Veïns en acció: política a peu de carrer

PalmaLa història recent de Palma no s’entendria sense el moviment veïnal. Fa gairebé 50 anys que les associacions de veïns estan en marxa, però ara s’enfronten a reptes que van més enllà dels problemes quotidians de les barriades: com pot alterar la gentrificació el futur del teixit veïnal? Quina manera hi ha de frenar la turistització? Com cal superar el greu entrebanc que suposa la manca de relleu generacional? Quines accions cal tirar endavant per preservar els recursos i el territori? D’aquesta manera, les associacions han anat més enllà i s’han sumat als moviments per l’habitatge i contra la saturació, entre d’altres.

“Tenim la funció reivindicativa ben activada”, assegura la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns, Maribel Alcázar, que remarca que reclamar recursos a l’Administració per prestar serveis és “un element reivindicatiu de primer ordre” –la Federació aglutina una cinquantena d’associacions. Les associacions són plataformes de “participació, creativitat i duen a la base de la societat elements culturals i formatius”, continua. A més, fomenten espais de convivència amb iniciatives com les festes d’estiu de les barriades, espais per teixir xarxes entre els ciutadans en un moment en què bona part de la població de Palma està de pas. “Lleva les festes d’estiu dels barris i has perdut bona part de la identitat i creativitat reivindicativa de la ciutat”, afegeix Alcázar.

Algunes reclamacions de les barriades i del conjunt de la ciutat han durat dècades. “Cort ha comprat ara la finca de Son Quint, una lluita que hem fet des dels anys 80 perquè no se’n tancassin els camins. En el cas de les pedreres [com la d’Establiments], el moviment veïnal també n’ha estat al capdavant”, apunta Alcázar, a més de destacar que la Federació intervé “a tots els plens de l’Ajuntament de Palma”.

L’activisme veïnal també és present a entitats com el Fòrum de la Societat Civil; la Plataforma contra els Megacreuers; Menys Turisme, Més Vida; Renovables sí, però així no!, i la Plataforma de Mallorca per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, entre d’altres. Com altres organitzacions, la Federació d’Associacions de Veïns va abandonar el Pacte per la sostenibilitat del Govern en desacord amb el seu funcionament. “Va ser un acte reivindicatiu i el temps ens ha donat la raó”, diu la presidenta. “Som un actor polític de la ciutat, però això no vol dir que siguem partidistes. No competim en el mercat de vots, però sí que tenim un posicionament”, continua. Alcázar reivindica una participació efectiva dels ciutadans, que no sigui “un ornament institucional” ni un element “legitimador de polítiques decidides”. “No som cap corretja de transmissió i aquest posicionament ens fa lliures”, assegura.

L’habitatge i què es farà amb el sòl per a equipaments arran del decret del Govern; la turistització i la manca de diversificació econòmica; l’ocupació de la via pública i el dret al descans són reivindicacions transversals a pràcticament totes les associacions, però cada barriada té les seves problemàtiques particulars. “Hi ha els vials a Establiments, la gentrificació a Santa Catalina, a Son Roca no tenen recollida de pluvials, a Son Rapinya hi ha congestió, en el Rafal Vell hi ha un problema d’aparcament i al centre hi ha el tema de les terrasses. Cada associació s’enfronta a elements significatius”, comenta Alcázar. Els veïns també treballen per revertir les mesures de la nova ordenança cívica de Cort, que la presidenta de la Federació considera “un esguerro per a policies ximples”. “Li vàrem dir al batle: el civisme, l’harmonia i la cohesió social no s’assoleixen posant multes”, recorda.

Desinterès dels joves

Un dels principals problemes que tenen les associacions de veïns és la manca de relleu generacional. “El problema no és tan sols de les entitats veïnals. La generació que va fer la Transició i va posar cara i ulls al moviment social, avui dia formada per jubilats, aguanta el pes de moltes entitats”, assenyala el professor de Sociologia de la UIB David Abril. “El seu nivell de compromís i militància és superior al de les noves generacions. Quan morin, tindrem un problema i tot serà molt més voluble a escala social”, afegeix.

Abril també destaca com el mercat i les administracions han fagocitat les entitats. I en posa un exemple: ara són empreses les que gestionen moltes vegades les activitats de lleure a les barriades. “En el cas de les associacions de veïns, la globalització ha implicat la desterritorialització dels habitants dels barris, en el sentit que hi ha una ruptura entre l’espai on vius i treballes. Hi ha una desconnexió en termes de pertinença”, diu.

Ara bé, els veïns reivindicatius també duen els problemes de la globalització a peu de carrer, a problemes concrets. “Les associacions fan aterrar el discurs a allò quotidià, real i concret”, apunta Margalida Ramis, de la plataforma Menys Turisme, Més Vida. “Són gent que sent el barri on viu i que té relacions amb els veïns. Tenen activitats festives i lúdiques, i també de contestació, crítica i projecte. Això és d’un valor incalculable per a una ciutat”, assenyala per part seva el portaveu del Fòrum de la Societat Civil, Jaume Garau. Ramis també destaca que les associacions tenen identificades “les dinàmiques d’especulació a les barriades”, una tasca fonamental en una ciutat, ja que aquesta és una de les principals causes que impedeixen accedir a l’habitatge. “No és només perquè els afecti a elles, sinó perquè polititzen els seus posicionaments. Han posicionat molt bé el seu lideratge en termes socials i l’han lligat amb qüestions ambientals i territorials. Saben donar un valor col·lectiu més enllà de demandes específiques”, sentencia Ramis.