El setembre posa contra les cordes la conciliació de les famílies: “I jo què faig amb els nins?”

PalmaA les Balears, l’estiu és la temporada de més feina per a moltes famílies i, alhora, el període de vacances més llarg per als infants. És una contradicció que cada any obliga milers de pares i mares a fer malabars per poder anar a la feina mentre els seus fills encara no han tornat a les aules. El problema es fa especialment evident al setembre, quan les escoles d’estiu comencen a tancar, però l’escola ordinària encara no ha començat. Durant aquests dies, les famílies han de recórrer a familiars, activitats privades i solucions improvisades per cobrir un buit que, segons la Federació de Famílies de Mallorca (FAPA), continua sense una resposta estable.

“Les necessitats i les condicions laborals de les Balears són diverses”, explica Miquel Àngel Guerrero, director de l’Oficina Tècnica de FAPA. “Tenim moltes famílies que fan feina durant l’estiu i aquesta gent no té vacances fins a finals d’octubre”. La realitat laboral de les Illes fa que moltes famílies no puguin fer coincidir les seves vacances amb les dels fills. “El setembre, la gent que ha pogut tenir vacances a l’agost és el percentatge majoritari. Però hi ha un gran volum de famílies que fan feina durant l’agost i el setembre”, assenyala.

Les veus del problema

Natalia és una d’aquestes mares que durant l’estiu ha d’anar encaixant els horaris laborals amb els dels seus fills. Quan pot, recorre a activitats i escoles d’estiu; quan no, a la família. “El problema és que jo no puc fer vacances tres mesos. Els meus fills sí que les tenen, però jo he de continuar treballant. Cada setmana he de mirar qui els pot tenir, quins dies hi ha escola d’estiu i què puc pagar”, explica. Per a ella, el pitjor moment arriba ara, el setembre. “A l’agost encara tens més opcions, però arriba un moment que l’escola d’estiu s’acaba i l’escola encara no ha començat. I jo què faig amb els nins? No puc deixar de fer feina”, lamenta.

La situació obliga moltes persones a recórrer a la xarxa familiar. “Acabes demanant favors. A la mare, als padrins, a qui sigui. I ho fas perquè no tens una altra alternativa. Però no pots estar cada any demanant a una altra persona que es quedi els teus fills perquè tu has d’anar a treballar”, relata Natalia. El seu cas exemplifica, segons FAPA, una situació que no es pot resoldre únicament amb mesures puntuals. “Fins ara, es parla molt de conciliació, però encara no hem trobat un pla real per part de l'Administració”, critica Guerrero.

Les escoles d’estiu són una de les principals alternatives durant les vacances, però no cobreixen sempre tot el període. “Les escoles d’estiu, quan n’hi ha, obren fins abans de començar les classes, però ens trobam amb moltes altres escoles que només obren fins a finals d’agost”, explica Guerrero. El problema és que, quan aquestes activitats acaben, encara queden dies de vacances escolars. “No hi ha cap altra alternativa gratuïta per tenir els infants atesos durant aquest període”, alerta.

La manca d’alternatives fa que els padrins acabin convertint-se en una peça fonamental de la conciliació. Maria Luisa és padrina i aquest estiu ha hagut d’assumir la cura dels nets de 7 i 4 anys perquè els pares poguessin treballar. "Ho faig perquè són els meus nets i perquè, si no els puc ajudar jo, no sé què farien. Però també tenc la meva vida. No és que estigui de vacances i no tingui res més a fer”, explica. Durant aquestes setmanes, ha hagut d’establir els horaris al voltant dels nets. “Hi ha dies que m’he d’organitzar perquè els he de tenir tot el matí, anar-los a cercar, donar-los dinar i estar amb ells fins que arriben els seus pares. I ho faig encantada, però arriba un moment que també cansa".

