Via lliure perquè Otegi pugui ser candidat a lehendakari
La inhabilitació especial de sis anys i mig no se li aplicarà
Vitòria¿Arnaldo Otegi serà el candidat a lehendakari d’EH Bildu el 2016? És una pregunta amb molts condicionants. El principal era el legal, tenint en compte que el dirigent de l’esquerra abertzale està empresonat des del 2009. Aquest problema sembla que deixa de ser-ho, ja que quan surti de la presó -entre el febrer i l’abril de l’any que ve- la inhabilitació especial de sis anys i mig que li va imposar el Tribunal Suprem (TS) podria ser que no se li apliqués per la poca concreció de la sentència.
“Quan es declara una inhabilitació genèrica s’estableix que, si no es concreta, pugui interpretar-se en la línia de no ser aplicada”. Són les paraules d’un afligit Rafael Catalá, ministre de Justícia. En el cas concret d’Otegi, podria requerir el que s’anomena “tràmit d’aclariment”, tot i que aquí també el govern espanyol toparia amb dificultats tècniques, perquè aquest tipus d’aclariments no tenen cabuda en el corpus legislatiu espanyol, en la mesura que no es va reclamar quan va ser aprovat per l’Audiència Nacional i el Suprem. El mateix ministre ha reconegut que aquesta via pot ser que no sigui possible i, per tant, caldria “aplicar la doctrina constitucional”.
Els antecedents del cas de la inhabilitació d’Otegi cal buscar-los en les maniobres de Dignitat i Justícia contra el parlamentari d’EH Bildu Iker Casanova, que després de passar set anys a la presó va recuperar la llibertat el 2011. El setembre del 2014 va entrar al Parlament basc en substitució de Laura Mintegi i va ser llavors quan l’associació que dirigeix Daniel Portero va presentar una querella, ja que consideraven que el temps d’inhabilitació que pesava sobre ell encara no s’havia acabat.
La Fiscalia General de l’Estat va admetre que no podia fer-se efectiu el veto a Casanova, ja que com que a la sentència no s’havien detallat els càrrecs als quals afectava la inhabilitació especial no es podia aplicar. Es tracta de la mateixa doctrina en què es basaria el cas de l’històric dirigent abertzale, encara que a ningú se li escapen les maniobres que es faran perquè el secretari general de Sortu no pugui liderar una llista abertzale. Malgrat això, dirigents del PP basc com Borja Sémper ja fan crides a “anar assumint” que Otegi podrà ser candidat.
El dirigent abertzale sí que podrà legalment ser candidat, si no hi ha cap enginyeria legal bastida expressament. Ara bé: ho serà? Per contestar aquesta pregunta entra en joc un altre condicionant, el polític. Des de la presó, Otegi ja reclamava a Sortu, en un exercici de crítica i autocrítica, que avancés en una “nova cultura política”, entenent que els actuals reptes que té plantejats el País Basc no es poden abordar amb “esquemes polítics, models organitzatius o formes de direcció ancorats en el passat”.
Aquesta posició, ¿l’acosta o l’allunya de la línia de sortida per presidir el País Basc? Aquesta és la incògnita que encara queda per aclarir, i haurà de ser primer Sortu -Otegi és secretari general del partit, encara que no l’hagin nomenat tècnicament com a tal- i després la resta de partits d’EH Bildu els que ho decideixin. Hi ha una altra premissa que caldria conèixer: si Otegi vol ser cap de llista, però això és una altra qüestió. De moment, es pot concloure que Arnaldo Otegi podrà ser candidat a lehendakari. Una altra cosa és si, tenint en compte els condicionants polítics, vol fer el pas.
Manifest per reclamar el seu alliberament
Un centenar de personalitats del món de la política i la cultura han unit esforços en un manifest que reclama la llibertat d’Arnaldo Otegi i el retorn dels presos d’ETA al País Basc. El tret de sortida de la campanya als Països Catalans serà avui a Barcelona, en un acte en què participaran la companya i la filla del pres polític basc. Entre els firmants del manifest, que s’emmarca en una mobilització d’abast internacional, hi ha el cantautor Lluís Llach, l’actor Sergi López, el diputat David Fernàndez i l’actriu Montserrat Carulla.