El veritable repte econòmic: saber dir prou

PalmaLes Balears del segle XXI posen les teories econòmiques a prova. Mentre els principis establerts pels teòrics parlen generalment de créixer, d’anar a més, a les Illes l’únic que ara mateix augmenta és el consens sobre la necessitat de canviar de sentir i reduir. En funció de l’organisme o de l’especialista consultat, les propostes i receptes pel futur varien entre decréixer o mantenir les xifres actuals de passatgers. Però en cap cas –ni tan sols ho fa el sector de l’allotjament– es proposa incrementar les estadístiques d’arribades. El repte econòmic per les Balears el 2026 té un nom: saber frenar i posar límits.

Les Illes enceten el 2026 després de mig de segle d’expansió turística que ha desbordat les expectatives i la planificació. El turisme i les infraestructures aeroportuàries s’han convertit en el principal termòmetre de l’economia balear.

A l’aeroport de Palma, les xifres anuals mostren una expansió ininterrompuda: des del 2000 fins al 2024 el nombre de passatgers ha augmentat prop del 63%, amb rècords històrics any rere any. El 2024, Son Sant Joan va tancar amb 31,1 milions de passatgers i va superar la previsió d’Aena per al 2026, que era de 29,4 milions –un 14% per sobre del sostre previst en un document estratègic elaborat anys enrere per l’empresa aeroportuària. Aquest exemple sintetitza el desajust entre les previsions oficials i la realitat d’una demanda que ha anat per davant de les capacitats planificades. La tendència ascendent de vols i passatgers “posa les Illes sota pressió constant i té conseqüències directes sobre els recursos naturals”, explica a l’ARA Balears Jaume Garau, portaveu de la plataforma Palma XXI, que aglutina entitats preocupades pel futur social i econòmic.

El ‘low cost’, clau en la saturació

Una de les claus del creixement ha estat la consolidació del model de les aerolínies de baix cost, que “han representat un paper cabdal en fer les Illes molt més accessibles per als turistes, i també pel que fa a la connectivitat dels illencs”, diu el degà de la Facultat de Turisme de la UIB, Tolo Deyá. “Això va tenir un sentit. Però les Balears necessiten decidir millor de cara al futur com i quant turisme volen rebre”, afegeix.

Bona part del trànsit internacional i nacional dels aeroports balears s’ha concentrat en empreses com Ryanair, easyJet i Vueling, que han fet de les Balears un dels seus principals mercats de vacances i connexions de baix cost. Segons dades d’Aena, fins a l’octubre de 2025 prop del 70% dels viatgers internacionals han volat amb aerolínies de baix cost, un indicador de la forta dependència de l’Arxipèlag amb aquest model i que ha contribuït a intensificar la pressió sobre infraestructures i serveis locals.

Aquest model ha estat la base de l’economia balear durant dècades, però no ha sortit de franc. L’ocupació i els ingressos que genera el turisme són encara l’eix central de l’economia. Però la pressió humana dels visitants i els treballadors de fora que requereix el model s’ha incrementat de tal manera que els serveis i infraestructures públics es desborden sovint. Tot plegat ha afectat l’habitatge i la qualitat de vida dels residents “d’una manera molt greu”. “Ara mateix no podem accedir a l’habitatge ni gaudir dels carrers, ocupats per terrasses i altres usos d’oci”, lamenta Garau. Ha crescut entre la població la sensació que la majoria dels recursos s’orienten més a satisfer la demanda turística que les necessitats dels qui viuen tot l’any a les Illes. “És un sentiment que es confirma si un recorre pobles i ciutats. Hem perdut molts espais públics i qualitat de vida. Si volem una economia sostenible, només hi ha un camí: limitar l’arribada de turistes i la compra de propietats, així de senzill”, afegeix.

El consens sobre limitar l’oferta abasta bona part de la societat, però les institucions no són capaces ni tan sols d’eliminar les places il·legals d’allotjament, principalment les del lloguer vacacional. “Seria un bon propòsit per al 2026, que es comenci a treballar seriosament amb l’oferta il·legal. És important perquè ens permetria millorar l’experiència turística i recuperar una mica la qualitat de vida dels residents, que també ha de ser prioritària”, admet l’empresari hoteler Jaume Horrach.

El Producte Interior Brut (PIB) per càpita fa anys que minva i les Illes van perdent el lideratge que tenien fa dècades en matèria de riquesa per habitant. Catalunya, Navarra i el País Basc són economies més diversificades i n’ocupen avui dia les primeres posicions.

El catedràtic d’Economia Antoni Riera assenyala que, quan el PIB per càpita retrocedeix alhora que l’entorn avança, el diagnòstic apunta a una combinació de factors estructurals entre els quals hi ha “la productivitat estancada en una economia centrada en serveis de baixa intensitat tecnològica i amb capacitat limitada d’escalat, i una dependència elevada d’un motor principal (el turisme i les activitats associades), vulnerable a xocs externs i amb dificultats per impulsar salaris reals”. Riera recorda que la pressió demogràfica i residencial ha encarit el cost de la vida als illencs i que això “erosiona la renda disponible, fins i tot quan hi ha ocupació”. Un altre problema de les Balears és l’infrafinançament, que limita la capacitat de fer canvis reals. “Hi ha una capacitat inversora limitada (pública i privada) per sostenir transicions intensives en capital: digital, energètica i de coneixement”, que segons Riera són imprescindibles si les Illes volen continuar cap a un model més equilibrat i amb futur.

Aquesta anàlisi aporta el marc conceptual per entendre per què les Balears necessiten posar límits i planificar un creixement més equilibrat i de valor, no només de volum de turistes.En aquest sentit, empresaris com Toni Garí, industrial i impulsor de l’associació Construïm, han advocat perquè les Illes deixin de dependre exclusivament del turisme i recuperin sectors productius amb valor afegit, innovació i capacitat d’exportació. “Hi ha molta gent que diu que, si no fos pel turisme, moriríem de fam i això és mentida”, subratlla Garí sobre la necessitat de diversificar l’economia. “Si miram què passa a les comunitats amb més renda per càpita, el sector industrial hi té un paper clau, perquè necessita especialistes, paga millor i distribueix millor la riquesa”, continua, i lamenta que “les empreses industrials de les Balears són poques i petites”. “Necessitam un impuls fort”, diu –declaracions recollides en articles de l’ARA Balears. La diversificació productiva és clau per a la resiliència i la sostenibilitat econòmica de les Illes.

Ningú no imaginava que s’arribaria al 2026 amb més de 18 milions de turistes i més de 30 milions de passatgers als aeroports balears. Això implica que el debat polític, econòmic i social ha de girar 180°. L’objectiu ha de ser establir límits sostenibles de capacitat, infraestructures i ocupació, reequilibrar l’economia local, promoure sectors productius alternatius amb valor afegit i millorar la planificació urbana i el mercat de l’habitatge per assegurar la qualitat de vida dels residents. Les Balears han anat sempre per davant de les previsions oficials, i el repte del 2026 serà demostrar que poden gestionar aquesta dinàmica de manera sostenible, equitativa i amb una visió estratègica que vagi més enllà de les xifres de passatgers.