Toni Sorell: “Ser senzill, abstracte i resolutiu demostra seguretat”

PalmaPodria dir que l’actual imatge gràfica de l’Ajuntament de Palma és seva, per exemple; que ha treballat per la cadena hotelera Barceló a escala mundial, o que va fer feina en el logo de les Olimpíades de Barcelona del 1992 de Josep Maria Trias. Però res d’això li ha fet crear-se una marca tant com els seus darrers projectes, que fa –precisament– per amor a l’art. Toni Sorell és dissenyador gràfic i està darrere Rotuilla i Arquiilla, dos comptes d’Instagram des dels quals mira els carrers de Mallorca d’una altra manera. Sorell reivindica els rètols i certs edificis com a part del nostre patrimoni.Arran d’això, col·labora tant en la Biennal del Pensament com en l’Open House amb visites guiades per Palma.

‘Creactiu’. Aquesta és la paraula que –valgui la redundància– Sorell ha creat per definir-se a si mateix. A banda de ser una mena d’arxius fotogràfics, els comptes @rotuilla i @arquiilla li permeten de “ser reaccionari i –en el seu cas– activista”, trets que considera necessaris per fer la seva feina. “Els rètols gràfics són com la cosina petita del patrimoni, i s’han de reivindicar”, defensa. Com a mostra, explica que entre el temps que prepara les visites i les fa –un mes, normalment–, ja han desaparegut “un o dos rètols”. “L’empresari és qui els arrasa, perquè considera que són ordinaris, que no tenen valor, encara que siguin de fa 40 o 50 anys”, lamenta. En l’activisme, però, es va iniciar com a veí del barri del Jonquet, fa prop de 20 anys, “en el moment de la promoció d’Acciona”. “Els veïns van dir ‘ja n’hi ha prou’. Vaig formar part de la plataforma des del principi i en vaig fer la part gràfica i de comunicació”, declara.

‘Caparrut’ és un altre dels adjectius amb els quals es defineix, i un tret que li ha permès arribar allà on ha volgut. Probablement, el més enfora ha estat la revista d’Andy Warhol, Interview, a Nova York, gràcies a una beca. Sis mesos li van bastar per veure que era “massa dura” i ara confessa que “no hi hauria quedat”, però li va permetre “anar una passa més enllà en tot”. A més, va ser l’excusa perfecta per prorrogar indefinidament el seu ingrés a “la mili”. “Ma mare em deia: ‘Toni, que estàs en crida i cerca’. Mentrestant, jo enviava faxos de 15 pàgines des de la Interview al Ministeri perquè em donassin una altra pròrroga”, recorda.

“No som artistes”. Això és el que deia als seus alumnes quan feia classes a l’escola de disseny Blau. “Som tècnics que aplicam eines de comunicació. Ens hem d’adaptar a les necessitats del client, però també aportar creativitat”, puntualitza. Ara bé, no dubta que, “com tota feina creativa”, la del dissenyador “té una ànima, una essència” que permet identificar la seva signatura en el que fa. “Ser senzill, abstracte i resolutiu demostra seguretat i és el que més transmet de qui ho ha fet”, afegeix.

Ser de Porreres, on hi ha la fossa més gran de Mallorca, és un fet que creu que va marcar els seus pares. “Dones massa la teva opinió”, li diu sovint sa mare. “No m’estranya” –diu ell–, “va néixer el 1938, quan no hi havia cap brou de cultiu d’idees polítiques o intel·lectuals”. Sigui com sigui, Sorell manté que “l’humor” i “fer somriure la gent” són clau tant en l’activisme com en el disseny gràfic.