Son Bordoy, pendent de desallotjar: "No som pobres, això és ca nostra"

PalmaUn capvespre d’octubre, en començar a fer fosca, la Policia Local es va personar a Son Bordoy, un terreny immens situat al barri del Molinar on viuen aproximadament 200 persones, entre elles algunes amb discapacitat, víctimes de violència de gènere i menors d’edat. “Varen venir dues furgonetes i em vaig espantar. Tot d’una vaig demanar què passava i em varen donar un avís que teníem 10 dies per abandonar el terreny”, conta Paco, un jove de 24 anys, els mateixos que fa que viu allà i que hi està empadronat. Després de tot aquest temps sense tenir “cap problema amb ningú”, segons assegura, ara viu amb la incertesa de no saber què passarà amb ca seva.

El mateix li passa a Ángel Paredes, un home de 67 anys que en arribar a Mallorca, tot just casat, vivia davant la Direcció General de Trànsit en una nau industrial de treballadors. Després va anar a viure a una xabola a primera línia de mar al Molinar, fins que “la senyora Angelines, la mà dreta del llavors batle de Palma, Joan Fageda (PP)”, segons defineix, els va comunicar que podien anar a viure a Son Bordoy. Aquesta cessió d’ús del terreny municipal consta a un document que està en mans de Cort i que, segons afirma Paredes, “no es vol donar als veïns”.

Ho expliquen dins una sala presidida per una xemeneia que crema una soca enorme i encalenteix una rotlada d’una vintena de persones. “No som pobres, ni necessitam res. Això és ca nostra. Està igual que quan vàrem arribar. Només l’hem enrajolada i l’hem pintada. Però de blanc, perquè l’única condició que ens va posar la senyora Angelines va ser que no pintàssim les parets de colors”, diu Natalio, un home de 47 anys i propietari de la casa on es fa la reunió. Ell vivia en una casa prefabricada a la barriada de Les Meravelles, a l’Arenal. Recorda que “la senyora Angelines” els va fer la proposta en veure que, a Palma, els anomenats temporers que arribaven de la Península vivien en cases prefabricades i xaboles repartides en diverses zones de la ciutat.

Tenen un sentiment de pertinença molt fort cap a Son Bordoy, ca seva, i al barri del Molinar. Els nins hi estan escolaritzats, juguen a clubs esportius del barri. Sempre hi han estat integrats, segons diuen. Al sofà hi ha el net de Natalio, de vuit anys, que, sense dir res, afirma amb el cap que al barri té amics i que no se’n vol anar. “Record que, de petit, jugava amb els fills de la policia pel barri. Ens coneixem tots i no tenim cap problema amb ningú”, afirma i després enumera un parell de bars i comerços i en diu el nom dels propietaris per demostrar que és d'aquí. “Les meves dues filles són mallorquines. La pediatra que em va ajudar a mi a tenir-les, anys després, ha fet el mateix amb elles i els meus nets”, diu la dona per reforçar la tesi del seu marit. 

Alguns homes que hi ha a la sala es dediquen a la ferralla –el negoci de “cercar-se la vida”, li diuen–, mentre d’altres el combinen amb oficis de temporada. Algunes d’elles es dediquen a les tasques domèstiques i d’altres, a plataformes de venda en línia, a serveis de neteja a hospitals o a l’hostaleria.

Tots els presents a la sala tenen clar que lluitaran per no deixar ca seva. “Estam oberts a parlar-ne i a arribar a un acord. Ara bé, d’aquí no ens traurà ningú si no ens en donen una solució. Si no, em tancaré amb clau amb els fills i la dona i hauran de tomar les parets per entrar”, adverteix Natalio. “Jo, de les meves quatre fustes, no me’n vull anar”, diu Nazaré, de 28 anys, mare d’un nin de set i una nina de tres, mentre assenyala el sòtil del bany, que està fet de fusta. Tot i això, està perfectament encaixat –s'aprecien els talls d’on comença un llistó i on acaba l’altre–, perquè no hi entra ni una gota d’aigua. No té accés a aigua calenta. Per això, guarda en cubells de plàstic enormes l'aigua que encalenteix amb una resistència de rentadora.

