Steve Wozniak (Apple) alerta de la "pèrdua de pensament crític" amb la IA

BarcelonaTot i que quan es pensa en Apple inevitablement s'arriba a la figura de Steve Jobs, la gran tecnològica no seria el que és ara sense el seu altre pare, Steve Wozniak (Califòrnia, 1950). És enginyer electrònic, malgrat que ell es defineix com a "inventor", i va marcar un abans i un després en el món de la tecnologia amb el desenvolupament del primer ordinador personal la dècada del 1970. L'Apple I s'acabaria convertint en la primera computadora llançada per la marca de la poma mossegada quan, juntament amb Jobs, van començar a comercialitzar-la el 1977.

"Quan era petit, en el meu temps lliure em dedicava a dibuixar i dissenyar ordinadors, i quan vaig acabar l'institut jo sabia que volia ser enginyer, però el que no sabia era que els enginyers dissenyaven ordinadors, pensava que només feien ràdios i teles; no sabia que la meva passió pels ordinadors em portaria tan lluny", ha explicat Wozniak aquest dimarts en una conferència al Talent Arena organitzat per la Mobile World Capital. "Jo els deia als meus pares que el meu somni era tenir un ordinador; preferia tenir un ordinador que una casa", explica.

Tot i que Wozniak va acabar desvinculant-se d'Apple el 1985 –"Per poder ser una persona normal", segons ha explicat en entrevistes en el passat–, la seva petjada al món tecnològic i de la computació és indiscutible. Després de deixar l'empresa va seguir emprenent i va crear el primer control remot universal programable, aquesta vegada sense Apple darrere, i es va convertir en un filàntrop. "Jo no volia la riquesa, aquest tipus de vida, vaig decidir donar la fortuna a museus, a fundacions... és la meva manera de viure", ha detallat entre aplaudiments del públic.

Un dard a Musk

A Wozniak no li agrada la política. "Jo em deia: mai votaré, no vull saber res de política; jo només volia fer ordinadors i ser un enginyer", explica. Amb aquesta ferma declaració i quan li han preguntat la seva opinió sobre la posició de poder d'Elon Musk al govern de Donald Trump, l'enginyer ha dit que "les competències que calen per a la tecnologia són molt diferents de les que s'han de tenir per a la política". Així, ha sigut taxatiu: "No m'agrada el que està passant".

"Les empreses tecnològiques són enormes, i tenen tants diners que sempre estan involucrades en política", ha dit, i ha insistit que desaprova que tinguin poder als governs. Ha afegit que "de vegades pot tenir sentit portar un govern com una empresa", però que en el cas de Musk no ho veu amb bons ulls.

"Les grans tecnològiques ja són propietàries d'una part de la vida dels seus usuaris a través de les subscripcions", ha recordat, cosa que impedeix que el que les persones compren sigui de la seva propietat. "A mi m'agrada que les meves coses siguin meves. Quan m'agrada una cançó, per exemple, la compro, me la poso en una carpeta meva, l'ordeno com jo vull... No des d'una plataforma d'estríming de la qual me'n poden retirar treure l'accés", ha explicat.

Reticències a la IA

"Els humans tenim sentiments, quan expressem una idea sabem si se'ns posa millor o pitjor. Amb la IA això no hi és: només hi ha una norma, una resposta, i això a mi no m'agrada", ha criticat Wozniak. "M'agrada més compartir, que tothom posi les seves idees en les coses. Si es passen els resultats de la IA com a propis, es perd la capacitat de pensament crític i de decidir les coses per un mateix; és la sortida fàcil", ha dit.

Tot i que ha reconegut que "pot ser de molta ajuda", també considera que la IA té aspectes "terrorífics". "Crec en el concepte de la A [artificial], no tant en la I [intel·ligència]", ha dit. En aquest sentit, considera que si les persones fan servir la IA sense posar-la en dubte "perden l'habilitat del pensament crític", i per això ha demanat que s'interpreti la informació quan es rebi.

"Hi ha alguns problemes amb la IA, com per exemple els deepfakes, i ho hem de tenir present", ha assegurat. Segons Wozniak, "la IA hauria de ser de codi obert; tot hauria de ser de codi obert". També ha defensat que hi hauria d'haver una regulació que obligui les IA a mostrar la font d'on han tret qualsevol frase que mostrin: "Això ajudaria a saber si la informació serveix o no". Amb tot, assegura que encara estem lluny: "Ningú ha sigut capaç de donar a les màquines intel·ligència humana".