El TSJIB veu indicis de criminalitat per jutjar Florit pel cas dels mòbils
La magistrada li atribueix els delictes de prevaricació, contra la inviolabilitat de domicili, contra el secret professional dels periodistes i també d'intercepció il·legal de comunicacions
PalmaLa magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) que instrueix el cas dels mòbils, Felisa Vidal, veu indicis de criminalitat suficients per dur a judici l'instructor del cas Cursach, Miguel Florit, per haver ordenat requisar els telèfons d'alguns periodistes i controlar-ne les comunicacions. En una interlocutòria dictada aquest dimecres, la instructora de la causa diu que "hi ha uns indicis raonables i suficient" que Florit va participar de manera "penalment rellevant en uns fets constitutius de delicte". Planteja, per això, processar el jutge per un presumpte delicte de prevaricació judicial, un altre contra la inviolabilitat del domicili, un altre contra l'exercici del secret professional dels periodistes i un quart delicte per la intercepció il·legal de comunicacions.
La decisió de la magistrada Vidal, que ha investigat el cas, és una passa més en el procés iniciat per la denúncia dels periodistes Kiko Mestre i Blanca Pou; de 'Diario de Mallorca' i l'agència Europa Press, i per l'agència Efe, les comunicacions d'una redactora de la qual també varen ser controlades a petició del jutge. Cal recordar que Florit anul·là la seva pròpia ordre deu dies després d'emetre-la, però ja era massa tard per aturar un procediment judicial que ha eclipsat el mateix cas Cursach.
Varen ser examinats, els mòbils dels periodistes?
El jutge dictà l'11 de desembre de 2018 una ordre per requisar els telèfons de Pou i Mestre per un possible delicte de revelació de secrets per part d'alguns investigadors del Grup de Blanqueig de Capital de la Policia Nacional de les Balears. Concretament, estaven sota la lupa un informe d'Hisenda que xifrava en 65 milions d'euros el frau fiscal de l'empresari de l'oci Tolo Cursach. Florit considerà "necessari" estudiar el contingut dels telèfons de Pou i Mestre i demanar-los qualsevol document policial i judicial relacionat amb el cas de corrupció. Alhora, "pretenia i autoritzava l'estudi dels WhatsApp, els correus electrònics i altres xarxes socials amb la finalitat de detectar-hi possibles enviaments de dades filtrades" per part dels policies investigats que, primer, varen ser detinguts i, més tard, suspesos de sou i feina.
Pou també declarà davant la magistrada Vidal que la Policia Judicial manipulà superficialment el seu mòbil quan es va presentar a la redacció. També li varen demanar comprovar el seu correu electrònic a l'ordinador i accedir a la memòria xifrada del telèfon sense que ella pogués veure'n la pantalla, segons va assegurar. Sobre aquest assumpte, la Policia Científica manifestà que "els telèfons tenien unes característiques tècniques per les quals no era viable l'extracció física del contingut dels mòbils, però sí una "extracció lògica dels arxius", tot i que "no es podia assegurar amb un alt grau de certesa si els mòbils havien estat examinats o no", segons consta en la interlocutòria de la instructora. A continuació, Vidal plantejà que la mateixa Policia Nacional de les Balears analitzàs si els mòbils havien estat manipulats, però finalment s'acordà suspendre la pràctica de la investigació.
Premi de l'APM per defensar el secret professional
Pou i Mestre també defensaren durant la seva declaració la necessitat de protegir la identitat de les fonts periodístiques. La redactora d'Europa Press fins i tot ha estat premiada fa dues setmanes per l'Associació de Premsa de Madrid (APM) precisament per defensar el dret del secret professional. Així, la seva negativa a revelar les fonts l'han implicada en un llarg procediment judicial com a perjudicada, però també li ha permès guanyar el premi APM a la periodista jove de l'any 2018.
