Societat 26/11/2023

Tens més risc de ser obès a Son Gotleu que a Son Vida

Les zones amb menor poder adquisitiu i més dificultats socials concentren el risc d’obesitat entre la població de 2 a 15 anys de les Illes Balears, segons un estudi de la UIB

6 min
Mapa d'obesitat.

PalmaViure a Son Gotleu o a Son Vida afegeix una etiqueta als seus habitants, associada a un nivell econòmic i social molt determinat. Deixant de banda les excepcions i els prejudicis, el cert és que estudis diversos demostren amb xifres els signes de la desigualtat. El darrer, el del Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), integrat per Mauricio Ruiz Pérez, Joana Maria Seguí Pons, Eddy Villon i Antoni Colom. En aquest treball s’ha estudiat la distribució espaciotemporal del risc d’obesitat entre infants i joves de les Balears. Aquest estudi l’ha liderat Antoni Colom en el marc de la convocatòria de contractes postdoctorals del Govern Margalida Comas. Des de l’ARA Balears n’avançam els resultats preliminars.

Els mapes elaborats per l’equip de la UIB mostren una tendència clara: “Les àrees amb una coloració més intensa, que són on hi ha un risc més elevat de sobrepès, es corresponen amb zones censals amb una alta privació socioeconòmica”. Colom es refereix a casos concrets de Palma, com el polígon de Llevant, la Soledat, Pere Garau i la part dreta de la badia, en general més desfavorida. Revisant els mapes, també s’observa un nucli destacat a banda i banda de l’autovia, a l’altura del cementeri, la zona de Los Almendros, Son Oliva i l’àrea que va de la Porta del Camp fins passat el Sindicat, just a la franja més aferrada a les Avingudes. Igualment, apareixen riscos importants a la segona línia del Molinar i a una zona ampla entre Sant Jordi i la Casa Blanca que inclou una de les urbanitzacions il·legals més grans de Palma, Son Olivaret.

Si s’amplia la perspectiva per abastar tota l’illa, es detecten possibilitats d’obesitat a Pollença i a Alcúdia, a Son Servera, Portocristo, Santa Margalida, l’Arenal o a Deià. També passa a sa Pobla o a Lloseta. En molts de casos, com és el d’Alcúdia i Pollença, es tracta de poblacions amb una forta activitat turística; per tant, el risc no es concentra a la primera línia, sinó a la segona. La raó, apunta Colom, a falta de més estudis, estaria relacionada amb el fet que s’hi concentren molts de treballadors de l’hostaleria, que no viuen just a vorera de mar. En altres casos, es podria tractar d’indrets on es concentren col·lectius que es troben en una situació socioeconòmica desfavorida per motius laborals o d’un altre tipus. En el cas de Menorca, el risc es concentra al nord i al centre de l’illa, mentre que a les Pitiüses es pot observar una major dispersió de la predisposició.

Més enllà de l’aspecte censal, Antoni Colom destaca un altre resultat, aquest inesperat i preocupant, i és que la incidència de l’obesitat és molt superior entre la població observada més jove (de dos a tres anys) i la població infantil (de vuit a nou anys d’edat) que no entre la població adolescent (14-15 anys d’edat). “El pic més gran d’obesitat es donava tradicionalment als cinc i sis anys, i ara també passa, però ja hi ha un pic d’obesitat als dos anys. Això no vol dir que en algun moment de la seva vida aquestes persones no deixin de ser obeses, però una vegada ja has tingut obesitat o sobrepès és probable que de gran en tornis a tenir”.

Un estudi diferent

Colom ha fet servir les dades del Programa de Salut Infantoadolescent de les Illes Balears (PSIA) que s’aplica als centres de salut d’Atenció Primària i que controla el pes, l’alçada, les vacunacions i altres aspectes dels infants des que neixen fins que fan 15 anys. En concret, les dades que s’han estudiat analitzen tota la població de 2 a 15 anys en el període comprès entre 2019 i 2022. “Hem aprofitat una iniciativa posada en marxa en el marc de la covid a l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (Idisba) que permetia accedir a informació sanitària anonimitzada, de manera que sense haver d’identificar les persones es pot saber quants de malalts hi ha en una àrea territorial concreta”. El que s’ha fet, en aquest cas, és agafar les dades de talla i pes del PSIA i vincular-les a les zones residencials.

