Si sents renillar
Han heretat els gossos la capacitat d’aprendre els uns dels altres?
Se suposa que l’evolució hauria d’haver afavorit la transferència d’habilitats de pares a fills. Si els fills són molt dependents i passen molt de temps amb els pares la probabilitat que això passi augmenta. En animals socials també pot ser molt beneficiós aprendre coses noves d’altres. Però ¿han heretat els gossos la capacitat d’aprendre els uns dels altres? És complicat abordar un tema tan complex en tan poques línies.
Moltes persones que conviuen amb un gos em comenten entusiasmades diferents casos en què el gos, segons ells, ha imitat les accions d’un altre. Alguns em comenten que el seu cadell va aprendre a nedar en veure que el gos del amics es ficava a l’aigua. D’altres m’expliquen que un dia que estaven cavant al jardí el seu gos també va començar a furgar el terra. Uns altres em van explicar que tenien dos gossos i, en veure que un s’escapava de la tanca per un forat, l’altre el va copiar. Aquest mateix, que és més jove, va aprendre a pujar al maleter en veure que l’altre també ho feia. No es pot considerar que totes aquestes conductes siguin una imitació genuïna quan se’ls aplica la navalla d’Occam. La navalla d’Occam no és en absolut un principi infal·lible però moltes vegades funciona. Vindria a dir el següent: “Entre dues possibles explicacions a un determinat fenomen és més probable que l’explicació més simple sigui la certa”. Però en una secció dedicada als animals animats és més adequat expressar-ho de la següent manera: “Quan sentis renillar, pensa en cavalls, no en zebres”. La conducta en els casos anteriors es pot explicar d’altres maneres més simples que no requereixen la capacitat d’imitació. Per exemple, en el cas del gos que s’ha escapat pel forat en veure fer-ho a l’altre. És possible que el simple fet de veure que l’altre s’acostava al forat hagués atret la atenció de l’observador cap a la zona, la qual cosa podria haver facilitat que acabés trobant la solució per ell mateix.
L’autèntica imitació exigeix no limitar-se a observar el que estan fent els altres, ni a saber veure els mitjans que porten a un fi, sinó que consisteix a adonar-se que un pot fer les mateixes accions que la resta per al seu propi ús. Hi ha científics que neguen rotundament que el gos pugui imitar. Malgrat tot, s’ha publicat un estudi molt polèmic, que fins ara no s’ha pogut tornar a reproduir, que sembla que demostra que són capaços de fer imitacions. A més, aquestes són selectives i racionals tal com ho són les dels nens. Quan un nen veu un adult que prem l’interruptor de la llum amb el cap, els nens fan el mateix. Però quan veuen que l’adult té les mans ocupades i l’adult prem l’interruptor amb el cap, ells ho fan amb la mà. Copien l’acció selectivament en funció del que els sembla més lògic, dedueixen que l’adult no utilitza la mà perquè no pot. Es va fer un experiment semblant en gossos, es va ensinistrar un gos perquè fes de model davant d’altres gossos. Havia de pressionar amb la pota una barra que penjava d’una corda per fer que caigués menjar. Quan els gossos ho van veure, ho van imitar fidelment encara que per a ells els hagués sigut molt més còmode fer servir la boca. La boca per a ells és sempre la primera opció. Però si el model tenia una pilota a la boca i utilitzava la pota per pressionar la barra, els gossos tenien més tendència a utilitzar la boca.
En humans aquesta capacitat emergeix als 14 mesos. De fet, som uns copiadors consumats. El problema és que copiem tan i tan bé que de vegades també copiem els errors.
El consell: Compte durant les vacances
Els grans daltabaixos solen tenir lloc tornant de vacances o després de períodes d’atur o de baixa laboral. El gos ha passat d’una situació a una altra de molt millor, estar les 24 h del dia amb els seus. És el somni de tot gos. Però quan es restableix la rutina anterior, menys favorable, alguns gossos tenen molts problemes per adaptar-s’hi i es passen l’estona que estan sols bordant, destrossant coses, etc. Per evitar-ho cal tenir en compte que, malgrat que puguem estar tota l’estona amb ell, convé deixar-lo sol de tant en tant. No cal reproduir exactament la rutina habitual. El primer dia en què es recupera la normalitat incrementarem l’exercici.