Del tancament de Son Dureta al covid: un quart de segle de sanitat balear
Infraestructures noves, modernització i una crisi sense precedents han marcat un quart de segle de sanitat pública
PalmaEn els darrers 25 anys, la sanitat pública de les Illes Balears ha viscut una transformació profunda marcada per la construcció de nous hospitals, el tancament del vell Son Dureta, la modernització tecnològica i l’impacte brutal de la pandèmia del covid-19. Des de finals dels anys noranta fins avui, el mapa sanitari balear s’ha redibuixat completament i ha configurat el sistema que coneixem ara.
Durant dècades, l’Hospital Son Dureta (inaugurat el 1955 amb el nom de Residencia Sanitaria Virgen de Lluc) fou el centre de referència de tota l’illa. Amb el pas dels anys, però, les seves instal·lacions varen quedar obsoletes i, a principis dels 2000, amb el PP al poder, es va prendre la decisió política d’aixecar un nou hospital de referència, Son Espases, descartant l’acord previ del Pacte de Progrés amb l’executiu estatal per reformar les instal·lacions de l’antic hospital. El procés culminà el gener del 2012, quan es va certificar el tancament definitiu de Son Dureta després del trasllat de tots els serveis a Son Espases.
La dècada dels nous hospitals
L’augment de població a Mallorca i els dèficits de capacitat de Son Dureta obligaren a planificar una nova xarxa hospitalària. Així, a finals dels anys noranta i inicis dels 2000 s’impulsà la descentralització territorial.
L’Hospital de Manacor es va inaugurar l’abril del 1997, després de la pressió ciutadana que reivindicava l’obertura d’un segon hospital a Mallorca. Aquestes mobilitzacions inclouen la històrica manifestació de l’octubre del 1987, en què es varen reunir més d’11.000 persones.
El desembre del 2001, s’inaugurava Son Llàtzer, conegut inicialment com a Palma II, un hospital que la premsa de l’època va qualificar de “pioner a Europa”. Amb la seva posada en marxa, s’hi va implantar un sistema informàtic que connectava tots els departaments del centre hospitalari.
Sis anys després, el febrer del 2007, obria l’Hospital Comarcal d’Inca per reforçar l’atenció sanitària a la Part Forana del nord i centre de Mallorca. El pla sanitari del 1987 ja reivindicava la construcció d’un hospital al Raiguer. Durant aquests 20 anys de trajecte, la ciutadania, encapçalada per la Plataforma Pro-hospital, va alçar la veu repetides vegades perquè aquest projecte esdevingués realitat.
Per la seva banda, Menorca disposa de l’Hospital General Mateu Orfila, construït entre el 2004 i el 2006, que va donar relleu a l’obsolet Hospital Virgen del Toro. A Eivissa, el nou hospital de Can Misses es va posar en funcionament el 2015 i va substituir el vell centre del mateix nom, inaugurat el 1985.
El nou centre de referència
El 10 d’octubre del 2010, l’obra de Son Espases, el projecte més gran de la sanitat balear, es lliurà a l’IB-Salut. Va tenir un cost de 235 milions d’euros i ocupa una superfície aproximadament dues vegades i mitja superior a la de Son Dureta. A partir del novembre començà el trasllat progressiu d’unitats des de Son Dureta, en un procés que s’allargà més d’un any. El nou hospital –amb alta tecnologia, grans blocs quirúrgics i equipament pioner– passà a ser el centre de referència de les Balears i es convertí en la infraestructura sanitària més gran mai construïda a les Illes.
L’adjudicació i la construcció de Son Espases varen ser objecte d’una investigació judicial que acabà amb la condemna del llavors president del Govern, Jaume Matas; la consellera de Sanitat, Aina Castillo; el director general de l’IB-Salut, Sergi Beltran, i el consultor Jesús Peinado. A Matas, se’l va condemnar per prevaricació continuada, inducció al frau a l’Administració i tràfic d’influències. Quan el Tribunal Suprem va ratificar la condemna, va concloure que Matas havia exercit “pressió moral i jeràrquica” sobre Castillo i Beltran amb l’objectiu d’afavorir una empresa concreta.
La pandèmia
A partir de principis del 2020, el covid-19 va sacsejar tota la xarxa sanitària. Els hospitals de les Illes varen reorganitzar plantes senceres i maneres de fer feina per assumir l’allau de pacients covid. La persona que va liderar la gestió de la pandèmia a les Illes, Patricia Gómez, explica a l’ARA Balears que el moment de màxima angoixa va arribar a l’hivern del 2021, amb les UCI plenes a Eivissa i Formentera. Finalment, només se’n va derivar un pacient a Mallorca, però aquell episodi va generar una preocupació extrema.
Gómez recorda també com un dels episodis més durs la mort de persones que varen haver de passar els seus darrers dies totes soles, a més del recompte diari de morts que marcava la gestió. Tot això, afegeix, mentre Salut prenia decisions molt dures amb un fort impacte econòmic, com el tancament d’activitats, amb el convenciment, “compartit amb la presidenta Francina Armengol”, que primer calia salvar vides per després poder recuperar l’economia.
L’etapa postpandèmia
Després de la pandèmia s’ha iniciat una etapa de recuperació i reforç de la xarxa sanitària, però en la qual també s’han fet evidents mancances estructurals, com la falta de professionals i la conseqüent saturació del sistema sanitari, tant públic com privat. El president del Col·legi de Metges, Carles Recasens, també assenyala que “hi ha hagut una pèrdua de salut, no només derivada directament del covid, sinó també relacionada amb la pandèmia de les malalties mentals”.
Segons explica, l’etapa postpandèmia està marcada per “la polarització, l’extremisme i l’augment de la crispació”, una tensió que també es trasllada a les consultes i als serveis d’urgències. Recasens apunta igualment que la irrupció de la intel·ligència artificial ha transformat l’escenari sanitari. “No només per les eines que poden fer servir els metges, sinó perquè moltes vegades la IA pot influir sobre les persones i quan arriben a l’hospital ho fan intoxicades d’informació”, comenta.
En els darrers temps, les xarxes socials també han donat més visibilitat als moviments negacionistes, anticientífics i anticiència. “Encara que són minoritaris, fan molt de renou a les xarxes i posen en risc la salut de la població”, alerta Carles Recasens. Davant aquest fenomen, la comunitat científica només pot respondre amb “l’evidència científica, la raó i el sentit comú”.