Antoni Grau: “La societat està perdent el coneixement i la cultura del peix”

PalmaAntoni Grau és segurament una de les persones que més coneix la pesca a les Balears. Abans de ser director general de Pesca va ser cap de servei de l’àrea durant tres dècades i ha treballat amb tots els governs autonòmics. Quan va acabar la carrera de Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona es va incorporar a l’Administració al laboratori d’Aqüicultura d’Andratx.

Europa no deixa de donar disgustos a la flota de pesca professional illenca, rebaixant hores de feina. En quin moment ens trobam?

— El primer que vull dir és que a les Balears hem fet, en bona part, els deures. D’entrada, perquè s’ha reduït el nombre d’embarcacions i també els dies de sortida. A més, hem treballat models que impliquen augmentar el diàmetre de les malles, i també introduir les portes volades, que minimitzen l’impacte del ròssec, fruit de la darrera proposta que hi havia damunt la taula. El sector ara mateix està obert a implantar-ho tot, perquè els professionals són els primers que són conscients que cal preservar la pesca. I en part ja ho fan. Ara esperam si a finals d’any Europa es pronuncia. No és tan senzill, ja que hi ha una norma aprovada. Fins que el Parlament Europeu no la canviï, anam fent equilibris.

En què es basa el Parlament Europeu per demanar encara més esforços?

— En els indicadors de sis espècies, de les més de cent que es comercialitzen, per exemple, a les Illes. De les sis, cinc estan bé. Només tenim problemes amb el lluç. Per això, demanam que se separi de l’equació. Anem a protegir-lo amb mesures específiques, i no posem els mateixos límits a la resta d’espècies que ara s’estan recuperant. Ara bé, això són les nostres propostes. Insistesc que el més important és que els estats membres es convencin i treballin en una actualització normativa dins del Parlament, que és d’on emanen les lleis.

En tot cas, el ròssec té un impacte i encara hi ha camí per recórrer i reduir el mal que fa a la biodiversitat.

— No ho neg i els pescadors, tampoc. Però vull donar algunes xifres que ens ajudin a veure la realitat. L’any 2016, fa dos dies, hi havia encara 40 barques de bou. Avui, ja no superam les 30. Si anam un poc més endarrere, veurem com hem reduït a la meitat la pressió pesquera. A més, es fa més selectivament, amb més zones on no es pot pescar i amb les mesures que hem començat a implantar. La situació no té res a veure amb la dels anys 60, quan la tecnificació va disparar la pressió sobre el peix. Els que queden avui viuen bé de la seva feina i han descobert que tenir dies lliures és meravellós, cosa que m’alegra molt, perquè sé ben bé l’esforç que suposa anar a la mar.

Us atreviríeu a dir que la flota que hi ha és sostenible per a les Balears?

— Si feim els petits canvis que encara queden per millorar l’eficàcia i no arrossegar tant, ni capturar mides més petites, aquesta flota és perfectament sostenible. Tampoc no podem criminalitzar la pesca professional fins al punt que quedem sense peix als mercats. Una comunitat veïna com Catalunya té 220 barques de bou i el País Valencià, 200. El sector d’aquí ha de millorar coses, però està generalment conscienciat, sobretot els més joves. Hi ha futur, i no els podem tenir tot el temps amb una espasa damunt del cap esperant que arribi alguna norma nova que els compliqui més l’activitat professional. També hem de fer millores en l’àmbit comercial. Hi ha part del peix que es pesca legalment que es perd pel camí. Es ven il·legalment, i això encara ho podem treballar amb el sector.

Una de les reflexions que fan els professionals, en aquest sentit, és que sumen 30 barques regulades mentre que hi ha 40.000 llicències de recreativa que surten a la mar constantment.

— No totes les llicències surten, però és clar que també hi tenen impacte. De tota manera, tenim àrees protegides, normatives de mida per espècie i vedes que també mitiguen l’impacte de la pesca recreativa. Una de les mesures més importants que hem pres aquesta legislatura és la creació del comitè de cogestió, perquè no existia un espai de trobada del sector i l’Administració. Aquí podem detectar problemes, transmetre als pescadors el sentit de les normatives i promoure cada vegada més una pesca responsable. No neg que hi hagi gent imprudent i, fins i tot, furtiva, però la gran majoria es comporta.

Però són 40.000, i sempre són vistos com a vots. Costa molt restringir-ne l’impacte. De vegades, quan la gent surt a pescar raors sembla una carrera fins i tot ridícula.

— Hi ha modes que ho són, i costa de fer-ho entendre. Però no hem de perdre de vista que el sector de la recreativa no treu més de 800 tones de peix a l’any, encara que no és una estimació fàcil. És important que hi hagi gent amb contacte amb la mar, que en conegui el peix, que l’estimi i que vulgui conservar-la. M’atrevesc a dir que aquests 40.000 i les seves famílies mantenen viu el negoci del peix fresc. Perquè saben el valor de cada cosa, i els encanta gaudir-ne.

Una part important de la població, sobretot els joves, no coneix més que quatre espècies.

— Perdem contacte amb el medi natural i hi ha perill d’oblidar el veritable llegat que és la cultura de la mar. Una part considerable de la societat està perdent el coneixement sobre el peix i ho hem de redreçar. Pere Garau és un autèntic reservori de peix i d’activitat de compravenda autèntica, perquè altres mercats s’han turistitzat. Hi ha punts de venda a determinats pobles de costa, però poca cosa. En falten i n’hauríem de promoure més. No té sentit baixar peix a Palma si el pots vendre legalment a la costa. Ara bé, les xifres, de moment, ens diuen que una part del peix que es captura legalment es perd pel camí. Ho hem d’estudiar i millorar.

Com a cap de servei durant el Pacte, vàreu ajudar a impulsar quatre reserves. Ara pinta que al Govern li agrada més reduir-les, com la de Ponent.

— Al final la reducció serà menor, i s’hi inclourà l’illa del Sec, que inicialment havia quedat fora de la cartografia. No és tan mala notícia. A escala autonòmica no crec que es facin més reserves, però l’Estat en farà o augmentarà extensions protegides a les Bledes, Tagomago, els Freus (Formentera) i la de les aigües exteriors de Sóller. Anam avançant, no hi ha dubte.