T’han dit “molts d’anys” o t’han desitjat “bones panades”?

PalmaQualcú t’ha donat els molts d’anys, ja sigui en Dijous o en Divendres Sant, i has quedat pensatívol, perquè no recordaves que el majors de ca teva es felicitassin per Setmana Santa? Tranquil, això passa a moltes de persones d’una determinada edat, que se sorprenen en veure mostres de celebració entre els joves el mateix dia que mataren el Bon Jesús. La cosa té una explicació senzilla: la progressiva laïcització de la societat de les Balears –i de tot arreu– i la concentració d’activitats d’oci deslligades del sentiment religiós durant aquests dies de vacances. En conseqüència, les transformacions socials també han comportat canvis en el llenguatge.

Dècades enrere hauria estat difícil trobar qualcú que per aquests dies digués “molts d’anys” o “bones festes”. Tothom se n’hauria estranyat, perquè, a diferència de les festes de Nadal, durant la Setmana Santa, les ofertes d’oci estaven restringides. Fins i tot els cines tancaven i els teatres no oferien les seves funcions habituals. La tendència era participar dels oficis religiosos i processons, i afegir-se a les mostres de dol –sinceres o no– per la mort de Jesús. Els “molts d’anys” just es donaven el diumenge de Pasqua, quan el Bon Jesús ja havia ressuscitat. D’un temps ençà, però, s’ha popularitzat una expressió que ha començat a fer fortuna entre persones de generacions diferents. En entorns laborals, escolars o d’amics, per ventura us han dit “bones panades!” en començar les festes. Amb aquesta expressió es desitgen unes bones vacances, alhora que s’exalta la part més cultural, gastronòmica, festiva i vinculada a Mallorca. Perquè fer panades (o menjar-ne) s’ha convertit en motiu de reunió familiar o amical. Hi ha grups d’amics que les fan abans de festes; d’altres, durant els dies considerats sants, i també n’hi ha que en fan durant els dies de pancaritats que venen.

Trempar, omplir, tapar. Allò que compta és trobar un dia per reunir-se, xerrar, riure, pastar, trempar, omplir, tapar, fer pessics o puntes, enfornar i coure, i, si pot ser, que les panades, en ser dins el forn, no es badin i no en surti el suc per defora. De panades, n’hi ha de boniques i curioses, de lletges i esguerrades, de pasta fina o de pasta d’un dit de gruixa, de seques o d’humides, però totes, absolutament totes, fan agrura si se n’abusa. És en aquest context que s’ha fet popular dir l’expressió “que us surtin bones les panades!” o senzillament “bones panades!”.

Fènyer, pastar o amassar.? Són poques les persones que a dia d’avui pastin de manera habitual, però de tant en tant n’hi ha que s’atreveixen a fer un pa, una coca amb verdura o la pasta de les panades. Si antigament es feia servir el verb ‘pastar’ per convertir en pasta la mescla de farina, mostures i aigua, ara són molts els que utilitzen el verb ‘amassar’ per designar aquesta acció. Tant ‘pastar’ com ‘amassar’ són correctes i catalans, però en aquests moments ‘amassar’ arracona ‘pastar’, perquè s’assembla més al castellà amasar. S’ha de dir, però, que encara hi ha un verb més arcaic, ‘fènyer’, que també vol dir pastar, i que ha caigut en desús. Així i tot en algunes cases encara es refereixen a aquella post llarguera i arrodonida en un dels seus caps com a fenyador. De devers un metre de llargària, es posava de través damunt la pastera per fènyer, o pastar, els pans i les coques.

Dues parts de mostura per una d’aigua. Per fer la pasta de les panades hi ha tantes de receptes com cases, però les persones amb experiència en aquest art, quan els demanen la recepta, solen dir que la pasta ha de tenir dues parts de mostura per una d’aigua. I què vol dir això? Idò una mostura és la part greixosa que es mescla amb la farina, és a dir, l’oli i el saïm. En conclusió, posarem un tassó d’oli, un de saïm i un d’aigua. I de farina quanta n’hi hem de posar? Idò, de farina, n’hi has de posar la que es begui!