El Suprem anul·la el toc de queda i la limitació de reunions socials privades a les Balears

PalmaEl Tribunal Suprem ha anul·lat aquest dijous el toc de queda i la limitació de persones en reunions socials privades a Balears, segons ha informat Europa Press. La decisió tomba la resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Balears del 20 de maig, que allargava durant 15 dies més diverses mesures sanitàries amb algunes modificacions respecte de la interlocutòria del passat 7 de maig. El Govern ja ha rebut la notificació oficial del Suprem i l'aplicació de la resolució és immediata, de manera que a partir d'avui ja no hi haurà toc de queda a l'Arxipèlag.

Així, l'alt tribunal dona la raó a la Fiscalia de les Balears, que va interposar un recurs de cassació contra dues de les restriccions que volia mantenir l'Executiu, tal com ho preveu el decret estatal que va entrar en vigor el 9 de maig, amb l'aixecament de l'estat d'alarma. Aquest decret dona la darrera paraula al Tribunal Suprem perquè avali les restriccions que cada comunitat vulgui mantenir més enllà de l'estat d'alarma, en el cas de voler recórrer les decisions dels respectius tribunals superiors autonòmics. Cal recordar que el cap de la Fiscalia de les Balears, Bartomeu Barceló, es va mostrar contrari a mantenir aquestes restriccions des de la primera interlocutòria, però va al·legar que no podia recórrer-la perquè la notificació –del 7 de maig– era anterior, precisament, a l'entrada en vigor del decret que habilitava a fer-ho.

Concretament, el TSJIB va autoritzar el Govern balear a mantenir quatre restriccions en total: el toc de queda, que quedava ajornat a mitjanit; les limitacions en reunions socials i familiars, ampliades fins a vuit persones a exteriors i sis a interiors independentment dels nuclis de convivència; controls d'entrada al territori balear d'altres persones de l'estat i el límit d'aforament del 50% als espais de culte. Igual que en la primera interlocutòria, la resolució incloïa el vot particular de dues magistrades que hi estaven en contra, enfront dels tres que hi estaven a favor.

Ara el Suprem considera que tant la limitació de moviment (toc de queda) com la de reunions socials no són proporcionals, tenint en compte la situació epidemiològica del territori. Segons han informat fonts jurídiques a Europa Press, el Suprem determina que no escau autoritzar aquestes mesures basant-se únicament en principis de prudència. En aquest sentit, entén que les restriccions acordades pel Consell de Govern no queden suficientment justificades.

Llei de pandèmies

Es tracta d'una resposta en una línia similar a la del confinament perimetral per illes a les Canàries de fa dues setmanes, al qual fa referència la interlocutòria d'aquest dijous. El tribunal puntualitza que les mesures del Govern balear posen en joc drets fonamentals com el de reunió, mentre que el de Canàries volia limitar els moviments entre illes, fet que afectava la llibertat de circulació en territori estatal. El Suprem va rebutjar-lo perquè va considerar que l'executiu canari no l'havia argumentat de manera prou clara, fet que també es dona en el cas de l'Arxipèlag balear. Llavors va apuntar que seria "desitjable" una llei de pandèmies que regulàs més bé les condicions en què una comunitat pot aplicar restriccions sanitàries, però també va establir que les actuals lleis sanitàries permeten a les comunitats decretar "limitacions puntuals de llibertat de circulació" sempre que aquesta restricció sigui "imprescindible" per frenar malalties transmissibles i sigui acotada en l'àmbit territorial i temporal en funció del nombre de malalts.

Per això, l'alt tribunal també ha advertit en la interlocutòria d'aquest dijous que mesures com les que proposa el Govern balear incideixen en elements bàsics i això requereix una llei orgànica que els proporcioni la cobertura constitucionalment exigible. L'única norma amb rang de llei orgànica que podria donar cobertura a la restricció de drets fonamentals com aquests és l'article 3 de la Llei Orgànica 3/1986, de salut pública. Si bé no estava pensat per una calamitat de la magnitud de la pandèmia del covid-19, es pot fer servir com a fonament normatiu sempre que "la justificació substantiva de les mesures sanitàries estigui a l'altura de la intensitat i extensió de la restricció de drets fonamentals dels quals es tracti".

No obstant això, la secció quarta de la Sala contenciosa administrativa del Suprem, encarregada de prendre la decisió, conclou que "ni el Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears ni la Sala d'instància [el TSJIB] han justificat que les mesures sanitàries resultin indispensables davant la situació epidemiològica existent aleshores". Els magistrats assenyalen al respecte que la justificació implica que les mesures siguin "indispensables per salvaguardar la salut pública", de manera que no basten "simples consideracions de convivència, prudència o precaució".