El sector primari: entre l’abandonament i la reinvenció

PalmaA principis del segle XXI, el camp de les Balears encara arrossegava les conseqüències de l’èxode rural que va patir principalment a la segona meitat del segle XX. L’expansió del turisme de masses va reclutar molts de treballadors del sector primari. A més de la pèrdua de mà d’obra, durant el primer quart de segle els pagesos han hagut de fer front a la crisi del model agrari tradicional, a la desigualtat de preus amb la Península, a la pèrdua de sòl rústic i als fenòmens meteorològics adversos, entre altres problemàtiques.

Ara bé, en cert sentit, la societat balear ha guanyat consciència de la importància del sector primari a les Illes, que s’ha hagut de reinventar per sobreviure. Foravila, però, ha sumat normatives, burocràcia i també problemàtiques que l’ofeguen de cada vegada més. “Ens va pitjor que a principis de segle”, resumeix la gerent d’Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA-AIA), Joana Mascaró.

Foravila esdevé un solar

La pèrdua de treballadors al camp va provocar l’abandonament de les terres i també dels monocultius tradicionals. De fet, el 99% d’ametlers de secà que anys enrere produïen l’ametlla de Mallorca ja no existeixen. A principis dels anys 2000 foravila es va començar a percebre socialment com un paisatge i no com a un terreny productiu. “El camp es va convertir en un solar amb l’entrada d’urbanites, especuladors i gent que volia viure a foravila”, especifica el president de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu de Sóller, Miquel Gual.

A més, aquesta problemàtica, iniciada gairebé en els anys 2000, s’ha agreujat amb l’increment de la tolerància de les administracions a l’hora d’autoritzar certs usos que són impropis del rústic. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les Balears han perdut en deu anys (del 2013 al 2023) 28.500 hectàrees de superfície agrària i 1.700 explotacions.

Pel que fa als productes agraris, entre 2015 i 2020 es va reduir la producció de cereals (de 49.341 a 48.937 tones), llegums (de 3.090 a 2.057 tones), tubercles (de 58.284 a 50.858 tones), raïm (de 10.739 a 6.535 tones), cítrics (de 12.540 a 8.860 tones), fruites dolces (de 2.031 a 1.200 tones), fruits secs (de 7.364 a 3.956 tones) i hortalisses (de 54.490 a 38.060 tones).

El sector de la ramaderia no és aliè a aquesta situació de deteriorament. Mascaró apunta que “a Mallorca només queden un 10% de les vaqueries que hi havia devers l’any 2000”. Pel que fa a la producció de llet explica que en el mateix període s’ha passat de produir 40 milions de litres a l’any a set. Tot plegat ha provocat la desaparició de fàbriques de pinsos i d’altres activitats relacionades amb el sector mentre que d’altres tenen un futur incert, com és el cas d’Agama.

Auge a l’agricultura ecològica

Durant els primers 25 anys de segle, la tendència que segueix l’agricultura ecològica és totalment contrària a la tradicional. L’any 2000, la superfície d’ecològic a les Illes era de 3.455 hectàrees, segons dades publicades pel Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE). Aquesta xifra ha augmentat, i molt. El 2024 l’agricultura ecològica va aconseguir arribar a les 50.542 hectàrees inscrites i respecte del 2023 va sumar 43 operadors nous fins a arribar a un total de 1.301.

Les xifres demostren que “l’agricultura ecològica a les Balears ha deixat de ser una ideologia”, celebra el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià. Al principi de la implantació d’aquest model, els pagesos posaven en dubte la seva rendibilitat, ja que els productes que s’empren són més cars. Però, amb els anys, els pagesos han comprovat que les tècniques ecològiques pal·lien els efectes del canvi climàtic i també aprofiten els recursos naturals de les Balears, que han minvat en aquests 25 anys. Per això, Gaià apunta que l’agricultura ecològica “és el futur del camp de les Balears”. En la mateixa línia, insisteix que “per anar bé” els pròxims 25 anys “haurien de ser gairebé la desaparició de l’agricultura convencional, de la qual s’haurien de preservar pràctiques”.

Amb la implantació i el creixement de l’agricultura ecològica s’incorpora al sector un nou perfil de pagès que “està més compromès amb el medi ambient”, segons considera Miquel Gual. Els joves pagesos creixen a les Balears. Segons dades que va anunciar el 2024 el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, les Illes han passat de tenir una taxa d’incorporació al camp de 30 joves agricultors a l’any a una mitjana de 110. “No hi havia hagut mai tanta gent jove tan ben preparada”, celebra Gual. Ara bé, adverteix que els joves pagesos “són la darrera baula que uneix el passat del camp de les Illes amb el futur” i afegeix que “si l’Administració no els dona facilitats és clar que el sector està acabat”. Per altra banda, la ramaderia ecològica també creix en alguns sectors a les Balears. Una mostra és l’augment de fins a 150 explotacions d’oví de carn respecte de les 26 que hi havia el 2002, segons CBPAE.

El producte local, a debat

Abans de la crisi del 2008 hi ha un augment notable de les importacions de mercaderies a les Illes. Això fa que els productors locals competeixin de cada vegada més amb els preus baixos de la Península per un factor que els juga molt en contra: la insularitat. Els costos de producció a les Balears són més cars i els pagesos ho han de reflectir en el preu final del producte. Tot plegat ha provocat que els foravilers hagin de fer filigranes per vendre el producte quilòmetre zero. Malgrat això, aquesta qüestió ha aconseguit unir els pagesos “grossos i petits per lluitar pel mateix objectiu: que es consumeixi més producte local”, diu Gaià.

Al factor d’insularitat s’hi afegia que fins al 2019 no va arribar la Llei agrària per definir i regular exactament què era el producte local. A partir d’aquest any i davant les reclamacions del sector, s’incrementaren les normatives que n’aborden la gestió. El Govern de Francina Armengol va implicar el sector turístic amb una norma que obliga tots els establiments del sector a oferir, com a mínim un 3% de producte local. Però, segons apunten els pagesos, les administracions competents en turisme, els consells insulars, no fan les inspeccions pertinents per comprovar que això es compleixi. Per això, la normativa no es reflecteix en les vendes del producte local ni tampoc ha solucionat del tot el problema.