Si tingués una altra vida, tornaria A ser pagès

Joan Grimalt Galmés, de Son Fortesa (1929), és pagès. Ens obre les portes de la possessió i la imponent fortificació que, segons la llegenda popular local, és la primera que es va edificar a Mallorca. És impressionat, bellíssima i s’hi respira història a cada racó. L’amo en Joan, a més, ha restaurat, conservat i classificat totes les eines de la possessió, que conformen un patrimoni etnogràfic de gran valor. Home savi i humil, ha conrat la finca tota la vida. Va ser un dels fundadors de la Cooperativa Simó Tort i la va presidir durant 4 anys.

Com va arribar la vostra família a Son Fortesa?

El meu padrí era mercader i anava endarrer de comprar-la a Joan Berga, el senyor. El padrí comprava mens i bestiar i havia comprat Es Boquet i Son Cavila. Un any abans d’estar venal Son Fortesa, ell va morir, però va deixar doblers a ma mare i la pogueren comprar. La majoria d’ametllers són sembrats de mon pare i les parets, fetes seves també; n’hi ha devers 12 km.

Veniu de pagesos propietaris, no vàreu estudiar?

Som el caganius de quatre germans i, com que era mal estudiant, a 13 anys ho vaig deixar. La primera feina que me mandaren va ser buidar el clot del fems de la casa de Manacor. De jove em feien xorracar molt i vaig fer sitges també.

Com es feia una sitja?

Primer anàvem a fer llenya i la fèiem estelles. Llavors fèiem el rotlo, un empedrat ben rodó i componíem una ximeneia enmig amb 4 tions grossos. Llavors acostàvem llenya voltant voltant, ben composta, i qua feia l’alçada la tapàvem de càrritx, argila o terra. En estar acabada, tiràvem 4 calius i 4 estellicons dins la ximenea i allò prenia i cremava a poc a poc. Primer la més gruixada i després la més prima.

En quin temps estava fet el carbó?

Estava encesa 4 o 5 dies i s’havia de vetllar, perquè, si es foradava, es feia tot cendra. Hi havies de dormir al devora i vetllar. En estar el carbó fet, l’apagàvem i el posàvem dins els sarris (1). En posàvem un quintar dins un carro. La llenya millor és la d’alzina, l’ullastre és bo però fa espires. Es venia a sarris a les cases. Ara hi ha petroli i corrent, però llavors just hi havia llenya i carbó.

Heu fet molta feina amb ametllers i ovelles…

Fa 15 anys que no he sembrat cap ametller. N’hi ha arribat a haver 3.500, collírem 50 tones d’ametlla un any bo, però ara en queden devers 2.500, no és rendible. Per aquí hi ha castes com pou d’ametlla petita, verdereta, costa, pons… Quan mon pare i ma mare van rebre la finca, hi havia 69 ovelles i un xot. N’arribàrem a tenir 300, però ara en tenim 180.

Ha canviat molt el cicle del sembrar?

Abans fèiem faves, al darrere blat, després ordi i civada i llavors es deixava pastura i guaret (3). És per això que les finques un temps s’arrendaven per 4 anys mínim. Aprofitàvem la clovella d’ametlla, que fa fer molta llet a les ovelles. Hi vàrem posar ovella berritxona, que té el peu curt, perquè no arribàs a les branques dels ametllers.

I ara?

Ara feim mitja finca de guaret i mitja d’herba. Com és? Idò perquè sembrar pastura val doblers i els mens no treuen. Si l’herba du margall (4), ravenissa (5) i llevamans, és bona. El mal és on s’ha posat prado (6), que t’ho fot tot. A una part deixam guaret i, l’herba que hi surt, la deixam granar. Hi amollam les ovelles quan l’herba és seca, així les ovelles tornen a sembrar amb els potons i ja no hem de fer despesa de gasoil, llavor i femada; m’entens?

Quins blats sembràveu?

Anava bé el blat mort. En canvi, la xeixa per aquí no es fa bé, va més bé cap a Santanyí i ses Salines. Un que va anar molt bé, però just uns anys, és el blat pula.

Teniu figueres encara?

Ara més poques, però abans teníem molta albacor de molla vermella, de molla blanca i porquenya. L’any 1980 collírem 9 tones de figues-flors, es venien a Palma. Teníem 6 o 7 dones que venien a collir-ne. Ara duen figues de fora i, com que la gent no va endarrer de menjar-ne, no ho paga collir-ne. Els melons es començaven a collir dia 10 de juny. En veníem a tones i n’embarriolàvem (2) per més envant. Ara ve dia 10 de juny i tothom en té la panxa plena, de meló.

Recordau el desembarcament del 1936?

Veiès! Jo tenia 7 anys i de damunt la torre vèiem els vaixells just aquí davant. Aquest dia s’havia de dir missa a Son Fortesa, però ens digueren que fugíssim a Manacor. Me’n record, que ma mare va anar a dir adéu als pagesos: “Bé, si no ens veim més aquí, que ens vegem en el cel”. Aquí no arribaren; en canvi, dins Manacor hi varen caure bombes. Un dia collíem ametlles a prop de Manacor i vàrem veure passar els avions. Ens arraconàrem davall una escala. Va ser després quan va venir la rusca. Jo he begut cafè fet d’ordi o de ciurons molts de pics (riu).

Us ha agradat fer de pagès?

Vaig néixer dins l’arrel de la pagesia i, si tingués una altra vida, tornaria a ser pagès. Sé que no seria igual perquè hi ha molts de canvis. No faríem peladisses (7), ni encistaríem figues, però un pagès s’ha d’adaptar a allò que surt.