Què fan les universitats catalanes davant els actes de l'extrema dreta?

BarcelonaLes universitats tornen a ser epicentre d'experiments i incendis polítics de l'extrema dreta. La dreta radical torna a endinsar-se en la guerra ideològica i les aules en són una peça clau. Amb l'estratègia d'entrar-hi amb força per fer la seva batalla cultural, també estan esvalotant les classes i denunciant censures. Així, Estudiants pel Canvi (EPC) va denunciar divendres de la setmana passada el "veto" de la Universitat de Barcelona a una xerrada sobre l'imperi espanyol de l'historiador franquista Fernando Paz, que ha flirtejat amb moviments neonazis i que fins i tot Vox va haver de renunciar que fos cap de llista per Albacete les eleccions estatals del 2019. Un veto que des de la UB es va defensar perquè Paz "defensa uns valors contraris als de la nostra universitat, i va en contra dels drets dels homosexuals i nega l'holocaust". Ara bé, aquest dijous s'ha celebrat un acte de S'ha Acabat (S'H) a la Universitat Pompeu Fabra amb component ultra, ja que hi intervenia el diputat de Vox Alberto Tarradas. Les universitats estan responent igual, doncs, als actes que promou l'extrema dreta?

És evident que malgrat el veto de diversos actes amb alt contingut polèmic, les dues entitats d'extrema dreta presents als claustres estudiantils, EPC i S'H, han pogut celebrar els actes que s'han anat proposant, malgrat optar per una estratègia victimista i denunciar la "censura" en les mateixes universitats: la UB, la UPF i la UAB. Per exemple, S'ha Acabat denuncia la censura d'un acte a la UAB amb el professor espanyolista Rafael Arenas a finals d'abril –segons la universitat no s'havia demanat cap espai–, però va celebrar dijous amb total normalitat un col·loqui amb la fundació ultraconservadora Neos i el seu director, Javier Martínez-Fresneda; el diputat de Vox Tarradas; el president d'Impulso Ciudadano, Pepe Domingo, i la diputada popular Lorena Roldán.

Pel dia de la dona, S'H també va tirar endavant un acte a la UPF amb la diputada de Vox Mònica Lora i també la popular Lorena Roldán, a més de nombrosos actes de perfil econòmic o amb dirigents d'extrema dreta retirats com Iván Espinosa de los Monteros. També van denunciar el veto l'any passat a la UB del portaveu estatal de Vox en immigració, Samuel Vázquez.

En canvi, Estudiants pel Canvi sí que se'n va sortir amb una xerrada sobre habitatge l'octubre de l'any passat a la UB, de la mà del diputat i portaveu de Vox d'Habitatge, Carlos H. Quero. Per la seva banda, a la mateixa entitat se li va impedir un acte a la UB per projectar el gener un documental xenòfob ple de falsedats que assenyalava els pakistanesos com un conjunt responsable de violacions al Regne Unit. En paral·lel, aquest dijous S'H també ha denunciat un acte a la festa major de la UPF anomenat Tir al feixista en què s'havia d'encertar el tret als logotips de l'entitat estudiantil, Vox, PP i Aliança Catalana, cosa que ha fet que el PP demani una condemna pública del Govern. En tot cas, la universitat sosté que l'acte ha estat fora dels seus espais i que és "autogestionat" pels estudiants.

Semblances i divergències entre universitats

Les tres universitats afectades per actes d'extrema dreta han tingut divergències sobre què fer davant l'organització d'actes per part de l'extrema dreta. Tal com ha declarat a l'ARA, la Universitat de Barcelona té un criteri clar sobre quins vetos establir, com van practicar divendres passat amb l'historiador franquista. Fonts de la institució aclareixen que l'autorització que s'ha de demanar rep "respostes afirmatives i negatives en funció de la tipologia d'acte, la disponibilitat d'espais o criteris d'oportunitat i adequació", però és clau que "qualsevol acte que es faci a la universitat ha de respectar els valors i principis recollits a l'Estatut de la Universitat de Barcelona i també al Codi Ètic". Per rebutjar qualsevol acte es té en compte la trajectòria acadèmica i quan són "actes amb un component polític partidista" es posa per sobre de tot "donar prioritat a la pluralitat" i "evitar conflictes que alterin la convivència universitària". És a dir, a grans trets s'intenten evitar els actes de l'extrema dreta, però admeten que si està convocat per una associació d'estudiants legal hi ha menys marge per fer-ho.

Pel que fa a la UPF, fonts de la Universitat remarquen que els estudiants poden promoure la creació d'associacions universitàries, que han d'estar inscrites al Registre d'Associacions de la Generalitat, i que "totes les associacions tenen els mateixos drets i deures", que regula la normativa de les associacions d'estudiants. Precisament, preveu el dret a organitzar activitats i a disposar d'espais de la universitat, tot i que des de la UPF puntualitzen que cal "respectar el Codi Ètic, la llibertat d'expressió, la legalitat vigent i la normativa pròpia de la Universitat". Uns límits que sovint l'extrema dreta hi pot topar, però que S'ha Acabat ha trampejat amb convocatòries que inclouen altres sensibilitats.

Des de la UAB, en canvi, es limiten a dir que "per cedir espais comuns de la universitat a entitats", "han d’estar inscrites" al directori de col·lectius i "després es comprova que l’activitat proposada sigui coherent amb l’objectiu de l’entitat". Per exemple, S'ha Acabat forma part dels col·lectius i és un dels que lloguen espais. L'últim element al qual s'aferren i que pot fer tombar una activitat és "l’adequació de l’activitat a l’espai sol·licitat i la disponibilitat". A la UAB, però, el moviment antifeixista se sol organitzar per fer-hi front.