Les males pel·lícules també són cinefília

He vist d’una revolada The undoing, la sèrie de HBO protagonitzada per Nicole Kidman, Hugh Grant i Donald Sutherland. Quin repartiment! Explica la història d’un assassinat i de com Grant n’és el principal sospitós: ¿ha matat la seva amant, la mare d’un nen del col·legi del seu fill, o és víctima d’un cúmul de casualitats i infortunis? Feia temps, molt de temps, que no veia una sèrie tan i tan dolenta. Totes i cada una de les decisions del guió fan riure, les situacions són totes inversemblants i els diàlegs demencials. Costa entendre com tres actors d’aquesta categoria accedeixen a intervenir en un subproducte de tan baixa estofa. Bé, els diners, suposo, que hi deuen tenir un paper important. Dic que l’he vista d’una revolada perquè té alguna cosa magnètica, vols saber si és culpable o no i, com que només són sis episodis, aguantes fins al final. M’ha fet pensar en aquella categoria de pel·lícules dolentes, fins i tot molt dolentes, que tenen un repartiment incomprensiblement boníssim.

Forma part de l’imaginari particular del cinèfil, més o menys obsessiu o fetitxista, fixar-se en aquesta mena de detalls i conservar-los també amb esperit col·leccionista. Tal vegada el rei dels grans actors aficionat a interpretar males pel·lícules és Robert De Niro. N’ha fet de molt grosses: la recent En guerra con mi abuelo, però també des de finals dels anys noranta un reguitzell de films intranscendents, fútils, que no tenen res a veure amb la solidesa dels seus anys d’esplendor: El enviado, El escondite, Noche de fin de año, Unidad de élite, Plan en Las Vegas, La gran revancha, El becario... I llavors ens regala també, el mateix any, Joker i El irlandès i et quedes petrificat altra vegada.

També Nicole Kidman, gran actriu, versàtil i sovint commovedora -fins que es va destrossar la cara amb la cirurgia- té films demencials. També Daniel Day-Lewis -aquell inexplicable Nine - també George Clooney, també Julianne Moore, també Charlize Theron, també... Bé, l’enumeració és llarga i la puresa absoluta no existeix. Existeixen els gustos. Això sí, allò que tu trobes lamentable potser hi ha algú a qui, per circumstàncies inexplicables, li ha canviat, per a bé, la vida. Això també és cinefília.