BarcelonaUn sopar sense taula, però amb una gran nevera vermella que amaga secrets sagnants. I una família que es reuneix al seu voltant. Sota zero és un gran àpat familiar, d’aquells on esclaten tots els secrets i conflictes latents. Un thriller amb dosis de comèdia i un cadàver amagat al congelador. Carla Torres és l’autora del text que dirigeix a la Sala Atrium el també dramaturg Carles Mallol (des d’avui fins al 22 de febrer). Junts han teixit una obra de gènere -o de gèneres, perquè és “un còctel molt bèstia que t’atrapa, amb suspens, acció, comèdia negra, tocs paranormals...”, diu el director- que reflexiona sobre com una família pot transgredir el codi ètic en pro de mantenir l’ordre establert. L’autora descriu els seus protagonistes com a “monstres” malgrat que tenen una aparença convencional. “Va sortint el seu costat fosc, veus com es perverteixen”, diu Mallol.
L’excusa per a la trobada familiar és la inauguració del pis d’una parella jove. El problema apareix aviat: per un accident, el germà de la noia acaba mort, i a ella no se li acut res millor que amagar el cos per no espatllar la vetllada. Els esdeveniments, esclar, es complicaran: apareixeran una nòvia abandonada, una germana vident i un examant fanfarró. Els intèrprets són Anna Bellmunt, Carla Torres, Carles Goñi, Joel Minguet i Patrícia Mendoza.
Sota zero és la primera comèdia de Torres, escrita el 2007 en un seminari de dramatúrgia que impartia Javier Daulte, expert en el suspens, els girs dramàtics i l’escriptura work in progress amb els actors, cosa que comparteix Mallol. L’obra es va quedar al calaix fins al 2013, que va reprendre aquell esborrany i va anar una mica més enllà per preguntar-se “fins a quin punt estem disposats a protegir la família” i “on són els límits”. Si bé la comèdia és predominant, l’obra també convida a la reflexió, explica Torres. És el que ha batejat com a “efecte cubata”: el públic s’ho passa bé però després té ressaca. “Comença sent molt amable, però va sortint la merda i la van tapant, i t’adones que aquesta família s’assembla molt a la que tenim tots”, diu el director.