La sentència del Faisán sosté que els policies volien blindar la pau

Madrid.Un any i mig de presó per a un dels dos policies condemnats per revelació de secrets. A això va quedar reduït ahir el cas Faisán, arma llancívola del PP durant la primera legislatura de Zapatero, quan els populars omplien el centre de Madrid de banderes d'Espanya clamant per la " traïció a les víctimes" que suposava el diàleg amb ETA. L'Audiència Nacional considera provat que hi va haver una xivatada a una xarxa de cobrament de l'impost revolucionari i n'assenyala com a autors el comissari Enrique Pamiés i l'inspector José María Ballesteros, però afegeix que si ho van fer va ser per "no entorpir el procés que estava en marxa per al cessament de l'activitat d'ETA".

La decisió es gira així contra el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres -Dulce, i contra el PP, que integrava l'acusació popular. Torres -Dulce havia ordenat a la Fiscalia de l'Audiència Nacional que acusés els policies de col·laboració amb organització terrorista, i no només de revelació de secrets. Els fiscals creien, per contra, que tot i el mòbil polític no es podia acusar uns policies de col·laborar amb una organització armada sense compartir objectius. La sentència d'ahir els dóna la raó.

Recusos al Suprem

Al PP i a la resta de l'acusació popular -Dignidad y Justicia i l'AVT- el tribunal s'hi refereix quan, en abordar el pagament de costos, diu que els acusats no els pagaran la quarta part corresponent perquè l'actuació de les dues associacions i el partit de Mariano Rajoy "no ha estat determinant" en el procés. Ahir el govern espanyol es va limitar a dir que acatava la sentència i el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va precisar que no es prendrà cap mesura contra els policies fins que no sigui ferma. Les defenses han anunciat que recorreran la sentència al Tribunal Suprem. I és que l'any i mig de condemna no els suposaria ingressar a la presó perquè no tenen antecedents, però si l'alt tribunal confirma la sentència els acusats s'arrisquen a perdre per sempre la condició de policies.

Des del PP només va fer declaracions el número tres al Congrés, Rafael Hernando, que va indicar que la sentència queda "coixa" perquè no assenyala qui va ordenar la xivatada. Hernando també va assenyalar Alfredo Pérez Rubalcaba, que aleshores feia un mes i mig que era ministre de l'Interior. El líder del PSOE, preguntat per la decisió set hores després que es publiqués, va evitar fer cap comentari perquè, segons va dir, no havia tingut temps de llegir-la. La líder d'UPyD, Rosa Díez, va alinear-se amb les acusacions assegurant que la sentència és "una injustícia i una falta de respecte a les víctimes" d'ETA .

El 4 de maig del 2006 un home es va acostar a Joseba Elosua, propietari del bar Faisán, a Irun, i li va donar un telèfon. Segons va explicar Elosua al seu gendre -i ho va gravar la policia- va ser un " txakurra " ( gos en èuscar i denominació usada per referir-se als policies) qui va alertar-lo que serien detinguts si recollien a la frontera 54.000 euros de l'impost revolucionari. En l'operació havia de ser arrestat el ja traspassat Gorka Aguirre, històric del PNB i encarregat de les relacions amb la banda. La sentència creu provat que la trucada la va fer Pamiés i que Ballesteros li va donar el telèfon a Elosua, tot i que no hi ha gravació. Els jutges no fan cap menció a si algú els va donar l'ordre. Fonts jurídiques apuntaven ahir que la sentència obre la porta a l'absolució dels policies pel TS.