Societat

El sense sostre que va robar un veler a Mallorca: "Ho he fet perquè em fiquin a la presó"

L'home i un amic tenen coneixements de navegació i els han deixat en llibertat a l'espera de judici

This browser does not support the video element.

PalmaEl Diumenge de Pasqua, Andreu feia 59 anys i va proposar a Toni, de 65 anys, celebrar l’aniversari. Són amics i viuen a l’aeroport de Palma. A la terminal d'arribades, varen guardar les pertinences que passegen a un carret de la compra, varen anar a la platja més propera (Can Pastilla) i, ja de matinada, varen robar el veler Peregrin Tuk de dotze metres d'eslora i quatre de mànega atracat al Club Marítim de Sant Antoni de la Platja en Can Pastilla. L'endemà, la Guàrdia Civil els va detenir en aigües de l'arxipèlag de Cabrera. Varen quedar lliures, acusats d'un delicte de robatori amb força. Un jutjat de Palma n’assumirà el cas. Però, com varen poder endur-se una embarcació d'un club privat, sortir a alta mar i passar-s'hi la nit navegant? Per què ho varen fer?

Cargando
No hay anuncios

Ens vàrem embravir”

La festa d'aniversari a l'estil Ressaca a Las Vegas comença amb una botella de whisky rescatada de les papereres de l'aeroport. "Ens la vàrem beure i, ja de nit, en veure el vaixell, vàrem dir: 'Per què no ens asseiem a la coberta'. Hi havia unes claus fora. Vàrem entrar-hi sense rompre'n el pany. I ens vàrem embravir", relata Toni a l'ARA Balears. Contradiu la versió de la Guàrdia Civil, qui assegura que varen forçar la porta d'entrada. "No, no vàrem rompre res. Ens hem passat tota la Pasqua sols, sense família i sense un euro. Només vàrem voler evadir-nos. En realitat, jo he fet això per veure si em fiquen a la presó. Ens era igual que ens agafassin", prossegueix l'home que, com el seu amic, va perdre la feina i la llar i ara dorm a l'aeroport.

Cargando
No hay anuncios

No tenien, segons Toni, cap intenció de fugir amb l'embarcació: "Si haguéssim volgut robar el vaixell, ja seríem a l'estret de Gibraltar. Dins no hi havia res. Ens vàrem beure dues botelles més de whisky i dues de ginebra. Vàrem arrencar el vaixell i el vàrem treure del club". Al timó, Toni, gràcies al seu títol de patró de iot. I de segon, Andreu, qui diu ser patró d'embarcacions d'esbarjo. A partir d'aquí, ja en alta mar, tot era eufòria amb càntics i crits com "som els pirates del Carib!" i "això és vida!", segons se sent als vídeos gravats durant la travessia als quals ha tingut accés l'ARA Balears. Llavors, Toni va ensopegar amb una corda, va quedar inconscient a la coberta i Andreu no va saber reaccionar. "Jo som un navegant experimentat. He travessat l'Atlàntic, però el meu amic es va espantar i ja va pensar que no sabia navegar perquè no coneixia la costa. Intentava parlar amb Salvament Marítim, però no sabia com fer-ho i tampoc, on érem", explica.

This browser does not support the video element.

En recuperar Toni la consciència, ja eren "entre el cap de les Salines i la Ràpita". Per evitar que els detinguessin en un port proper ple de gent, varen pensar que el millor era entregar-se. "Per això vàrem tirar la radiobalisa [el protocol de salvament s'activa directament] i els agents tot d'una varen venir". Tot i això, la Guàrdia Civil assegura que el servei marítim del cos de seguretat "va aconseguir localitzar-los i interceptar el vaixell que es trobava en aigües pròximes a l'arxipèlag de Cabrera". Toni diu que la Benemèrita "vol penjar-se una medalla". "Ha de quedar clar que vàrem ser nosaltres qui ens vàrem entregar. Salvament Marítim n'és testimoni. La Guàrdia Civil no hauria tingut ni idea d'on érem si no haguéssim tirat la radiobalisa a la mar", puntualitza. Finalment, els varen detenir al port esportiu de la Ràpita, on es va entregar l'embarcació als propietaris.

Cargando
No hay anuncios

L'aventura havia arribat al seu fi i ja, en tornar a la realitat, els dos homes es penedeixen del robatori. "Va arribar un moment que vàrem dir: 'Ostres, què hem fet? Anem tot d'una a tornar el vaixell'", conta Toni, qui volia una altra resolució del succés: "M'esperava que em duguessin a la presó. A veure si m'hi fiquen. Hi vull anar perquè això no és vida".