El Tribunal Superior de Justícia rebutja imposar el 25% d'ensenyament en castellà a tots els centres
El màxim òrgan judicial de les Illes assegura en la sentència que no hi ha motiu per aplicar un percentatge que no està fixat en cap normativa autonòmica
PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) desestima en una resolució contundent la pretensió de l'associació Plis Educación d'imposar el 25% de l'ensenyament en castellà de l’horari lectiu a tots els centres educatius de les Illes Balears.
La sentència fa referència en concret al recurs de Plis sobre la modificació dels projectes lingüístics dels IES Mossèn Alcover, Aurora Picornell i Sant Agustí, i rebutja completament la pretensió de l'associació de professors espanyolista d'obligar que el 25% de l’horari lectiu de tots els centres de les Illes Balears fos en castellà. El TSJ ja s’havia pronunciat sobre aquesta qüestió amb motiu d'un recurs que havia interposat un particular demanant l’aplicació del 25% de castellà al CEIP on estava matriculat el seu fill. En aquell cas, ja va ser fonamental pel Tribunal la Llei d’educació de les Illes Balears del 2022, que no fixa cap percentatge de castellà.
El Tribunal recorda als recurrents que la base del sistema educatiu balear està sotmès a la normativa vigent, i que com va recordar el conseller d'Educació, Antoni Vera, en una primera resposta a Plis, "els projectes lingüístics dels centres educatius s’ajusten a la legalitat del model educatiu balear, amb l’objectiu d’assegurar l’ensenyament de les dues llengües cooficials al territori, i que aquests projectes lingüístics estableixen un nombre d’hores lectives en català que suposen un mínim del 50% del temps de docència", un fet que "permet un grau d’intensitat en l’aplicació de les dues llengües respectant els criteris tècnics i pedagògics que estableix cada centre".
D'aquesta manera, el TSJIB diposita en l'autonomia de centres i en el compliment de la Llei d'educació el funcionament del model i no dona opcions que un grup de particulars pugui canviar l'aplicació de les normes i els projectes educatius, que són els que decideix cada centre. A més, el Tribunal recorda que el conseller ja va respondre a Plis "de manera motivada i raonada", que no existeix el dret subjectiu a modificar disposicions normatives.
Satisfacció de l'OCB
L'Obra Cultural Balear, que s’havia personat com a part codemandant en aquest procediment, juntament amb el Govern, considera la sentència una victòria "davant els intents d’erosió que pateix el model lingüístic educatiu de les Illes Balears, un model consolidat i consensuat al llarg d’aquestes darreres dècades", ha dit l'entitat.
Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha manifestat que “es tracta d’una notícia excel·lent, que s’afegeix al fracàs del Pla de segregació lingüística i de l’aposta de les famílies pel català com a llengua de primer ensenyament a l’Educació Infantil”, a més d'afegir que el consens de la comunitat educativa i les famílies entorn del model lingüístic educatiu resulta fonamental per resistir els atacs que experimenta, vinguin d’on vinguin.
El Tribunal ha imposat a Plis Educación els costos del procediment, amb un màxim de 3.000 euros.
L'STEI celebra la sentència
L'STEI ha valorat de manera molt positiva aquesta sentència, que és "una baula més en la cadena de defensa de la llengua pròpia". "Tant la tria molt majoritària de les famílies per la llengua catalana al primer ensenyament a l'Educació Infantil com el rebuig al Pla pilot segregador són una mostra de l'oposició de la comunitat educativa de les Illes a aquestes mesures", han explicat en un comunicat.
Per aquest motiu, el sindicat ha reclamat una vegada més la retirada del Pla pilot i ha fet una crida a l'aturada del discurs d'(auto)odi envers la llengua pròpia.
També celebra que la sentència és "una nova lliçó de dignitat per a aquells grupuscles i partits polítics que, sota l'aparença d'un mític bilingüisme "cordial", cerquen la confrontació i la minorització de la llengua catalana i la cultura de les Illes.
PLIS es planteja presentar un recurs davant el TS
Per part seva, l'associació PLIS es planteja presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem després de la resolució del TSJIB. L'entitat considera que "no ha exercit el dret de petició" al seu recurs, sinó el de "sol·licitud d'un dret subjectiu", segons ha explicat en un comunicat.
A més, l'associació Hablamos Español ha mostrat aquest divendres la seva confiança que el Tribunal Suprem dictamini a favor d'una família de les Balears que reclama que el seu fill rebi, almenys, un 25% de les classes en castellà, incloses assignatures troncals.