Terraferida impulsa un manifest per aturar la urbanització rural de Mallorca: "S'hi han construït 15 km² en una dècada"
L’entitat ecologista alerta que els principals factors són la proliferació de grans xalets i la instal·lació de plantes fotovoltaiques i adverteix que el ritme de destrucció del territori s’ha accelerat un 33% en els darrers anys
PalmaL'organització ecologista Terraferida ha denunciat aquest dimarts el procés d'urbanització rural que sofreix Mallorca, on s'han urbanitzat 15 quilòmetres quadrats entre el 2015 i el 2025, una superfície equivalent a tot l'arxipèlag de Cabrera.
Terraferida ha llançat aquest dimarts un manifest on demana protegir foravila de xalets i centrals fotovoltaiques, com a primera mesura d'una campanya amb la qual recorrerà els municipis per informar amb dades i imatges del procés d'urbanització rural que pateix l'illa.
L'entitat ha alertat en un comunicat que els dos principals problemes ambientals i territorials de Mallorca són l'edificació massiva de grans xalets i la construcció de plantes fotovoltaiques en les finques que s'havien salvat fins ara de la urbanització.
El recent estudi de Terraferida titulat Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024 ha quantificat el procés d'urbanització més recent, comparant les imatges aèries disponibles amb "resultats devastadors" que indiquen que s'han urbanitzat aquests 15 km² equivalents a sis vegades tota la Dragonera.
Més de la meitat d'aquest territori s'ha convertit en xalets (el 57%) seguit de les instal·lacions fotovoltaiques (25%). Terraferida adverteix, a més, que, lluny de frenar-se el procés, s'està accelerant, de manera que mentre en els anys 2015-2021 Mallorca va perdre 141 hectàrees de cultius i boscos cada any, en el període 2021-2024 el ritme de la destrucció es va accelerar fins a les 187 hectàrees anuals, un increment del 33%. Fora de les àrees protegides per la Llei 1/1991 d'espais naturals, tot foravila és avui un solar que espera capital per l'edificació.
En el seu moment Terraferida ja va publicar un altre treball en el qual mostrava que en sòl rural quedaven 11.200 parcel·les edificables, encara que les agrupacions de parcel·les ja representen el 42% de les llicències concedides en vuit anys, la qual cosa dispara la previsió de les parcel·les edificables per sobre de les 20.000. "La conversió del camp en un suburbi repercuteix sobre el conjunt del territori i constitueix avui l'amenaça ambiental més greu de Mallorca", adverteix Terraferida, que va llançar fa uns dies la campanya 'Foravila fora grues', a la qual ara s'afegeix un manifest que el podrà signar qui vulgui per demanar la protecció definitiva del camp mallorquí.
Fins ara la campanya ha visitat quatre municipis d'un total de 21 ja programats i organitzats per diferents entitats veïnals, associacions culturals i ateneus locals. El manifest es pot consultar i signar al següent enllaç.