada actuació i context. També tenen en compte que sigui una peça còmoda per cantar, que pugui obrir bé el diafragma i que no hagi d'estar pendent de com es veu el vestit.

Com descriuries la seva roba?

— Aconsegueixen que menys sigui més. També fan una cosa molt increïble que és tenir diferents estils dins la firma i continuar sent fidels a la seva idea. Per exemple, a les actuacions on canto acostumo a buscar roba que porti muscleres, alguna flor, que tingui tons vermells, però tot aquest aire flamenc el treballen perquè estigui molt rebaixat, perquè la meva música és tranquil·la i no té res a veure amb el flamenc. A més, treballen els materials com si fos artesania i això es nota moltíssim.

Quin és el complement o peça que més t'agrada de la firma?

— És molt curiós perquè de forma inconscient sempre tiro cap a les mantellines. No sé què em passa amb les mantellines! Tinc una obsessió que em surt de ben endins. No soc religiosa i penso que si sabés exactament què signifiquen no m'agradarien gens, però em transmeten aquesta connexió d'arrels i tradició i surto amb molta més força, perquè l'escenari no és un lloc per dubtar.

Com et sents quan portes un vestit de Menchén Tomàs?

— Em dona molta força. Sento que puc sortir a l'escenari o posar-me davant d'una càmera i defensar la meva feina. La roba de Menchén Tomàs aconsegueix que la meva presència en surti reforçada, sense que el vestit s'emporti tota l'atenció. Hi ha un tema gairebé de connexió entre el vestit i jo.

Com és la dissenyadora de la firma, l'Olga Menchén?

Conec dues o tres dones com l'Olga i són supernecessàries pel caràcter que tinc. És una persona amb les coses clares, amb un caràcter ferm i que es complementa amb mi perquè a la vegada que respecta el que necessito, m'empeny. Recordo que un dia, en una gala, em va dir: "Elena, prou". Perquè m'arrisco poc, o m'arriscava poc, perquè vull anar tan còmoda, però ella em convenç de portar una roba que a priori jo no escolliria i al final t'adones que són limitacions que tenim nosaltres mateixos. Ella és capaç de veure-ho.

Tercera jornada del 080 Barcelona Fashion

La 080 Barcelona Fashion ha viatjat aquest dijous als Estats Units del segle XIX amb la marca Free Form Style, que té la voluntat d’apropar la moda a tots els públics. Al matí, diversos models amb diversitat funcional, van presentar una col·lecció amb peces amb una clara influència de la cultura texana. 

Per la seva banda, el dissenyador català de 24 anys Guillermo Justícia es va estrenar amb una clara aposta pels volums a través de la seva col·lecció Mycorrhizal, una selecció de peces de colors beixs inspirada en la relació simbiòtica entre les arrels dels fongs i les plantes. Va transmetre una estètica d’harmonia i delicadesa dins del caos total, marca de la casa. 

A la tarda va ser el torn de Lebor Gabala, que va proposar un viatge a les Terres Altes d’Escòcia. La passarel·la es va convertir en un bosc encantat i allà van desfilar les propostes per a la tardor-hivern amb una gamma desbordant de colors intensos, quadres i jacquards en homenatge als tartans escocesos.

Qui digui que l’anime i artesania no poden anar de bracet que parli amb Anaïs Vauxcelles, la dissenyadora de 404 Studio. La firma, que ha vestit celebrities com Milena Smith, Lola Índigo, Bad Gyal i Dua Lipa, va buscar la inspiració en la pel·lícula japonesa Ghost in the shell en una col·lecció amb el color beix per bandera i totes les peces fetes a mà.

Per la seva banda, el dissenyador colombià Mateo Velásquez, de Velásquez, va retornar als seus orígens amb la història de Marmato, una ciutat minera marcada per la multiculturalitat.

A última hora de la tarda Menchén Tomàs, una de les marques més veteranes i més fidels al certamen català, va portar l’estiu a la passarel·la a través de la seva col·lecció Poolside. Els teixits més vaporosos com sedes, gases i cotó van ser els protagonistes d’una col·lecció plena de peces atemporals, duradores i fluides. 

El dia el va tancar Dominnico, que va tornar al punt de partida per a la proposta de tardor-hivern 2024. Com en altres passarel·les, el verd llima i el blau van jugar de titulars en una col·lecció on van predominar les blondes, el texà, la pell i les peces metàl·liques, tot plegat emmarcat dins l’estètica balletcore.