De madò Joana al Carrefour: la història (i recepta) dels bunyols 'boníssims'

Xisco Busquets recorda les coes que es formaven defora del forn de Can Gil per comprar bunyols pel Dia de les verges. Ell era veí del forn que es trobava al carrer de Blanquerna, per la qual cosa l’olor de bunyols ha estat sempre present a la seva vida. Veia Joana, la propietària del forn, com les feia amb uns fogons de carbó. El 1987, Joana, es va personar a ca seva i li va demanar a veure si voldria fer bunyols per vendre amb ella. Varen començar a fer-ho a Blanquerna, però ben aviat passaren a una botiga de dos metres quadrats al carrer de Sant Miquel, número 35. Tenien una balança antiga i pesaven els bunyols al carrer.

Allà varen vendre bunyols durant gairebé 20 anys, però se’ls va acabar el contracte de lloguer i se’n varen anar del carrer de Sant Miquel. Busquets confessa que la gentrificació també va afectar el seu negoci. “A la gent mallorquina li feia gràcia sentir olor de bunyols pel carrer, però als estrangers no. Ens varen fer posar extractors de fum, ens varen enviar inspeccions i ens varen denunciar”, lamenta. 

Malgrat això, Busquets no tenia la intenció de deixar de fer bunyols tot i que en aquell moment feia feina a un mitjà de comunicació com a periodista. Mentre feia una entrevista va trobar la solució que cercava. “Vaig demanar a veure si les panades desapareixerien i em van contestar que no, però que passarien a vendre’s als centres comercials i als supermercats perquè els forns que les elaboraven sí que desapareixerien. I vaig pensar que aniria a fer bunyols als centres comercials”, explica.

Així, va obrir l’empresa Bunyols Boníssims i fa gairebé 20 anys que ven aquest producte defora del Carrefour de General Riera i també del centre comercial Fan Mallorca Shopping. “Tots estam contents perquè aquest producte és molt nostre i no es fa gaire”, diu. El Dia de les verges i per Tots Sants, és l’època de màxima esplendor. De fet, avui n’han venut “incomptables” quilograms, segons ha assegurat a l’ARA Balears una treballadora de la botiga de Bunyols Boníssims ubicada a General Riera. Només entrar a l’aparcament se sentia l’oloreta de bunyol i es podia apreciar d’enfora una filera de persones que esperaven per comprar-ne.

L’assalariada també ha asseverat que, malgrat que no cada dia tenen la coa que tenien avui, tenen clients fixos. “Hi ha gent que en menja tot l’any”, ha afirmat. Per la seva banda, Busquets considera que les escoles han jugat “un paper importantíssim” en la revaloració dels bunyols. "Als centres educatius donen bunyols i els nins quan surten en volen, de la mateixa manera que jo veia madò Joana que els feia i també en volia”, compara. 

A més, apunta que la gent de fora també en menja perquè “als seus països en fan d’altres productes com la mandioca i s’hi senten identificats”. Ell els fa de vent amb la recepta de Joana. Hi posa puré de patata casolà, aigua, llevat i un toc de vainilla. No té cap inconvenient a dir què hi posa als bunyols que ven perquè creu que “el secret no està en la recepta, sinó en tots els elements que fan que surti bo”. 

Per fer un bon bunyol “la pasta ha d’estar al seu punt: ni massa tova ni massa forta”, explica. L’oli també ha d’estar ben calent, però no massa. “Si està molt calent cremaràs el bunyol i si no, serà molt oliós”, detalla. El darrer factor important és menjar-lo acabat de fer i, com li agrada a Busquets, “arrebossat de sucre”