Xibius, massatgistes i velomars: el negoci a la platja

MuroLa gestió privada dels serveis a les platges és una font d’ingressos molt sucosa per als ajuntaments i també per a les empreses que les exploten. Durant els primers mesos de l’any, el BOIB s’omple de processos d’adjudicació que, en alguns casos, sumen xifres milionàries. Campos, amb una costa verge que, segons el Consistori, no dóna tot el profit econòmic que seria necessari, ingressarà quasi 1,2 milions d’euros de la temporada de 2014. Els doblers provenen de l’adjudicació de 1.465 gandules, 738 para-sols i sis xibius. Aquestes xifres, però, no són comparables amb altres zones com Alcúdia, on el pressupost preveu 2 milions d’ingressos tan sols per a la gestió de les gandules.

Bars, zones per a castells d’arena, classes de kite surf, velomars i para-sols són només alguns dels serveis que s’ofereixen damunt l’arena. Enguany, s’hi han sumat les pèrgoles per a massatgistes (Muro i Can Picafort) i els parcs aquàtics flotants.

Joan Escalas, regidor d’Urbanisme de Muro, destaca la gran concurrència que tenen aquests concursos. Segons diu, l’oferta de pèrgoles per a massatges respon a una necessitat d’eradicar la presència de massatgistes il·legals. Ara bé, també es pot interpretar que l’economia submergida ha donat una nova idea de negoci al Consistori, que enguany s’embutxacarà 11.000 euros de cànon anual.

Públic o privat

En algunes zones com es Trenc, els usuaris lamenten la massificació de l’espai. A les platges més visitades sovint és difícil discernir on és el límit entre l’espai públic i el privat. Ara bé, a l’Estat la costa és pública. No passa així en altres països, com Itàlia, on els ajuntaments atorguen concessions a empreses perquè gestionin la platja per trams i aquestes sovint fan pagar fins i tot per accedir-hi.

L’alta rendibilitat damunt l’arena posa les piles a les empreses que concursen per aquests serveis i cada any es repeteixen acusacions de favoritismes o concessions dubtoses. L’any passat, Convergència per les Illes de Muro va denunciar que dos dels set balnearis de la platja estaven tancats i, per tant, incomplien les bases segons les quals havien estat adjudicats. La concessió d’aquests espais repartits al llarg de la platja que va de les Casetes dels Capellans fins al terme municipal d’Alcúdia s’havia adjudicat per primera vegada. Fins llavors, la gestió dels establiments havia anat a càrrec d’una empresa participada per hotelers de la zona, que subcontractava els restaurants. En descobrir aquest fet, que indicava l’alt rendiment econòmic dels establiments, l’Ajuntament decidí recuperar-ne la gestió per augmentar els beneficis del Consistori. Si fins llavors havia cobrat prop de 250.000 euros de cànon anual, amb la nova concessió en rep quasi 330.000. Quan es va licitar l’adjudicació del contracte hi varen optar trenta empreses.

On no hi ha empreses però sí negoci és en indrets com Cala Varques, a Manacor, on proliferen quiosquets il·legals i venedors ambulants. Les platges qualificades com a “verges” i poc accessibles també han sucumbit a la massificació, perquè on hi ha turistes també hi ha negoci. Aquest fet, sumat a la crisi econòmica, ha fet créixer el nombre de venedors ambulants que ofereixen pinya, coco i síndria fresca a preus que esdevenen assequibles per a un banyista acalorat i en estat vacacional. Només a Alcúdia, de maig a agost, la Policia ha obert 1.117 expedients.

El 'cucurutxo' atropellat de Portocolom

La matinada del 24 de juliol un jeep es va encastar a propòsit a la terrassa de la gelateria Es Cucurutxo de Portocolom amb la mala sort que hi va quedar encallat i no va poder amagar la seva acció. El propietari del local denuncià a través de Facebook que els encastats eren tres treballadors de la platja de Cala Marçal, explotada pel mateix empresari que s'ocupa de totes les platges del municipi. Darrere d'aquesta història, s'hi amaguen les bregues per aconseguir controlar els negocis a la platja.

L'episodi de l''accident' va tenir fins i tot el seu protagonisme durant les festes d'El Coso de Felanitx. La limusina que transportà diversos personatges, a més de la pregonera, va irrompre a la plaça atropellant un gran cucurutxo elaborat per a l'ocasió. També hi ha hagut polèmica a la part llorencina de Cala Millor, on les gandules començaren a funcionar abans que es reunís la mesa de contractació de l'Ajuntament per adjudicar-les.

El bar davant d'un hotel de Cala Serena que mai no obrí

El quiosquet de platja que enguany havia d'obrir al públic per primera vegada a Cala Serena no ho va fer tot i que la seva gestió ja havia sortit a concurs públic. Segons va denunciar un veí, l'adjudicatari que va obtenir més puntuació va renunciar a la concessió, que va passar al segon classificat, el qual va mantenir l'establiment tancat. Segons apunten els veïns, la no-obertura podria respondre a la voluntat de l'hotel de no tenir competència a la zona i quedar-se tots els clients que van a nedar a la platja.

Les empreses que concorren per aconseguir tots aquests serveis sovint exerceixen pressió als consistoris. En el cas dels parcs flotants, un "no" de l'Ajuntament es pot veure tombat després per un permís de la Demarcació de Costes, que és qui té la darrera paraula en temes que afecten els usos i serveis a la costa. També van a compte seu els expedients sancionadors dels adjudicataris que no compleixen les normes.

Expedients oberts per ocupar massa espai

La Demarcació Territorial de Costes a Balears ha obert diversos expedients sancionadors a concessionaris de platges. És el cas del xibiu instal·lat a la platja de Llenaire, a Pollença, expedientat per excés d'ocupació. El grup de l'oposició Alternativa per Pollença en responsabilitza l'Ajuntament perquè en un primer moment, durant el procés de licitació, preveia una ocupació de 150 metres quadrats, tot i que el reglament de Costes tan sols admet una ocupació màxima de 20 metres quadrats. Segons el Consistori, les bases es varen canviar a temps per adaptar-se a la normativa i, per tant, l'únic responsable és l'empresa concessionària. El cCnsistori lamenta que, mentre se sancionen aquest tipus d'actuacions, es facin els ulls grossos en altres infraccions com el fondeig il·legal de barques.

Altres infraccions, com la venda ambulant, impliquen multes que habitualment són molt difícils de cobrar pels ajuntaments. Això es deu al fet que sovint els infractors són mals de trobar o no tenen capacitat per pagar les sancions.