Societat 13/04/2022

Sis cossos exhumats a Sant Francesc poden ser víctimes del Penal de Formentera

Memòria Democràtica treballa en una segona fase per localitzar les 58 restes

ARA Balears
3 min
Imatge del cementiri durant les tasques d'exhumació.

PalmaLes tasques d'exhumació del cementeri de Sant Francesc de Formentera per localitzar les restes de les 58 víctimes mortals del Penal de la Savina han finalitzat aquest dimecres, 13 d'abril, després de dues setmanes d'intervenció. En total, s'han trobat 20 sepultures individuals, a sis de les quals hi ha indicis que siguin víctimes del Penal, segons ha explicat la responsable de Aranzadi, Almudena García-Rubio, en una roda de premsa aquest dimecres al Consell de Formentera.

L'equip d'arqueòlegs de la Societat de Ciències Aranzadi ha excavat l'esplanada de terra situada davant la porta principal del cementeri, una zona que correspon a l'espai assenyalat com a possible lloc d'enterrament de les víctimes del Penal de la Savina d'acord amb la documentació de l'època i amb l'estudi de l'historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza per a Atics com a part del segon Pla de fosses del Govern de les Illes Balears.

És en les darreres files de l'esplanada, en concret les files 5 i 6, on s'han localitzat les restes humanes dels sis individus: tots ells homes, enterrats en taüts molt senzills dels quals només queden algunes restes. En un d'aquests enterraments, corresponent a un home jove, s'ha recuperat una medalla de la Verge de la Miraculosa. Exactament igual a la que es va recuperar fa uns mesos a la fossa de Son Coletes, i igual a les trobades al cementeri del Fuerte de San Critsóbal (un cementeri de presos d'un penal franquista a Pamplona), i a la Fossa d'Iragorri, també a Navarra.

A més, un altre dels esquelets trobats presenta signes evidents de tuberculosi, una malaltia molt comuna entre la població reclusa. De fet, de les 58 víctimes mortals del Penal, 18 van morir per tuberculosi, segons certificació facultativa. A més, segons el Registre Civil, només hi ha dues persones que morissin per tuberculosi a Formentera en el període 1940-1942, dues dones.

"Enguany fa 80 anys que els franquistes van tancar el Campament de la Savina. Vuit dècades amb les víctimes abandonades sense làpida al cementeri de Sant Francesc. Ara toca fer la feina que s'hauria d'haver fet abans: continuarem treballant per trobar-les, identificar-les i retornar-les a les seves famílies", ha dit el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado. Per la seva banda, la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, ha destacat "la feina conjunta que es fa entre les administracions i el Fòrum per la Memòria per intentar retornar la dignitat a les víctimes i les seves famílies, malgrat que arribem tard".

El pas següent: les anàlisis de laboratori

Una vegada trobats els cossos, seran els treballs de laboratori —que ja fa el professor de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la universitat del País Basc, Luis Ortega—, els que hauran de determinar si efectivament les restes trobades corresponen a les víctimes del Penal. Serà a través d'una anàlisi dels isòtops d'estronci, que es poden mesurar amb l'esmalt de les dents, i que permetrà confirmar si les restes corresponen a persones no naturals de les Illes Balears i, per tant, distingir entre població local i població reclusa, ja que només dues de les víctimes mortals del Penal de la Savina eren originàries de les Illes Balears.

A l'espera d'aquests resultats, la Vicepresidència de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica ja s'ha posat en contacte amb els governs autonòmics d'Extremadura, Múrcia, d'on eren originàries la majoria de les víctimes, així com amb els governs de les Canàries, el País Valencià, Catalunya i Madrid, lloc de procedència per poder iniciar com més aviat millor les tasques de recollida d'ADN de les famílies en cas d'obtenir resultats positius.

Així mateix, Memòria Democràtica treballa en la proposta d'una segona fase d'exhumació del cementeri de Sant Francesc, que haurà de ser aprovada per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears. Permetria excavar la zona final de l'esplanada per finalitzar la cerca de les víctimes, perquè tot apunta que és en aquesta àrea on van poder ser enterrats els morts en el Penal, mentre que la zona de l'entrada hauria estat reservada per als enterraments ordinaris.

stats