PalmaLa simplificació administrativa no es nota. Almenys, no prou. Les empreses, els pagesos i els autònoms parteixen d’un sistema tan farragós, amb tants de tràmits acumulats, administracions que no sempre comparteixen informació i procediments que es dupliquen, que les mesures impulsades els darrers anys pel Govern són, per a bona part dels sectors consultats, una gota d’aigua dissolta dins una mar burocràtica construïda durant 40 anys. No neguen que s’hagin fet passes. El que qüestionen és que hagin aconseguit canviar substancialment la relació quotidiana entre els administrats i l’Administració.
I això malgrat que la simplificació ha estat una de les banderes de la legislatura. La Llei de simplificació administrativa modificava desenes de disposicions de sectors molt diferents i incorporava des de canvis en procediments administratius fins a urbanisme, agricultura i medi ambient.
El president de PIMEM, Jordi Mora, recorda que la norma “estava barrejada també amb altres temes ambientals” i la defineix gràficament com “un poti-poti”. Entre les mesures que es varen tramitar sota el paraigua de la simplificació n’hi havia una que sí que ha tingut conseqüències molt concretes sobre el territori: la creació d’un procediment extraordinari per legalitzar edificacions, construccions i usos en sòl rústic fora d’ordenació quan ja no es pot exigir el restabliment de la legalitat urbanística. La llei estableix un termini de tres anys per acollir-s’hi i el Consell de Mallorca va activar formalment el procediment el febrer del 2025. Aquesta mesura sí que ha estat un èxit, però els consultats i els especialistes en tramitació administrativa coincideixen en el fet que això no té res a veure amb la simplificació:“Era un compromís polític que segurament donarà molts vots, però res té a veure amb el fet de simplificar el caos administratiu que patim”, afirma Carmen, una tècnica de l’Administració que demana ocultar el llinatge, ja que treballa directament en la matèria. “S’han fet passes, però és impossible arreglar això amb una norma. Calen anys i un canvi molt més profund si volem resultats”, etziba.
Quan es passa de la norma al dia a dia de les empreses, la valoració tampoc és entusiasta. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca assegura que la simplificació continua essent una de les principals reclamacions del sector perquè “no s’ha produït cap avenç substancial que contribueixi a reduir les càrregues que suporten les empreses”.
La patronal hotelera reclama frenar la “sobreregulació”, però sobretot insisteix en una qüestió que es repeteix en totes les converses mantingudes per l’ARA Balears: que l’Administració deixi de reclamar al ciutadà i a l’empresa informació que una altra –fins i tot el mateix departament– ja té. De fet, els hotelers reclamen una vertadera finestreta única i més cooperació interna entre organismes.
Segons Miquel Àngel Benito, soci de Tot Herba i membre del Comitè Executiu de PIMEM –en representació del sector industrial–, simplificar tampoc no significa deixar de controlar. “Abordar una simplificació administrativa real sense perdre el control exigeix passar d’un model basat en la desconfiança i el tràmit a un de basat en la gestió de riscos i la tecnologia. L’objectiu no és eliminar la supervisió, sinó fer-la intel·ligent”, defensa.
La seva recepta implica més interoperabilitat entre administracions. És a dir, que “puguin creuar dades i no fer-te anar a diferents llocs a acreditar coses que ja tenen internament”, controls a posteriori en els procediments en què sigui possible, inspeccions orientades segons el risc i sancions efectives en cas d’incompliment. També hi afegeix un principi que considera essencial per a les petites empreses: la proporcionalitat. “No es pot demanar el mateix a un petit comerç que a una gran superfície”, afegeix Benito.
Dues inspeccions per comptar cabres
El coordinador d’Unió de Pagesos (UP), Joan Gaià, aporta un exemple que mostra fins a quin punt aquest principi encara falla. Aquest estiu, explica, els veterinaris varen anar a la seva explotació de cabres per fer-hi les proves anuals de tuberculosi. Durant la inspecció varen identificar els animals mitjançant els xips i la informació va quedar registrada per la mateixa Administració.
Cinc dies després, Gaià va rebre una telefonada: havien de tornar a la finca per fer una inspecció vinculada a la PAC i tornar a comptar els animals. “Els vaig dir: ‘Han vingut fa cinc dies, un funcionari ha fet el control, ha fet la lectura dels xips i teniu aquesta informació dins la Conselleria’”, relata. No va servir. Gaià assegura que fins i tot va traslladar la situació a responsables d’Agricultura i del Fogaiba, que varen entendre el problema i varen intentar evitar la duplicitat.
“En deu dies varen venir a fer una cosa que ja teníem feta dins un ordinador, que havia fet un funcionari i que era totalment vàlida”, lamenta. I contraposa el cost administratiu de la inspecció amb l’import de l’ajuda que justificava aquell control: uns 500 euros vinculats a pràctiques ambientals, segons explica.