Maria Luisa entén que els seus fills necessitin ajuda, però considera que els padrins no poden convertir-se en el principal mecanisme de conciliació. “Els fills compten amb els padrins perquè saben que hi serem. Però nosaltres també ens feim grans. I no sempre podem estar disponibles”. Guerrero coincideix amb aquesta idea. “La solució ideal és que els infants puguin estar amb els pares o amb la família. Si pot haver-hi padrins, d’acord, però no pot ser la solució”. I afegeix: “No podem comptar amb això, perquè els padrins cada vegada estan més explotats”.

A més, la xarxa familiar no és igual per a tothom. Hi ha famílies que tenen els padrins a prop i disponibles i altres que no tenen cap familiar que pugui assumir les cures. “Les unitats familiars són molt diverses i hi ha padrins grans, i altres que fan feina”, recorda Guerrero. “La xarxa social i familiar cobreix necessitats, però malauradament a moltes ciutats no existeix i els infants queden amb atenció deficitària".

Sense xarxa

Aquesta desigualtat també té una dimensió econòmica. Quan una família no disposa de padrins o d’altres familiars, les alternatives passen sovint per pagar una escola d’estiu, un casal, activitats o una persona que tingui cura dels infants. La conciliació acaba depenent, per tant, no només de l’horari laboral, sinó també de la capacitat econòmica de cada casa.

Guerrero critica que bona part de les solucions actuals depenen d’ajuts i de l’oferta privada. “Les administracions no han posat mecanismes ni espais, sinó que treuen subvencions puntuals perquè es facin escoles d’estiu. Segons explica, quan la gestió queda en mans d’empreses i entitats sense una coordinació municipal, l’oferta pot desaparèixer precisament quan encara és necessària. “Si el plantejament delega en empreses privades o ONG, fan una funció molt local. Si, per exemple, a un municipi hi ha quatre escoles d’estiu i a mitjan setembre només en queden dues, serà rendible, però si cada escola d’estiu va a la seva sense gestió municipal que coordini... clar que no els surt a compte”.

Una de les alternatives que FAPA considera que es podrien aprofitar són les infraestructures educatives, infrautilitzades fora de l’horari lectiu. “Els Patis Oberts són una opció per a les horabaixes, però tenim els matins en blanc i les escoles infrautilitzades”, assenyala. Aquesta situació es fa especialment evident al setembre, quan els docents ja s’han reincorporat als centres però els alumnes encara no han començat el curs. “Hi ha escoles que posen pegues i són reticents que hi hagi escoles d’estiu fent feina al mateix espai que els docents”, assegura Guerrero.

Daltabaix familiar

El resultat és un model de conciliació que sovint es construeix a partir de solucions individuals: pares que es reparteixen els torns, vacances que s’avancen o s’endarrereixen, padrins que assumeixen els nets, famílies que paguen serveis privats i infants que van passant d’un recurs a un altre fins que arriba el primer dia de classe. La solució, però, no és avançar l'inici del curs escolar. Natalia ho resumeix des de la perspectiva d’una mare que cada estiu ha de tornar a començar de zero: “Només deman que hi hagi una opció. Que no hagi de començar cada setembre pensant a qui puc demanar un favor o quants doblers em costarà tenir els meus fills atesos”, diu. Maria Luisa ho veu des de l’altra banda de la cadena de cures: “Ajudaré els meus fills sempre que pugui, però els padrins no podem ser la solució a un problema que és de totes les famílies i de la societat en general, amb uns horaris laborals que fan que molts pares ni tan sols puguin veure els seus fills desperts", lamenta.

La qüestió, per a FAPA, és que la conciliació no pot dependre de si una família té padrins disponibles, pot pagar una escola d’estiu o viu en un municipi que ha aconseguit mantenir una oferta de serveis fins a la tornada a les aules. “Fins ara, es parla molt de conciliació, però encara no hem trobat un pla real i el Govern ho confia tot a donar subvencions per muntar escoles d'estiu”, insisteix Guerrero. El setembre tornarà a demostrar-ho: mentre molts adults fan feina, els infants encara són de vacances. Les vacances escolars acaben, sí, però la necessitat de cuidar els menors no s’atura.