Fins ara, l’única persona que els ha ajudat i que ha parlat amb ells, segons confessen, ha estat la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Ángela Pons. També ha estat “l’única” que els ha ofert alternatives, com per exemple apuntar-se a la llista d’espera per accedir a un habitatge de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI). Cort ha assegurat a l’ARA Balears que Serveis Socials ha oferit la cartera de serveis als residents de Son Bordoy que inclou, en funció de les circumstàncies personals de cada usuari, les ajudes d’habitatge, higiene personal, alimentació i accés a centres d’acollida. També admeten que l’única proposta d’alternativa d'habitatge per als residents l’ha feta la PAH, que va demanar a Cort que, amb els romanents dels pressupostos de 2025, compràs mòduls prefabricats per allotjar-hi les famílies de Son Bordoy i també les gairebé 300 persones que viuen a l’antiga presó de Palma. “Valen entre 3.000 i 8.000 euros cadascun. L’Ajuntament de Palma gasta una doblerada per fer neta la façana de GESA i no en dona ni un per això. Els hauria de caure la cara de vergonya”, considera la portaveu de la PAH.

Els residents de Son Bordoy sempre han agraït que el batle popular els cedís els terrenys per anar-hi, un gest que inclús li varen retornar amb vots que amb els anys, alguns, han derivat a l’extrema dreta. Tot i això, ara són conscients que el govern del PP i Vox és qui els vol treure defora. “No ens ho imaginàvem. Ara no votarem Vox”, diu.

No volen tornar al lloc d’on varen venir. “A Granada no hi ha feina i, a més, els lloguers han pujat”, diu un dels presents. “A Badajoz, igual”, li contesta un altre. A més, tampoc no es neguen a pagar un lloguer. “Sempre que les nostres capacitats econòmiques ens ho permetin. No podem pagar 1.500 euros”, diu Paco. A més, fa referència als nins i a la llibertat que tenen en aquell terreny immens. “Aquí gairebé tots som família. Els més petits surten cada dia a jugar al camp amb els cosins i hi passen molt de gust. Ara són tots a una casa, que juguen. On els ficam si ens treuen d’aquí?”, diu. Per la seva banda, Maria, una dona de 56 anys, fa referència a l’ocupació: “Si ens treuen, hi ha la possibilitat que algú rompi un pany i entri on sigui. Amb infants, què volen que facem, estar davall un pont?”.

Punt de mira

Els plans urbanístics de Son Bordoy no són nous: anys enrere ja es varen aprovar plans parcials i normes que preveien la urbanització de la zona amb una densitat menor, però el projecte s’ha reconfigurat diverses vegades per ajustar-lo a noves normatives i demandes socials. El gran terreny es va posar al punt de mira del Govern i dels promotors amb la coneguda 'llei Carbonero', la normativa de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible del Govern que va impulsar el conseller del PSIB, Jaume Carbonero.

Tot i que ja fa anys que els polítics tenen en compte Son Bordoy com una possibilitat de terreny disponible per urbanitzar, els residents asseguren que, fins ara, mai no se’ls havia notificat que se n’havien d’anar. “Ningú no ens ha dit res mai; a l’octubre va ser el primer pic”, confirma Natalio. Sembla que les intencions polítiques s’han fet realitat i tant l’Ajuntament de Palma com el Govern ja comencen a avançar. Paco recorda com es varen instal·lar els cartells de l’empresa promotora als solars del costat fa gairebé dues setmanes, encara que el desallotjament està paralitzat, segons ha informat l’advocat d’ofici als habitants de Son Bordoy. El marit de Maria recorda que a l’estiu ja hi va veure treballadors amb excavadores “que feien clots per comprovar si hi havia aigua”.

L’Executiu va aprovar el juny de 2025 el projecte d’urbanització de Son Bordoy, que suposarà “la construcció de fins a 750 habitatges, dels quals 150 hauran de ser de protecció pública, 350 de preu taxat i la resta, lliures”, han concretat fonts de Cort. Tot i l’anunci del Consistori, la PAH dubta que aquesta promesa es compleixi i denuncia que “ja hi ha propostes per fer àtics d’un milió d’euros”. Natalio en fa broma i diu: “aquest segur que serà el meu”. Seguidament, assegura que no es tanquen a pagar un lloguer per viure als habitatges de protecció pública que s’hi han de construir.

La Gerència d’Urbanisme de Cort ha aprovat recentment el projecte de vial de connexió amb la futura urbanització que s’ha de fer a Son Bordoy. El projecte municipal “consisteix en el condicionament del camí del Viquet per acollir el trànsit previst per l’augment de població que hi haurà a la zona”, segons han explicat fonts de Cort a l’ARA Balears.

Per ara, el desallotjament està aturat. Tot i això, ells viuen cada dia sense saber si serà el darrer en què ho faran a aquella casa.