“Perdre un dematí i tenir aquests maldecaps no em compensa”, afirma. “No, evidentment”, respon quan se li demana si els pagesos han notat la simplificació.
PIMEM introdueix un matís respecte de la crítica contundent dels hotelers i dels pagesos. Jordi Mora considera que la Llei de simplificació va en la bona direcció. “El que va sortir ens va semblar bé”, diu. La patronal fins i tot va valorar públicament de manera positiva aquella primera passa. Però hi afegeix immediatament una segona part: “Encara calia fer molt més”.
Mora recorda que, abans de les eleccions del 2023, Marga Prohens es va comprometre davant PIMEM a impulsar una política continuada de simplificació. La candidata del PP va anunciar en campanya una llei òmnibus per reduir el que definia com una “teranyina” o “embull” legislatiu i agilitar els tràmits. Segons Mora, la promesa que se’ls va traslladar era avançar amb una llei de simplificació cada any. “La simplificació administrativa és un camí que no s’acaba mai, que s’ha de treballar constantment. Amb una llei no ho fas tot de cop”, afirma.
L’Executiu defensa que la simplificació sí que està avançant i en posa damunt la taula dades concretes. Una de les seves principals apostes és l’automatització de tasques repetitives mitjançant robots informàtics. Entre juliol del 2024 i juny del 2026, segons el Govern, aquests sistemes varen analitzar 432.440 expedients i 70.674 documents en 16 procediments relacionats amb àrees com l’agricultura, l’habitatge i els serveis socials. L’Executiu calcula que això equival a més de 45.500 hores de feina administrativa.
També reivindica mesures com el pagament de tributs mitjançant Bizum, la tramitació automatitzada d’ajudes d’autoconsum, la possibilitat d’evitar determinades valoracions duplicades en dependència i discapacitat i la integració de dades sanitàries entre residències i el servei de Salut.
El Govern prepara una nova extensió de les declaracions responsables, una figura que permet iniciar determinades activitats sense haver d’esperar una autorització administrativa, encara que l’Administració mantingui la capacitat d’inspecció posterior. El debat no és tant si s’han fet coses com què ha canviat realment per a la persona que espera a l’altre costat del procediment. Però empreses i pagesos plantegen una altra pregunta: si després un departament continua demanant una documentació que un altre ja té, o dos funcionaris han de comprovar amb dies de diferència els mateixos animals, qui ha notat la simplificació?
La tècnica de l’Administració consultada respon: “Hem arribat al ridícul que l’Administració que gestiona un tribut et demana que declaris que n’estàs al corrent”. És a dir, “l’Administració s’estima més que tu diguis amb una declaració que és un simple paper que estàs al corrent, que no mirar realment si hi estàs. Són molts d’anys de mals vicis i no sempre voluntat de servei públic. Costarà molt canviar això”, sentencia aquesta treballadora.
El rècord de l’absurd: 30.000 tipologies de tràmits
Els ciutadans de les Illes –i els de la resta de l’Estat– poden triar entre 30.000 tipologies diferents de tràmits, en funció de les seves necessitats. Una aberració en la qual coincideixen tots els experts, i en la qual el Govern treballa per intentar simplificar la realitat de nou. Les dades les aporta el Col·legi de Gestors Administratius, que confirma la necessitat d’una revisió “molt més profunda de la realitat, perquè si no es fa, les reformes no tindran pràcticament cap incidència”, segons adverteix el seu president, Miguel Ángel García. En la seva opinió, “hi ha tal quantitat de realitats, d’opcions i de models, que primer és imprescindible agafar cadascun dels tràmits, veure a què respon, si està justificat, o si es pot eliminar, perquè amb una simple comprovació automàtica l’Administració ja té la informació que actualment reclama”, afirma.
Però insisteix que “si no es fa des d’una visió transversal, al final l’únic que s’aconsegueixen són detalls aïllats, i no atacam el problema que, per descomptat, és gegantí”, conclou.
En aquest sentit, el Col·legi de Gestors Administratius s’ha ofert al Govern i ja treballa “amb l’equip del conseller Antoni Costa, perquè els nostres serveis no tenen gens d’interès sectorial, nosaltres som purament gestors i ens hi trobam cada dia”.
El Govern ha explicat a l’ARABalears que la col·laboració social administrativa, que és el concepte que s’estudia, “és una fórmula que pretén estendre a la resta de l’Administració el model de les entitats col·laboradores urbanístiques, empreses que fan una part de la tramitació en aquesta matèria per reduir la càrrega damunt els funcionaris”.
Miguel Ángel García considera que “seria una gran aposta”. “Els gestors administratius coneixem els procediments i podem assumir part del camí d’una tramitació, complimentar-la i després lliurar-la a l’Administració. A més, el grau d’error seria mínim. Ja ho feim amb la Direcció General de Trànsit, amb els canvis de propietari d’un vehicle, i funciona perfectament”, assegura García.