L’estudi pretén crear un model de risc realista, de manera que quan hi ha zones on el nombre d’individus és massa petit, com Escorca i d’altres, on un cas podria donar resultats percentuals irreals, no s’avalua, i per això surt en blanc al mapa.

Per calcular el risc d’obesitat s’ha tingut en compte un punt de tall que pugui suposar un perill per a la salut pública, que és el que es fixa en el darrer Estudi de Prevalença de l’Obesitat Infantil i Juvenil a les Illes Balears (EPOIB), elaborat per la Conselleria de Salut. Aquest treball marca que la incidència de l’obesitat a les Balears és d’un 10% i allò que s’ha calculat és quines zones estan per damunt d’aquest 10% i, per tant, “serien les àrees on s’haurien de dedicar més esforços des de Salut Pública per a prevenció sobre la salut infantil i juvenil”.

Una nina menjant.

Els estudis com el d’EPOIB o el Pasos de la Fundació Gasol, en el qual Colom també ha participat, aporten informacions rellevants sobre els hàbits de consum, l’activitat física o la dieta, però tenen una limitació, que els mateixos experts manifesten, i és que es fan a les escoles i necessiten l’autorització dels pares i dels infants. “Ho veus a ull. Els nins que tenen obesitat i sobrepès no volen participar-hi, no es volen pesar i, per tant, falten dades”. El que aporta l’estudi que avançam és que no depèn d’autoritzacions ni voluntats, parteix de dades públiques de pes i edat preses sobre el territori. “Allò ideal seria poder combinar els dos tipus d’estudis”.

Al final, es tracta de posar eines al servei de les administracions perquè puguin actuar en prevenció. Colom treballa en un visor que ha de facilitar aquesta tasca. “De moment, no tenc pressupost, però la idea és fer un mapa interactiu al qual pugui accedir tothom, de manera que els polítics puguin planificar accions per a aquestes àrees de risc i els ciutadans tinguin eines per fer pressió als responsables de les institucions perquè millorin el barri”, afegeix.

Desigualtat i covid

La gènesi de l’estudi de risc d’obesitat el trobam en el projecte de recerca Geo-covid desenvolupat en el marc de la pandèmia per la Conselleria d’Afers Socials i combinat amb el projecte de l’Idisba d’anonimatització de dades de salut a Palma. El plantejament va ser partir de l’estudi de dades de la història clínica informatitzada, de març de 2020 a març de 2022 , per veure com impactava la pandèmia a diferents àrees de la ciutat, destacant la relació entre les condicions socioeconòmiques i la propagació del virus.

Les conclusions ja avançaven el que ara també s’ha comprovat en el cas de l’obesitat. El nombre d’infectats i de morts per covid va ser més alt a les zones amb unes condicions socioeconòmiques més baixes, cosa que suggeria que factors com la densitat de població, l’accés a recursos sanitaris i les condicions de treball i habitatge poden influir en la propagació del virus. Això implica que les comunitats amb menor poder adquisitiu o més desafiaments socials han experimentat una càrrega més gran de la malaltia.

Mapa de Palma

La revista GeoHealth ha publicat un estudi elaborat per Maurici Ruiz-Pérez, Alexandre Moragues, Joana Maria Seguí -Pons, Josep Muncunill, Albert Pou Goyanes i el mateix Antoni Colom en què es reflexiona sobre aquestes dades apuntant la falta de justícia social que mostren. “És necessari implementar models de planificació territorial multidimensionals per construir una ciutat més resilient i sostenible. S’han de desenvolupar polítiques locals per a la prevenció i la gestió de la pandèmia que garanteixin justícia espacial per als seus habitants”, apunten els autors.

De fet, ja s’estan fent estudis que analitzen els entorns verds de les zones residencials, els tipus d’establiments d’alimentació de cada zona, les dificultats per accedir als serveis bàsics o conceptes com el ‘desert alimentari’ importat dels Estats Units i que es refereix a la impossiblitat d’anar a comprar sense el cotxe. “Impulsar iniciatives de mobilitat activa, que et facin deixar el cotxe, fa que no contaminis tant i milloris la salut. Hem de construir les ciutats pensant que en 15 minuts puguis anar a les teves destinacions habituals”, conclou Colom.

stats