S’enfonsa un 42% la renovació de les targetes sanitàries

BarcelonaLes targetes sanitàries són la porta d’accés al sistema sanitari i, tradicionalment, el Servei Català de la Salut (CatSalut) n’ha distribuït prop de 700.000 exemplars a l’any. La renovació era automàtica en cas que el ciutadà ho sol·licités, sense cap cost, fins que l’acord pressupostari de CiU i ERC per al 2014 va crear una nova taxa que va començar a cobrar-se l’1 de març de l’any passat.

Des de llavors, i després que el Parlament restringís una mica més els criteris que s’havien fixat en un principi per cobrar-la, cada ciutadà que vulgui renovar una targeta perduda, deteriorada o robada ha de pagar 7 euros. Les renovacions a iniciativa de l’administració estan exemptes del pagament, així com aquells casos en què es tracti de la primera targeta -noves incorporacions al sistema-, canvis en les condicions del titular -sobretot immigrants que passen del nivell 1 de cobertura al 2 en complir més d’un any d’empadronament, una mesura que va prendre la Generalitat per atendre aquestes persones quan el govern espanyol va decidir excloure-les de l’atenció l’any 2012- i també les modificacions obligades per errors en les dades personals que calgui corregir. A més a més, els nous models creats en els últims anys en Braille per a persones cegues i la targeta Cuida’m per a pacients especialment fràgils també estan exemptes del pagament.

Poca recaptació

En implantar-se la taxa, la Generalitat va calcular que ingressaria uns 2,8 milions d’euros a l’any. El càlcul es basava en el fet que l’any anterior s’havien emès 677.000 targetes i unes 400.000 complien els criteris per fer el pagament. La realitat, però, és que durant els nou mesos en què ha estat en vigor la taxa ha recaptat només 644.000 euros.

El gerent d’Atenció Ciutadana del CatSalut, Joan Lluís Piqué, justifica aquest descens perquè la previsió inicial es va fer abans que s’aprovessin els nous criteris d’exempció, i per tant quan els canvis de nivell en la cobertura sanitària també s’havien de pagar, una mesura que hauria perjudicat principalment els immigrants. Piqué defensa que la taxa, en qualsevol cas, ha tingut un “efecte dissuasiu clar”. L’any passat, de fet, se’n van renovar 392.000, un 42% menys que un any abans. D’entre aquestes, 101.500 eren primeres targetes -unes xifres que es mantenen estables-, 93.500 estaven exemptes de pagar la taxa, 105.000 es van renovar els mesos de gener i febrer, és a dir, abans que entrés en vigor la mesura, i per tant només 92.000 van generar un pagament. Així doncs, el descens en el nombre de targetes emeses seria encara superior si es descomptessin els dos primers mesos de l’any i arribaria a ser d’entre el 50% i el 60%, reconeix Piqué. El CatSalut treballa amb la previsió que aquest any el nombre d’emissions creixi i superi el mig milió. Al voltant de 400.000 no pagaran la taxa i sí que l’haurien de fer efectiva unes 125.000, diu el gerent d’Atenció Ciutadana.

Pagar per renovar la targeta no va ser una idea sorgida de Catalunya, que en matèria de taxes sanitàries va apostar des del principi per l’euro per recepta, posteriorment tombat pel Tribunal Constitucional (TC) a instàncies del govern espanyol. Al llarg de l’any 2012 el País Valencià, les Balears, Galícia i la Comunitat de Madrid, per aquest ordre, van instaurar mesures similars. Uns 3 euros en el cas de València, 10 en les altres tres comunitats. De fet, en totes es va plantejar com una mesura per compensar els costos d’emissió de les targetes i, excepte les Balears, els criteris per cobrar-la van ser també que s’hagi perdut, que estigui trencada o que hagi sigut robada.

Nou contracte públic

Quant costa fabricar una targeta sanitària? En el cas de Catalunya, segons el nou contracte públic que el Govern va adjudicar el novembre de l’any passat, 0,31 euros, amb l’IVA inclòs.L’adjudicació, que va guanyar Grama Formularios SA, estimava el valor del contracte al voltant dels 315.000 euros a l’any, és a dir, preveia que es fabricarien un milió de documents, molt lluny de la xifra actual. Sobre aquesta qüestió, Piqué assegura que el contracte ja preveia la distribució d’un nombre inferior de targetes i, sobre el diferencial del cost -la Generalitat paga 0,31 euros pel plàstic però després en cobra 7-, ho argumenta perquè el primer preu només inclou la impressió física i el segon també compta els costos d’enviament, manipulació i recursos humans. Sense saber encara com evolucionarà la nova taxa, una cosa sí que sembla clara: eliminar-la o abaixar-ne el preu acaba sent més difícil que la seva pròpia instauració.