Toni Planissi: "És una història de personatges tan preocupats per construir la seva veritat, que l'acaben oblidant"

ManacorToni Planissi (Manacor, 1973) és un home discret i un autor extraordinari. Una modèstia que ràpidament es disol quan es comencen a fullejar les pàgines de la seva nova novel·la gràfica Todas las mentiras conducen a la verdad, la història de dos mons enfrontats per defensar una realitat que cadascú creu pròpia i insubornable. Una crítica irònica a la política, la religió i les bases d’unes veritats acordades, però molts cops sostingudes en mentides.

"Vaig començar la història a un terrat de Sineu, els capvespres confinat durant la pandèmia, mentre mirava com es movien els coloms, la seva forma de caminar o moure el cap. Aquest va ser el principi", confessa mentre sosté el llibre, la primera referència de la nova editorial manacorina 07500, vinculada a l’activa revista del mateix codi postal, dirigida per Sebastià Sansó.

"Mentre observava vaig començar a meditar sobre la vida, sobre Déu, allò just i injust… i d’aquestes reflexions va sorgir una línia argumental sobre un planeta B i la lluita entre dues formes de fer i entendre el món", afegeix Planissi que, com en altres títols ja publicats conjuntament amb Xisco Fuster com a guionista, torna a dibuixar a llapis, en blanc i negre i tan sols amb petits tocs blavosos d’aquarel·la per a uns ennigulats preciosistes.

"Sempre m’han agradat les pel·lícules en blanc i negre, les ombres de les llums indirectes, la forma en què es creen les imatges". Tot això relacionat amb un humor que beu dels Monty Python i d’un surrealisme evocador que fa que no puguis deixar d’observar com se succeeixen les pàgines. Una manera particular de fer que ja el va dur a ser l’autor de còmic en català més venut de la història de les Balears amb Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí.

"Fa tres anys que ens vam llançar a publicar una revista en paper. Una publicació en què, cada gener, intentam contar històries que surten de la norma i dels marges habituals que guien el periodisme diari", recorda Sansó. Toni Planissi va ser, precisament, l’autor de la portada del tercer número de la revista: una al·legoria gens distòpica del col·lapse en què estam immersos els mallorquins, com a conseqüència directa d’un turisme de masses cada vegada més incontrolat i pertorbador.

"Tenc una altra cosa. Una història molt personal que vull mostrar-te, per si creus que podem fer alguna cosa amb ella", va dir Planissi quan l’editor li vaig entregar l’exemplar amb la seva portada. "Quan vaig començar a veure les làmines, amb un dibuix tan únic, tot d’una vaig assumir que ho havíem de publicar tant sí com no". "És una història de personatges tan preocupats per construir la seva veritat que l'acaben oblidant".

Dels quadres al còmic

Inicia la seva carrera artística com a pintor paisatgista. A partir del 2003 comença a col·laborar en la premsa local, primer amb tires còmiques i més endavant mitjançant la il·lustració de pàgines completes en les quals, periòdicament, treu els colors de la societat i política illenques.

En companyia de Miquel Orlandis i Xisco Fuster publica el 2010 Pollamari (Desidia Edicions), un poemari surrealista i de culte. L’admiració que el llibre desperta en els mitjans i la crítica mallorquina activa un interès creixent per les seves futures obres.

El tàndem Fuster-Planissi, de fet, continua per engendrar la seva obra més ambiciosa, publicada el 2014 i titulada Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí (Edicions del Despropòsit), una sàtira de la vida i els (mals) costums d’una societat en decadència, a la qual seguiria Un infern a Mallorca (Edicions del Despropòsit) quatre anys després. El 2024 publica finalment Una preqüela de l’Imperi Mallorquí (El Gall Editor).

Si en voleu comprar un exemplar, ho podeu fer aquí.