Els tres dies que 39.000 menorquins van viure sense llum, aigua ni internet

PalmaTot Espanya va patir dilluns els inconvenients d’una pana general que mig Menorca va viure ara fa set anys durant quasi tres dies seguits. L’aïllament energètic, que dilluns va beneficiar les Illes de no veure’s afectades per l’apagada, va ser l’octubre del 2018 el gran entrebanc que va impedir aportar a temps l’electricitat que el Ponent de Menorca necessitava amb urgència per tal de recuperar la normalitat.

El diumenge 28 d’octubre de 2018, un cap de fibló va tirar una de les torres d’alta tensió necessàries per al manteniment del sistema energètic a l’illa i va deixar 39.000 menorquins durant 57 hores sense llum, ni electricitat, ni internet, ni aigua, ni calefacció, ni telefonia mòbil. Tres nits seguides que obligaren els residents a Ciutadella, Ferreries, es Migjorn Gran i es Mercadal a recórrer a espelmes per il·luminar la llar i a ràdios amb piles per poder conèixer què passava. Tampoc no podien ni cuinar ni dutxar-se amb aigua calenta. Per descomptat, no funcionaven les neveres ni la televisió.

Centenars de persones van fer coa als ajuntaments per poder carregar el mòbil i els equips de televisió es van haver de desplaçar 20 quilòmetres en direcció a Maó per poder tenir la cobertura necessària per emetre en directe. El Ponent era Mordor. Al Llevant, per contra, tot funcionava amb normalitat i eren molts els ciutadellencs que feien carretera de bon matí per poder arribar als supermercats de Maó i comprar els queviures necessaris per a tota la família.

Com va passar dilluns, Red Eléctrica es va emparar en la fatalitat i “excepcionalitat” de l’incident per justificar la pana, fins al punt que no va ser expedientada pel Govern balear ni va haver de compensar tampoc els abonats particulars i empresaris que se’n van veure afectats.

La casualitat va fer que l’avaria passàs tot just quan l’únic cable submarí que connectava Menorca amb Mallorca estava romput. Ja feia dos anys que sobrepassava la seva vida útil però, així i tot, encara no havia estat substituït quan el cap de fibló deixà en evidència la fragilitat energètica de Menorca. Només la zona de Maó, que disposa de la central elèctrica d’Endesa al port, es va salvar.

El mateix delegat regional de Red Eléctrica a les Balears, Eduardo Maynau, va reconèixer que tenir el cable amb Mallorca operatiu hauria minimitzat les conseqüències del cap de fibló. La seva intensitat hauria abatut igualment la torre d’alta tensió, preparada per suportar vent de fins a 120 quilòmetres per hora, però la connexió amb Mallorca hauria permès restablir molt abans el servei.

Així i tot, l'Administració i les empreses, inclosa Endesa, s’aplicaren amb urgència per protegir el sistema davant una eventual repetició del fenomen. Red Eléctrica construí un nou cable submarí i el Consell Insular elaborà un pla de contingència, que preveu la instal·lació de bateries a la subestació del Mercadal. Set anys després, encara no estan operatives. De fet, s’espera que la instal·lació entri en funcionament a finals d’aquest 2025. El segon cable submarí entre Menorca i Mallorca que ha de reforçar el servei en cas que l’únic existent es torni a rompre no es preveu, en principi, fins al 2030.