Viviana de Sans: “Ningú no vol anar de vacances a un lloc on els que t’atenen no tenen sostre”

EivissaViviana de Sans és la vicepresidenta primera i consellera d’Habitatge del Consell d’Eivissa. Des de la seva formació política, Podem Eivissa, van introduir en el debat públic balear el concepte d’emergència habitacional que pateix l’illa i avui parla amb l’ARA Balears al voltant del treball realitzat a la màxima institució insular en matèria d’habitatge.

Quin és el balanç del passat any que fa el vostre departament en matèria d’habitatge?

El balanç és relativament bo. El 2018, el Govern balear atengué els reclams d’Eivissa relacionats amb la situació d’emergència habitacional que vivim i, per primera vegada, es va fer una inversió milionària en habitatge social a l’illa. El 2017 el pressupost destinat a Eivissa era tan sols de 57.000 euros i el 2018 passam a 18 milions en un pla quadriennal per a la construcció d’HPO. A més, al cap de l’any hem aconseguit afegir dos milions més per a compra d’habitatge i de sòl a l’illa.

Aquesta aprovació al Parlament balear de les esmenes de Podem, que incorporen al pressupost els dos milions d’euros a costa de Turisme, ha causat tensions entre Podem i PSOE al Consell?

No hi ha cap divisió. És clar que som dos partits diferents, però la prioritat és posar les persones al centre de la política, i l’habitatge és, ara, el principal problema. D’altra banda, l’Agència de Turisme Balear ha quedat una mica obsoleta perquè les competències de promoció turística estan traspassades als consells. A més, a la nostra formació creim i entenem que turisme i accés a l’habitatge han d’anar agafats de la mà. Ningú no vol anar de vacances a un lloc on les persones que atenen no tenen un sostre que les aculli. Per ser una destinació turística de primer ordre hem de ser una illa conscient de les problemàtiques ciutadanes i posar-hi solucions. És veritat que les esmenes van ser impulsades per Podem Balears i que es van aprovar per un error de vot del PP, però no és la primera vegada que Podem Eivissa tira endavant polítiques necessàries, com en el cas dels pisos turístics. Hem d’estar contents que en tots dos casos hagi triomfat el sentit comú.

Dèieu que la valoració dels avanços en matèria d’habitatge era relativament bona. Per què relativament?

A més dels assoliments esmentats, el 2018, també a proposta d’Eivissa, el Govern balear es comprometé amb el model de les cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, un model no especulatiu que triomfa a diferents comunitats. Però deia que el treball fet estava “relativament bé” perquè, tot i que s’han fet passes de gegant en aquesta matèria, no deixa de ser vera que aquestes coses són molt lentes, que el problema que patim és molt greu, i que per a la gent que no troba habitatge pels alts preus, la sensació és que no s’avança. Malgrat això, val la pena recordar un altre assoliment del 2018, que és la darrera modificació d’arrendaments urbans i la lluita que hem emprès amb altres ciutats de l’Estat per impulsar la limitació dels lloguers en zones de mercat tensionat com la nostra. Necessitam aquesta eina per delimitar per llei els preus del lloguer. També són importants les mesures preses pel Pla d’habitatge del Govern per garantir els lloguers segurs als propietaris.

No obstant això, tot i que el 2017 el Govern balear es comprometé a posar en marxa el 2018 quatre promocions d’habitatge públic, cap no ha començat encara. A què es deu?

La veritat és que no en podem donar molts de detalls perquè han estat cessions de terreny de l’Ajuntament de Vila i la responsabilitat d’arrancar aquestes promocions és del Govern balear, de la Direcció General d’Habitatge i de l’Ibavi. Per experiència pròpia en l’administració, sabem que els expedients poden arribar a tardar molt de temps i per això al Consell el que estam fent és treballar en un conveni conjunt amb el Govern per a compra d’habitatge usat, l’objectiu del qual és augmentar el parc d’habitatge social d’una manera més ràpida i evitar construir més a la nostra petita illa.

L’agost passat el Consell d’Eivissa i el Govern anunciaven la promoció de la creació de cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús i vós mateix vàreu anunciar la intenció de posar en marxa un seguit de reunions amb els ajuntaments per impulsar aquest model, així com la cerca de sòl públic. En quin punt es troba aquesta qüestió?

Estam esperant que la Direcció General d’Habitatge del Govern balear ens confirmi la reunió amb els ajuntaments i amb les cooperatives d’habitatge que ja existeixen a Eivissa i que han estat precisament els que han impulsat directament aquest model a l’illa. El problema d’Eivissa és que tenim poc sòl, per això esper que en pocs dies puguem reunir-nos amb els diferents consistoris perquè els ajuntaments coneguin de primera mà en què consisteix aquest sistema i per fer-nos una idea de quina disponibilitat de sòl públic existeix. Volem impulsar aquest model perquè és una fórmula que evita l’especulació i perquè ja està donant molt bons resultats en altres territoris. També podria ser de molta utilitat aquí.

Sabem que es valorava cedir un terreny a l’avinguda del 8 d’Agost de Vila per a una primera promoció d’habitatge d’aquest tipus. Podria ser aquest el primer solar en cessió d’ús d’Eivissa?

La veritat és que les mateixes cooperatives han manifestat que aquest terreny és complicat perquè està en una zona amb un alt nivell d’aigua, de manera que la inversió en fonaments seria molt alta. Per això, al departament estam en contacte amb experts de l’Ajuntament de Barcelona que ens estan assessorant sobre la possibilitat que sigui el Consell qui assumeixi el cost de la construcció de la primera planta i cedir les superiors a la cooperativa per evitar que aquesta assumeixi un altíssim cost en fonamentació. De moment, estam esperant concloure les converses per traslladar-les tant a les cooperatives com a la Direcció General del Govern.