“Sobrevisc gràcies als ‘tuppers’ que em fa ma mare”

PalmaFeina, feina i un poc d’esbarjo, això és el que faré durant tota aquesta setmana, de dilluns a divendres. De 15 a 17 h feim la segona part de La Gran Vida Estiu. Per tant, el vespre abans ja preparam guions, feim escaletes… Quan fas un programa de ràdio, fas feina durant 24 hores. Sempre estàs pendent de si un col·laborador cau, quines cançons han de sonar i estan disponibles, telèfons de convidats... En aquest món inescrutable del periodisme sempre has d’estar pendent del telèfon, de l’ordinador. Però bé, ja ens agrada, això. Sobrevisc gràcies als tuppers de ma mare. Durant l’hiven m’agrada cuinar, però a l’estiu fa una peresa... Qualsevol cosa em va bé. Crec que la setmana passada vaig menjar ciurons amb trempó tres dies, però m’és igual. I si no tenc tupper, vaig a cercar un panet al bar Savoy, el millor bar del món. Estic ben cuidada, en realitat. 

Com que el programa és al migdia, els matins intent agafar-me’ls amb molta calma. M’aixec a partir de les nou, berén a poc a poc, aprofit per revisar el correu i perfilar algunes coses del programa. La ràdio requereix un ritme frenètic, estàs tot el temps parlant i necessites estar atenta per si alguna cosa falla o canvia, així que val més començar el dia tranquil·lament. 

En acabar el programa, agaf el cotxe i surt de Palma. Me’n vaig cap a Montuïri, Portocolom, la Colònia de Sant Jordi, Betlem… on em vulguin. És vera que som un poc nòmada, durant l’estiu, i les 17 h, que és quan acaba el programa, encara és bona hora per fer alguna cosa. A Palma hi fa una calorada i hi ha una voràgine de turistes i cotxes de la qual només em vull fer enfora. Tot i que em mogui molt, no tenc gaire vida social, i sempre vaig amb el telèfon a la mà. 

Qued amb tres o quatre persones, perquè la situació tampoc no ens permet fer res més. És molt complicat, tenc un grup reduït d’amics. Aquest és un estiu petit i en petit comitè. Aprofit per fer les lectures pendents que tenc. A la Fira del Llibre em vaig trobar en Guillem Frontera i em va dir que li havia d’escriure un correu dient-li que m’havia semblat Sicília sense morts. És un llibre molt entretingut i molt proper a la nostra realitat, salvant sempre totes les distàncies, perquè els mitjans no estan tan coaccionats com fa un temps. I també estic llegint Diaris del Sàhara, de Sanmao. M’he apuntat al club de lectura feminista de la llibreria Drac Màgic, i aquesta és la primera feina. M’està agradant molt. I un dels llibres que he acabat, perquè som una friqui i m’encanta, és el llibre d’exercicis Cuaderno de verano de Blackie Books. 

Ara torn a mirar Los Soprano. La vaig veure fa deu anys. És una meravella. Si estic fent alguna cosa més relaxada em pos una altra sèrie que no necessiti atenció. Em diverteix molt The Durrels, a Filmin. I també estic ultimant la temporada vinent de ràdio de Tèntol, que serà un poc diferent, però no perdrem l’essència.u